diumenge, 29 de novembre del 2009

Coneix Amanida Peiot


Quatre és el nombre de tripulants d’aquesta aeronau musical que, un bon dia de la tardor del 2003, decidiren batejar amb el nom d’Amanida Peiot. I ho feren en honor al nom artístic que una mestra mexicana, d’origen català, feia servir als recitals de contes que oferia arreu del desert de Chihuahua, on visqué des què els seus pares arribaren exiliats en acabar la guerra civil espanyola. Però també perquè reflecteix amb claredat l’essència de la nostra aventura: una combinació no mesurada de diversos ingredients musicals, que navega a la recerca de nous paratges on expressar les seues emocions. LaCasaCalba, ubicada a la Valldigna, és el centre d’operacions des d’on planifiquen i enllesteixen la maquinària necessària per als seus viatges sònics. Para atenció perquè en qualsevol moment descarreguen el pròxim muntatge al terrat de ta casa! Com diu la dita popular: "el que avisa no és traïdor".
DISC JA A LA VENDA! El podeu trobar a PARTISANO, llibreria 3 i 4 ( OCTUBRE CCC ) i a Discos OLDIES, tots a València ciutat. També el podeu trobar a TUBE SOUND carrer Badia 12 ( metro fontana) Barcelona. Contractació i contacte: LaCasaCalba, cultura popular contemporània. lacasacalba@gmail.com [Francesc] http://www.lacasacalba.org/
MySpace

Entrevista amb Gerard Quintana


Observant el ritme de la ciutat i de la seva gent des de la seva atalaia privilegiada al barri Gòtic de Barcelona, Gerard Quintana ha concebut el seu darrer disc, Deterratenterrat (Música Global). S’hi poden trobar onze acurats temes que suposen l’exploració de noves vies per part de l’exlíder de Sopa de Cabra, amb cançons en què gèneres tant diversos com l’electrònica, la rumba o el reggaeton tenen un paper destacat.



dissabte, 28 de novembre del 2009

dijous, 26 de novembre del 2009

Enderrocks entra de nou a l'estudi de gravació


El grup de heavy rock en valencià de la Ribera Enderrocks es troba en procés d’enregistrament del seu nou traball discogràfic. Després de l’éxit que va supondre Fills del Xúquer amb la venda de més de 700 exemplars, la formació treballa ja per pulimentar un àlbum plagat de nous temes de rock dur que surtirà a la llum el proper primer mes de 2010.

La formació encara no ha manifestat quin serà el titol d’aquest nou cd, el qual contindrà deu temes (un d’ells la versió d’una famosa cançó catalana) i una introducció temàtica. El grup porta des del passat dimarts als Rock Flow Estudios de l’Alcúdia de Carlet treballant, i a hores d’ara ja estan gravades les bateries. Algunes dels temes que contindrà aquest àlbum ja s’han interpretat a diferentes concerts, com Aquesta Nit, Octubre, Jugant a Matar o Miralls Trencats.

www. enderrocks.com
www.myspace.com/enderrocks

dimecres, 25 de novembre del 2009

Anatomia de la relativitat, el nou disc de Pep Sala



El nou disc de Pep Sala, el 21è de la seva carrera, Anatomia de la relativitat (Indi Music, 2009) sortirà a la venda el proper 30 de novembre. Després del darrer treball discogràfic, que recollia cançons emblemàtiques de la seva trajectòria artística, Manual teòric i pràctic sobre el pas del temps, Pep Sala ha composat onze temes nous de diversos estils i ritmes, que deixen el regust dels més purs anys 70 americans. Un repertori variat, ple de colors diferents, festiu i optimista, en un enregistrament de gran qualitat i riquesa instrumental.


Presentació a Barcelona la gira de l’espectacle “Circ Global”

Els temes d’Anatomia de la relativitat s’escoltaran en directe a la gira que portarà per nom “Circ Global”, i que començarà oficialment el proper dissabte 12 de desembre a la Sala Luz de Gas de Barcelona. Continuarà l’endemà del concert de presentació, el 13 de desembre, a El Catllar (Tarragonès), i passarà per diverses poblacions catalanes.

Un dels singles del disc serà el tema “L’últim que es perd”, un so del més pur gènere soul i del qual també s’editarà el primer vídeo clip del treball. Altres estils musicals que podem trobar al disc són el funky “Bona nit Rubí”, o un dels sons més autèntics americans, el cajun “Pensant en blanc i negre”. Pep Sala però no ha deixat enrere composicions amb l’empremta que caracteritza l’artista, que trobem en cançons com “Finestres i miralls”, i tampoc hi falten balades com “Tu, jo i la soledat” o “La imatge d’un instant
MySpace

Electrotoylets presenta el seu primer disc Volempamboli

Electrotoylets manipulen indiscriminadament la tradició musical catalana, armats amb un autèntic arsenal d’instruments, joguines i trastos de tot tipus. El 21 de novembre actuen al CEM Festival dins la presentació oficial del seu disc “Volempamboli”.



dilluns, 23 de novembre del 2009

Pau Alabajos, absorbit per la Història del seu País

En certa ocasió, Fidel Castro va dir que la Història l’absoldria. Ho vaig recordar ahir a Massalavés, escoltant a Pau Alabajos en un acte en que es demanava una televisió sense fronteres. Vaig redefinir la frase i vaig pensar que a aquest successor dels grans cantautors dels setanta, la Història l’ha absorbit. Em va semblar que Alabajos té un compromís indefugible amb el seu País, amb els seus pobles, amb la seua gent i les seues reivindicacions. Sempre està allà on se’l demana. Sempre, a més, pròxim i entregat. Les lletres que ha composat en la seua curta, i al mateix temps llarga carrera, penetren tan profund en el subconscient del públic que el de Torrent es transforma en un excel·lent orador al vell estil. Els seus manifests i les seues poesies són exemples de magnífica literatura musicalitzada a l’abast de molts pocs hui en dia, en mans de molts pocs cantants a la història dels nostres Països Catalans. És únic i no hem d’esperar a adonar-nos-en. Pau Alabajos canta perquè és la seua forma de parlar però per la seua boca ja no sols s’expressa ell, ja ho fa tot un País. Ell composa allò que els valencians necessitem fer saber. Haurà de ser solidari amb els veïns d’aquesta terra bipolar i submisa doncs el necessitem. Es cert, la Història l’ha absorbit però el millor de tot és que ell controla la Història al seu antull.
Carles Senso

diumenge, 22 de novembre del 2009

Gerard Quintana publica el seu quart disc en solitari, Deterratenterrat


Gerard Quintana és apunt de publicar el seu quart disc en solitari, Deterratenterrat (Música Global, 2009). Un treball que ha enregistrat i produït Albert Pla, i en el qual l'excantant de Sopa de Cabra deixa de banda la seva vessant més trascendent per endinsar-se en el món urbà i un cert costumisme musical. Queden enrera els temptejos amb el pop-rock de Senyals de fum (Música Global, 2003), disc inicàtic després de la dissolució de Sopa, i els viatges interiors de Les claus de sal (Múscia Global, 2004) i Treu banya (Música Global, 2007), molt marcats per la seva nova etapa vital a Eivissa, on flirtejava amb la cançó, el folk i el pop més intimista.

Deterratenterrat està dedicat a Barcelona, ciutat on Quintana passa llargues temporades, i el primer senzill, "Barcelona en colors", suposa un trencament musical amb la seva obra anterior. "Les ganes d’explorar noves sonoritats sempre les he tingut, sobretot des del final del grup. Amb Sopa tot estava molt marcat, semblava que no podíem sortir gaire de la nostra casella perquè la banda perdia l’essència. Amb els discos anteriors he fet un recorregut buscant un món propi", explica el músic en una entrevista que publicarà la revista Enderrock el proper desembre.

Per promocionar el llençament del nou disc, que es presenta el 27 de novembre al Teatre de Salt, el segell Música Global i el manàgement PromoArts estan difonent per internet i les xarxes socials clips com el que il·lustra aquesta notícia.

dijous, 19 de novembre del 2009

Raimon ret homenatge a Fuster


Tot preparat i a punt per a retre-li un sentit homenatge a un dels suecans més il·lustres de tots els temps, Joan Fuster. La Setmana dedicada a l’escriptor compta amb diferents al·licients de diferents camps del món de la cultura. Des del dilluns 16 fins al dijous 19 de novembre, el cine cobrarà un protagonisme especial. Cinema a l'escola, a partir de les 9:30 hores, i amb projecció d’ Ausiàs March: cor d'acer, de carn i fusta , marca el punt d’arrancada de les activitats de la Setmana Fuster. La projecció va dirigida a estudiants de secundària i batxillerat, amb reserva prèvia. Les projeccions tindran lloc en la Casa de la Cultura de Sueca. El divendres 20, el protagonisme se’l repartiran dos activitats. D’una banda, a les 20:00 hores des de la Biblioteca Suecana, una activitat literària: presentació del llibre l’agitació de l'escriptura. Itineraris entre la vida i l'obra de Joan Fuster , de l’escriptor Josep Ballester. La presentació anirà a càrrec de l'escriptor i regidor de l'Ajuntament de Sueca, Josep Franco, i d'Abel Guarinos, director del MIM.
Una altra activitat preparada pel dia 20, però a les 23:00 hores, és l’esperada actuació del cantant Raimon, en el Centre Municipal Bernat i Baldoví. La venda d’entrades anticipades del concert estarà compresa entre els dies 16 al 20, en la pròpia taquilla del Centre Municipal, a un preu de 15 euros en horari de 19:00 a 21:00 hores. Degut a la gran expectació, cada persona podrà adquirir un número limitat d’entrades anticipades. El preu de venda el dia de concert serà de 18 euros.
Els actes previstos a la Setmana Joan Fuster es tancaran el dissabte 21, en la Biblioteca Suecana, amb un recital poètic, La veu dels poetes valencians , a càrrec de Lluís Alpera.

121db, Sva-ters, Pirat's i Aspencat en concert...


dimecres, 18 de novembre del 2009

Manel fa les Amèriques...


El quartet barceloní Manel actuarà el 21 de novembre en el Festival Bafim 09 de Buenos Aires, a l'Argentina.

Manel presentarà a la capital argentina el seu primer treball, Els millors professors europeus, acompanyats de cantants com Anni B Sweet.

En menys de divuit mesos, el quartet barceloní s'ha convertit en la banda de música independent que més ha tocat en directe al llarg del 2009.

Els millors professors europeus (Discmedi, 2008) va ser àlbum de l'any per a la revista Enderrock, tercer en les classificacions de Rockdelux i El Periódico i setè en la de MondoSonoro.

La trajectòria de Manel s'ha vist reconeguda pel Premi Pop-Eye al Grup Revelació de l'Any, cinc nominacions als Premis UFI a la creació independent, premi Puig-Porret 09, grup revelació en els premis ARC i amb el rècord absolut de presència continuada en el top-100 de vendes espanyol (Promusicae) per a un disc cantat en català.

Ja has descobert La Increible Història de Carles Carolina?


Ensaladilla (Música Global, 2009) és el disc de debut de La Increïble Història de Carles Carolina;  el projecte més guitarrer de Ramon Garriga, també conegut per les seves facetes musicals amb Cabo San Roque, Tuesday Afternoon o Oscar Abril Ascaso y Sed Contra. Aquesta increïble història és la seva via d'escapament, el retorn a les guitarres i les lletres d'autor, iròniques i costumistes, exhibicionistes i curioses.

Vols veure'l?
Aquest dijous Ramon Garriga s'acompanyarà de la banda per presentar els temes d'Ensaladilla (Música Global, 2009). Serà a les 21.30 h. a la Sala Luz de Gas, en un altre dels concerts que el grup TR3SC ofereix als seus socis. Si vols descobrir com sona La Increïble Història de Carles Carolina, envia un correu electrònic a concurs@enderrock.cat especificant a l'assumpte del correu 'La Increïble Història de Carles Carolina'. Entre tots els que hi escriviu, sortejarem 5 entrades dobles per assistir a aquest concert.

Maria Coma engega la gira de presentació de Linòleum

El 10 de desembre a l'Heliogàbal de Barcelona, Maria Coma farà la presentació oficial de Linòleum (Amniòtic Records, 2009), el seu debut discogràfic. Aquesta pianista, cantant i compositora barcelonina comparteix amb la seva parella, Pau Vallvé, el projecte u_mä, a més de treballar en músiques per curtmetratges, documentals, anuncis i falques de ràdio.

De gira...
Maria Coma també actuarà a Manresa (27 de novembre), Badalona (29 de novembre), Vilassar (18 de desembre), el Cafè del Teatre de Lleida (8 de gener), Banyoles (20 de gener) i Vic (20 de febrer).


diumenge, 15 de novembre del 2009

M'he avançat al meu temps: m'agraden Els Amics de les Arts


Adherit. Així és com estic a Bed & breakfast(Nòmada 57, 2009), el nou disc d'Els Amics de les Arts. Adherit a totes i cadascuna de les tretze cançons que formen part d'un dels àlbums que, si em fessin firmar ara i aquí, de ben segur que figuraria en les posicions més destacades de la llista dels més ben parits d'aquest 2009. Si amb Castafiore cabaret (2008) ja vam intuir que amb Els Amics podien passar coses grans, aquí la tendència es confirma. N'expliquem quatre coses en aquest apunt (a l'Enderrock de novembre l'Elisenda Soriguera Poc-Moderna els fa una entrevista ben sucosa), mentre escoltem una peça d'avançament del nou àlbum, "L'home que treballa fent de gos".[Més]

 

Amb Els Amics ens vam conéixer –personalment, vull dir– a principi d'any, quan van venir a tocar a l'Expressió Directa. Compartien un cartell a priori estranyot amb Xazzar (al final tot va encaixar bastant bé, creiem). La combinació d'ambdós va ser que fos el concert més multitudinari de tot el cicle. Després del recital, veient l'afluència i la reacció del públic, ens van quedar algunes idees ben clares: que el grup estava creixent, que cançons com "Per mars i muntanyes" demostraven que estaven en un molt bon estat de forma a nivell compositiu, que tenen molta facilitat per connectar amb la gent i que al pròxim disc podien acabar de concretar una història graaaan. I penso que així ho han fet. 
Musicalment, a Bed & Breakfast Els Amics segueixen entenent el pop com un territori ample, on els ressons propis de la cançó d'autor sempre hi són benvinguts, on el rotllo més electro conviu amb els sons més orgànics –el grup ha treballat per primer cop amb baix i bateria–. En alguns moments tensen la corda estilística i s'apropen al musical tipus Sondheim –com a la cançó "Bed & Breakfast"–. Això els generarà odis i amors a parts iguals, clar. Però per sobre de tot hi ha les cançons: impecables. És impossible trobar-ne alguna que faci mandra d'escoltar. Els Amics glossen la vida del mileurista català: totes les cançons tenen un punt entre looser i esperançat, gens resignat i molt irònic. I trist, també. És un disc tristot, amb cançons com "Liverpool", amb claríssims resons de Manuel de Pedrolo. Una peça recuperada del primer treball del grup on narren una mena de futur postindustrial on la raça humana ha estat pràcticament aniquilada. De les més maques del disc. 
Un altre tema: serà inevitable que Els Amics siguin comparats amb Manel. Amb això se'ls atacarà prou i s'ho hauran de menjar amb patates. Se'ls acusarà d'arribistes, de tirar-se al rotllo costumista ara que tothom s'ha fet costumista i els ukeleles triomfen (ells no van amb ukelele, eh?)... Però hem de ser justos i mirar-ho tot amb prespectiva: Els Amics de les Arts són un grup amb quatre discos publicats, que ja feia de les seves abans que esclatés el fenomen Manel, i que discursivament, tot i que tenen punts de confluència amb la banda encapçalada pel cantant Guillem Gisbert, han sabut bastir un discurs musical i conceptual propi que, de moment, coronen amb aquest magnífic treball. 

[Al seu MySpace, més cançons] 

Coneixent...








Xavi Mercadé repassa la història d'Umpah-Pah en una exposició a Girona




Des del passat dimarts i coincidint amb els 20 anys de la fundació d'Umpah-Pah, Enderrock organitza una exposició fotogràfica titulada Bevent passat, que il·lustra la trajectòria del grup gironí a través de fotografies històriques i inèdites realitzades pel fotògraf Xavier Mercadé. La mostra es podrà visitar fins al proper 21 de novembre al claustre de la Diputació de Girona.
Aquesta tardor es compleixen 20 anys del naixement d'Umpah-Pah (1989-1996). Coincidint amb aquest aniversari, la revista Enderrock realitza un seguit d'accions destinades a homenatjar la banda gironina. El número 169 de la revista (novembre 2009) dedica la portada aUmpah-Pah. Amb la revista, que ja es pot trobar als quioscos, també s'inclou el DVD inèdit, En directe al MMVV 1991, el primer de la història del grup.
La iniciativa també inclou Bevent passat, una exposició fotogràfica sobre Umpah-Pah, que es podrà visitar únicament del dimarts 10 al dissabte 21 de novembre al Claustre de la Diputació de Girona (Pujada de Sant Martí 4. 17004 Girona), entitat que dóna suport a tota aquesta iniciativa.
La mostra consta d'una vintena d'instantànies, algunes d'elles mai vistes fins ara, que resumeixen diferents moments de la història del grup dalt de l'escenari, l'hàbitat on van brillar més. L'autor de les fotos és en Xavier Mercadé, un dels fotògrafs que millor ha documentat visualment els últims vint-i-cinc anys de música en directe als Països Catalans.

dimecres, 11 de novembre del 2009

WHISKYN’S s'acomiada amb "Tres-cents seixanta graus 360º" (2009)

WHISKYN’S s’acomiada aquest any 2009 del seu públic després d’una fructífera i dilatada trajectòria musical de gairebé divuit anys als escenaris. I ho fan amb la publicació de la seva antologia WHISKYN’S Tres-cents seixanta graus 360º. Una edició de luxe dedicada al seu públic més incondicional.  

WHISKYN’S Tres-cents seixanta graus 360º és un treball de doble volum, cd + dvd, que convida a fer un recorregut integral per l’obra d’una de les bandes més importants dels últims vint anys a Catalunya.

El cd l’obre una cançó nova, Vitralls. Una peça inèdita fins a la data, escrita expressament per a l’ocasió, i que esdevé el darrer enregistrament de la banda en un estudi de gravació.
El disc es completa amb una sel.lecció de les vint-i-una cançons més destacades de la seva carrera.

El segon volum d’aquest treball és un dvd que ofereix, d’una banda, un documental de setenta minuts amb aparicions del grup a televisió, concerts, premsa i imatges de tota la seva trajectòria on els propis membres del grup, acompanyats del seu entorn més proper (músics, productors, managers, etc) narren cronològicament la història del grup des dels seus inicis fins al seu darrer concert de comiat.
D’altra banda, el dvd inclou també un recull dels millors videoclips de la formació.

WHISKYN’S Tres-cents seixanta graus 360º és l’últim àlbum que editarà la banda de Reus per posar així punt i final a la seva aventura musical i és també la manera del grup de mostrar el més sincer agraïment cap al seu públic.
 
 

dimarts, 10 de novembre del 2009

Gràcies, Raimon!


Una bona prova de l'actualitat del llegat de Raimon és l'adaptació que artistes de tots els gèneres n'han fet de manera constant durant aquests 50 anys que el de Xàtiva porta damunt dels escenaris. Com a commemoració, la Universitat Politècnica de València ha editat el disc que ara ens ocupa, amb l'explícit títol de Gràcies, Raimon. Tot i la il·lusió dels promotors de la iniciativa, l'àrea de Normalització Lingüística, cal lamentar que el disc no haja tingut la difusió que es mereixia i gairebé haja quedat com a peça underground. Però açò és una mostra de la política lingüística de l'entitat i les anàlisis transcendeixen aquest espai.
Les versions que abraça el CD van des d'una primerenca, del 1966, de Si un dia vols per part de Lluís Miquel i els 4 Z fins a deu propostes d'artistes actuals que han enregistrat les cançons a posta per a aquest treball. Evidentment, la part més interessant és aquesta segona, de llarg. No només perquè és on es troba l'originalitat del recull, ja que les versions anteriors ja havien estat enregistrades i distribuïdes, sinó també per la qualitat. De fet, podem observar com de difícil i personal és l'estil del xativí tot escoltant D'un temps, d'un país en la veu de Joan Manuel Serrat. I millor que ho deixem ací.
Pel que fa a les noves versions, doncs, ens trobem com cadascú ha portat al seu terreny el corpus de Raimon. I açò dit amb el millor dels sentits. Per exemple, podem escoltar la versió en clau reagge d'Indesinenter per La gossa sorda, que funciona molt bé. O l'acostament d'Una vaca amb un vedellet en braços a la veu de Pep Gimeno “Botifarra”, que demostra les arrels de cant d'estil valencià que impregnaven el can de Raimon. I, per a demostració més clara, Oh, desig de cançons en mans de Rapsodes, que, en clau rap per als versos i country per a la tornada, senzillament esdevé impossible de reconéixer.
Com a versions més canòniques però no per això menys reeixides, ans al contrari, destaquem l'Al vent de Pau Alabajos, amb uns arranjaments de corda magnífics per part de Laura Navarro, tema que el de Torrent per fi enregistra després que siga un inevitable en els seus concerts. I en aquest terreny entre l'estil propi i la fidelitat al llegat raimonià, està també les interpretacions de La mar respira calma, amb un regust americà encertadíssim, i Treballaré el teu cos, per part de Verdcel.
En definitiva, unes noves propostes interessantíssimes d'actualització del cançoner de Raimon que mereixen molt més ressò.

Amansalva guanya el ll Concurs Sons de la Mediterrània

El grup Amansalva és el guanyador del ll Concurs de Maquetes Sons de la Mediterrània, després de la final celebrada aquest diumenge 8 de novembre a la Fira Mediterrània de Manresa. El Jurat va valorar els arranjaments amb què el grup enriqueix el repertori tradicional d'arreu dels Països Catalans, el seu plantejament escènic amb una formació instrumental original i l'execució vocal de les cançons.
Amansalva
és un quartet creat molt recentment a a Barcelona amb músics catalans, valencians i balears, i interpreten amb arranjaments propis el repertori tradicional d'arreu dels Països Catalans, i puntualment també d’altres indrets. Els seus integrants són Maria Victòria Riutord (veu, flauta travessera), Alba Forés (violoncel), Johnny Pardo (guitarra espanyola) i Josele Mascarell (caixó flamenc, darbuka, udú i percussions). A més d’Amansalva, van actuar a la Fira com a finalistes els grups Terrer Roig, de Jesús; Germans Martorell, de Mallorca, i Bruel, d’Olesa de Montserrat i Sabadell.  
El Concurs de Maquetes Sons de la Mediterrània està organitzat pel Centre Artesà Tradicionàrius, la Fira Mediterrània i el Grup Enderrock, amb el suport d'iCat fm i TVC. El jurat està integrat per membres de la revista Sons de la Mediterrània, el Centre Artesà Tradicionàrius, la Fira Mediterrània de Manresa, iCat fm i Rodasons. Els guanyadors enregistraran un disc amb contracte discogràfic, actuaran a sis de les cites folk més destacades a Catalunya (Festival Tradicionàrius, Fira Mediterrània,  Circuit Folc, Festival FIMPT, Festcat Escola de la Festa i Paupaterres). També disposarà d'una campanya de publicitat a la revista Sons i a l'emissora iCat FM.

divendres, 6 de novembre del 2009

“Ens la sua entrar o no en les modes musicals” - Entrevista amb Anita Miltoff

Es diu que el seu segon treball és un recorregut musical per Gràcia, a ritme dels vells i enèrgics punks, dels folkies arrelats i nostàlgics, de satírica "chanson" francesa i crític cant d’autor. Aquest grup català articula sense comparació el crit de ràbia i protesta amb la veu melòdica que enyora sentiments d’enamorat. L’any passat guanyaren el concurs de maquetes dels Països Catalans “Enganxa’t a la música”. Són ANITA MILTOFF. Desxifra a Indiecat.tk el seu nom, descobreix la seua música, traça junt a ells un món nou i apassionant.

- Per què d’eixa necessitat de cantar-li al vostre hàbitat, a eixe tan volgut barri de Gràcia?

- Més que una necessitat és una realitat; tan forta, bonica i moltes vegades malaltissa que no teníem altra; hi han hagut èpoques (Jordi) que no sortia del barri en dies, el barri era com un castell on refugiar-me i amagar-me de la merda que m' esperava fora.

- Per a qui no ho sàpiga, què s’amaga darrere d’eixe nom d’Anita Miltoff amb reminiscències hebrees?


- És una personalització de la frase en hebreu “A mit a mil toff” que vol dir “sóc un bon alumne”, concepte molt allunyat de les nostres vides ja que per aprendre alguna cosa almenys l'hem de cagar cinc voltes, (rises), també,com ens han dit, pot ser el nom d'una vodka, d'una dona, un crit de guerra palestí....

- “Recordes el 2 d’abril de 2001” (publicat en 2007) fou el punt de llançadora d’una carrera musical que té com a límit...

- Les ganes de seguir explicant el que ens passa i el que vivim. Pensa que portem 11 anys de trajectòria amb mil formacions i històries diferents i amb un compromís molt fort tan a nivell emocional com social i això és difícil de trencar però la vida dona moltes voltes i la seguretat només té la donen els bancs (rises).

- Definiu la vostra música com “ruido romàntic” però nosaltres considerem que eixe soroll inarticulat, generalment desagradable -que és com es defineix el “ruido”- té poc a veure amb la vostra música...

-Això és cosa d' algun crític, potser l'anterior disc si que sonava més brut però estic d' acord amb vosaltres que aquesta afirmació no defineix bé el nostre so. Hi han moments sorollosos i d'altes més suaus com un dia qualsevol de les nostres vides, no?

- En altres moments també haveu dit de vosaltres mateix que sou un grup de culte maleït desterrat a les clavegueres. Qui us margina?

- Cosa d 'en Roger Palà (redactor en cap de la revista Enderrock) que ens estima molt i vol que sortim de l'underground, jejeje. No crec que ningú ens margini però ja sabeu que a Barcelona tot va per cicles i ara el que es porta és l'indie català (amb 20 anys de retard com sempre), la rumba, el mestissatge; i com no entrem a cap categoria d'aquestes doncs és difícil treure el cap.... De fet dir-vos que ens la sua entrar en aquests cercles... n'hem passat tantes de modes musicals que ja no ens afecta (so barcelona, rock català 1 i 2, rumba, indie, mestissatge...)

- Sense tornades, convideu els vostres seguidors a aprendre completament les vostres lletres?

- La musica d'Anita Miltoff és com menjar pepino... a voltes és dolç, a voltes amarg, però n'has de tenir ganes de menjar, amb això animem a tota la gent que li agrada el pepino que ens provi; de fet el primer disc el podeu baixar sencer per la cara del nostre web www.anitamiltoff.com

- Una de les vostres lletres (Supercat) diu: “Quina mandra, quin horror ja no seré més jo, renunciaré, baixaré el cap seré tan ‘guai’ com qualsevol”. Viviu i creeu el vostre art fora de paràmetres establerts. Sou crítics amb aquests, però, estaríeu dispostos a sacrificar allò que us naix crear per arribar a un major públic?

- Quan més creixes més relativitzes i l'entramat de l'art cada dia s'apropa més al que jo anomeno art del primer món, molt atrapat per les subvencions i pels gustos de certa crítica molt propera al poder (mitjans públics i privats). A Catalunya molts festivals de pop-rock, de dança, de cine, de teatre, el disc Gràcia, no existirien sense la subvenció; és possible fer unes jornades de dança contemporània o una exposició del cine de quinquis dels 80 al CCBB, o un enganxa't a la musica a Armènia o a Burkina-Fasso???.....

Respecte a la segona pregunta som crítics amb els mitjans i amb nosaltres mateixos perquè tots formem part del mateix engranatge, uns n'han fet el seu mitjà de vida i nosaltres vivim i treballem per seguir fent el que ens agrada i col•laborant amb qualsevol activitat; ràdios lliures, ateneus, fanzines, manifestacions socials, que ens recordi que no només estem al món de la musica per l'estètica.

- De forma genèrica, parleu-nos de futurs projectes.

- Treballem i toquem en directe noves cançons per un futur tercer disc. Sempre endavant.

Per respondre en dues paraules:


- A qui escolta Anita Miltoff?

- De Buffalo Tom a la Polla Records, passant pel gran Jacques Brel.

- Descobriu-nos un grup?

- The Decemberists
- En qui compartiríeu mil vegades escenari?

- Amb Sebastià Roure (poeta, pintor i music realment underground mort fa tres anys) i amb Doctor Deseo.

- Quin cantant històric us hagués agradat ser?

- Jacques Brel.

Web / MySpace

dimecres, 4 de novembre del 2009

Estúpida Erikah, Mine! i Minimal són els finalistes del Sona 9 2009


El folk-rock de la banda de Terrassa Estúpida Erikah, el pop dels barcelonins Mine! i la proposta pop electrònica dels Minimal, són les tres bandes que el jurat ha considerat les millors d'aquesta edició del concurs de maquetes Sona 9. Així doncs, el proper dimarts 10 de novembre actuaran a la Sala Bikini de Barcelona, en la lX del concurs de maquetes Sona 9.
Els guanyadors del concurs es farna públics en aquesta gala, que comptarà com a fi de festa amb les actuacions del guanyador de la passada edició, El Nota, a més dels Mishima, que estrenaran en exclusiva les cançons del seu proper àlbum, Ordre i aventura.
Podeu aconseguir les vostres invitacions físiques a la redacció d'Enderrock (C/ Muntaner 477, Barcelona), a Catalunya Ràdio (Av. Diagonal 614, Barcelona) i a la Secretaria de Joventut (C/Calàbria 147, Barcelona).

La Porta dels Somnis celebra aniversari a la sala Luz de Gas


La banda La Porta dels Somnis està d'aniversari i ho celebra amb un recull de 15 cançons: 5 anys (Gorvijac Music, 2009).
La Porta oferirà demà un concert gratuït a les 21 h. a la sala Luz de Gas de Barcelona on presentarà el seu nou disc recopilatrori que inclou dues vesrions noves de 'L'enèsima cançó d'amor' i 'Entre nosaltres', tres temes en directe i una tria dels singles.
El grup barceloní està format per Virgínia Martínez (veu), Jaume Saltor (guitarra) i Oriol Saltor (guitarra) i al llarg de la seva carrera discogràfica ha publicat els discos Como un indio a la tierra (Gorvijac Music, 2004) del que se'n va fer una versió en català amb el títol d' El meu món, Entre nosaltres (Gorvijac Music, 2006) i Tres (Gorvijac Music, 2008).


Nou disc del Botifarra i el Circuit Folc a Sant Celoni


El dia 1 va sortir a la venda el nou disc de Pep Gimeno, ‘Botifarra’, titulat Te’n cantaré més de mil (Temps Record, 2009). El cantautor valencià va presentar aquest segon treball el passat 23 i 24 d’octubre al Gran Teatre de Xàtiva on va comptar amb l’acompanyament de la banda La Rondalla i la participació de molts dels músics que van participar en l’enregistrament del disc: els percussionistes Elies Fuster i José MariaHernández “Reïllo”, el multi-instrumentista Dani Miquel, l’acordionista Pau de Luis, el baixista Xavi Alamán, el guitarroner Vicent Carrasco, la violinista Carmen Pura, els cantaors Jorge Cobo i Jacint Hernández, el grup Obrint Pas, i els cantants Toni de l’Hostal i Miquel Gil.

 -----------------------------------------------


Aquest cap de setmana, el Circuit Folc aterra a Sant Celoni. Serà amb tres propostes, que es repartiran entre divendres a lmitjanit, dissabte al migdia i dilluns al vespre. Divendres 6 de novembre l'ska-folk amb Dekrèpits al Teatre Municipal Ateneu a les 24 hores i dissabte 7 de novembre serà el ball-folk amb 21 Boutons a la Plaça de la Vila a partir de les 12 hores. Finalment dilluns 9 de novembre, arribarà la cançó-folk amb El Pont d'Arcalís al Teatre Municipal Ateneu a les 19:00 hores.
Organitzat pel Centre Artesà Tradicionàrius i la revista Sons de la Mediterrània, el Circuit Folc oferirà durant aquesta tardor catorze concerts, amb sis propostes artístiques de música d'arrel que es podran veure en set localitats de Catalunya: Calaf, Les Borges Blanques, Barcelona, Arenys de Mar, El Vendrell, Sant Celoni i Manresa.

Coneix Inspira

Inspira reconeixen que Ramon Rodríguez (Madee, The New Raemon) els va oferir de gravar un disc amb Cydonia, el seu segell discogràfic, després de sentir la maqueta. Vist el resultat del disc de debut no ens estranya gens l’aposta. Els barcelonins signen una obra crua, fins i tot fosca, on naveguen còmodament entre el pop-rock, el grunge i l’emocore ben entès. Cançons com “Matins al mar”, “Fonts de fe” o “Astres” aporten els mitjos temps necessaris per entendre la idiosincràsia de la banda, una característica que els emparenta, a l’escena nacional, amb grups com ara Mine! Temes que semblen difícils d’entrar com “Dofins” —produït per Estanislau Verdet— o “Als Déus” relaxen i agraden més i més a cada audició. La conclusió d’Inspira arriba per si sola a l’últim tema, “Ser en blanc”, una cançó que en sis minuts mostra tot el que poden donar de si, i que, sentint el debut, no sembla poc. Inspira proposa un àlbum que s’ha d’escoltar més d’una vegada per arribar a entendre un univers on val la pena endinsar-se.

JORDI GARRIGÓS (Enderrock) ****

-----   Inspira actuarà en acústic interpretant quatre temes gravats per la gent de la Malla Tendencies.
Més informació en el seu MySpace

Videoclips Indiecat





dilluns, 2 de novembre del 2009

Desgavell presenta "Desgavell Showtime" (2009)

Desgavell es troba inmers en la presentació del seu segon disc que té com a titol Desgavell Showtime, de nou, han comptat amb l'ajuda de Jaume Faraig per a la producció del treball, que està tenint molt bona acollida en les seves primeres setmanes de vida.


El quadre que presenta el pacient és clar: enrenou sonor, excitació vertiginosa, ballables esvalotats, barreja d’essències, composicions de caire reivindicatiu... I és que torna la fera colèrica amb el títol de “Desgavell ShowTime”, segona temptativa del grup valencià Desgavell. Un àlbum honest fruït del treball constant, de la visió altruista de la música, del convenciment de fer el que un vol ser i fer realment on mostren fins onze temes amb cabuda per estils tan diversos com el punk, l’ska, el rock, reggae, o la patchanka, atrevint-se a introduir-ne alguna pinzellada de hip-hop, rumba o jungle.....


L’evolució respecte a treballs anteriors s’accentua amb un salt qualitatiu en tasques de so, però sense perdre la personalitat que Desgavell va començar a asseure a “Matant El Temps”, primera ressenya discogràfica. En aquesta ocasió s’ha perfeccionat la qualitat de la base rítmica, amb un joc de guitarres - baix precís, però incisiu i perfectament definit; la poderosa veu de Barrabás segueix donant molta verticalitat reforçat pels cors i les segones veus; mentre que la secció de vents i el teclat posa el color i distinció.....

Web: http://www.myspace.com/desgavell


diumenge, 1 de novembre del 2009

El soul valencià torna a l’atac


Després de tres anys de silenci discogràfic, Soul Atac ens ofereixen en directe temes del seu nou treball, que promet ser una de les sorpreses de la propera temporada al panorama musical valencià. Cançons d’esperit negre i amb un so molt elaborat que, tanmateix, no s’oblida de les arrels.El seu retorn tindrà lloc el proper 6 de novembre a les 20:00 hores a l’Octubre Centre de Cultura Contemporànea que enceta així el seu cicle dedcant al funk.

Reconeguts recentement amb el premi del Jurat del Festinoval de LLeida i per la revista Enderrock, aquesta macrobanda valenciana compta amb el prestigi de ser una de les primeres bandes d’inspiració negra en el nostre àmbit lingüístic.
Més d’un centenar de concerts a les espatlles són garantia de contundència als directes i delicadesa en les interpretacions de les seues tres vocalistes. Soul Atac és, a hores d’ara, la gran esperança de la música soul i funk al País Valencià. Un desplegament d’energia i feeling que no us podeu perdre.
El seu MySpace

El Festival Inquiet també amb la música en valencià


Inquiet-Festival de Cinema en Valencià de Picassent celebrarà un any més una festa dedicada als videoclips de la música en valencià. Una festa que enguany comptarà amb la reaparició d‘Obrint Pas, que actuarà en acústic, i amb el contrapunt electrònic per part d’Orxata Sound System.

La festa tindrà lloc el dijous 19 de novembre a les 21 hores a la sala Mirror, ubicada junt al pont de Giorgeta, al carrer de Sant Vicent, 2oo de la Ciutat de València.

Les entrades tenen un preu de 5 euros en taquilla, i 3 euros amb carnet universitari de la Universitat de València, Universitat Politécnica de València, Universitat Jaume I de Castelló i Universitat d’Alacant. Durant la setmana anterior al esdeveniment es podran aconseguir les entrades per 3 euros a Ca Revolta, Casa de Cultura de Picassent i Casal Jove La Torta de Picassent