dimecres, 31 de juliol del 2013

Concert per celebrar els cinc anys de Mésdemil

Mésdemil és un segell discogràfic valencià, amb seu a Benaguasil (Camp de Túria) que va nàixer l’any 2008 quan Andreu Laguarda (músic i tècnic de so) va decidir embarcar-se en l’aventura de muntar-se un estudi de gravació a casa i començar a editar discos i a fer management de grups. Des d'aleshores, molta gent ha passat per la casa, fins a conformar-se l'equip actual, amb Andreu Laguarda (so i producció), Tubal Perales (imatge, disseny web i vídeo), Carme Laguarda (comunicació) i Ivan Tamarit i Andreu Hernández (so i llums directes). 
Avui dia, Mésdemil ja no es dedica al management i ha centrat la seua activitat en la gravació i edició discogràfiques. Som un segell independent i alternatiu que edita tant els treballs que han estat creats al nostre estudi com altres que creiem interessants i als quals volem donar suport. I quan parlem d’editar ens referim a que ens ocupem de tot el procés: des de la gravació a la fabricació dels CDs (tenim fàbrica pròpia), passant pel seu disseny i promoció. Som un segell jove, que aposta pels grups emergents i per la diversificació, intentant no centrar-nos en cap estil ni en cap llengua en concret, si bé és veritat que la majoria de grups que hem editat canten en valencià, però és la qualitat, l´originalitat i l´energia dels grups el que prima per per damunt de tot! 

dijous, 18 de juliol del 2013

Eskassa Llibertat irromp novament als escenaris per presentar el seu primer àlbum, "Ràdio Llibertat"

Després de cinc anys treballant per fer-se lloc en el panorama musical català, Eskassa Llibertat anuncia l’aparició del seu primer disc Ràdio Llibertat, amb el conseqüent programa de concerts per a la seva presentació: Gira La Vida. De la que podrem gaudir a les ciutats d’Alcoi (18 de Juliol) i Alzira (20 de Juliol). La formació que va començar l’any 2008, a nivell local dins la ciutat de Terrassa, amb un grup de companys d’institut en plena adolescència i després del seu pas per l’associació Tercera Via demostra que ha madurat tant musicalment com en el seu missatge, sense deixar de tocar de peus a terra, sempre amb la humilitat que els caracteritza i que destaca la gent que ha tractat amb ells, consolidant-se com un referent de la música ska-punk entre els joves grups emergents de Catalunya.
La seva joventut d’entre 19 i 25 anys i el seu caràcter cosmopolita amb membres arribats de tota la geografia mediterrània no impedeix que Eskassa Llibertat sigui un grup decidit a fer-se notar a tot arreu, transmetent un missatge crític, clar i contundent, amb temes tan actuals com la crisi econòmica, la injustícia social, la violència de gènere, el deteriorament de la classe política, l’abús de poder o el paper dels infants en la nostra societat. Els membres que formen actualment la banda són Pau Centelles (veu principal i guitarra), Jofré Orús (guitarra i veus), Xarly Domènech (baix i veus), Aleix Costa (trompeta i veus), Noel Camarena (trombó), Àlex Sanchez (bateria) i Kenji (Dj scracth i FX) que amb la seva incorporació aquest any ha donat aire fresc a Eskassa.

dimecres, 17 de juliol del 2013

El festival Sons del Món arriba a l'equador

El festival Sons del Món. Vi & Music Empordà ja ha arribat al seu equador. Al llarg dels dos primers caps de setmana de juliol s'han realitzat els primers tres concerts programats, que han superat les expectatives de l'organització. Tan els dos concerts a Vilabertran (5 juliol: Joan Dausà i Blaumut; 6 juliol: Silvia Pérez Cruz), com el primer concert a Roses (13 juliol: Manel) han arribat al 90% d'ocupació.
Manel va oferir dissabte passat el primer concert a l'Empordà de la nova gira “Atletes baixin de l'escenari”, el qual va aplegar prop de 2000 persones al recinte de la Ciutadella de Roses.
Als propers concerts es preveu un 100% d'ocupació. El concert de Carlos Núñez, el 20 juliol a Castelló d'Empúries, ja ha exhaurit gairebé totes les entrades, i la venda de Los Chicos del coro (19 juliol) i Luz Casal (27 juliol) també van a molt bon ritme. Sons del Món sota les estrelles, les sortides en catamarà per la badia de Roses amenitzades amb concerts en directe, oferirà les dues últimes sortides el dissabte 20 i divendres 26 de juliol. Per a més informació, consulteu també l'apartat de Gastronomia i Enologia a la web www.sonsdelmon.cat

dimarts, 16 de juliol del 2013

Coneix el nou disc d'Oliva Trencada, "Orsai"

“Orsai !!” ve de la pronunciació de la paraula anglesa “Offside”. És un terme futbolístic que designa el “Fora de joc”. Llavors, els Oliva trencada ens expliquen amb històries musicades com el món, tal i com ho coneixem fins ara, està canviant. De les coses que han quedat en fora de joc, i que un nou futur està per a venir. Una crònica del present en clau de conya, però amb un missatge de reflexió i noves esperances. Un disc amb cançons més dolces i ballables, amb lletres aventureres que expliquen coses que ens passen a tots a través de situacions còmiques. “Orsai !!” ha tingut la col·laboració entranyable de Tomeu Penya, que canta a la cançó “Doctor en Vilafranca”, de Joe Crepúsculo, que canta i toca els teclats a la cançó “C/ Robocop” i de Manu Mielniezuk , trompeta a les cançons “Balearicos en remojo” i “Al·lèrgies Santillana”.

dijous, 11 de juliol del 2013

“Somnia” el nou disc de La Caixa de Gel!!

És un grup que neix al desembre de 2010 com el primer grup d’Alacant ciutat que fa música en valencià. La seua música es mou entre l’ska i el punk, amb pinzellades rock i reggae. Al començament la banda comptava amb cinc membres i ara ja són huit joves estudiants que fan lletres combatives i compromeses, però sense oblidar la festa i el somriure. Avui mateix ens han presentat “Somnia”, el seu primer treball discogràfic, on han comptat amb les col·laboracions d’artistes com Xavi Sarrià (veu a “Estem ací”), Carles Belda (acordió a “Volem TV3″ i a “Cançó sense títol”), Marc Pinet (veu a “Espanya 2011″), Cesk Freixas (veu a “Cançó sense títol”) o Cristòbal Rentero (dolçaina a diversos temes). 
El dia 26 de juliol estaran presentant el disc a la Fireta de Sant Jaume al Campello, compartint cartell amb Pellikana, Mugroman i Desustancia.  I per anar escalfant motors, ja podeu escoltar, descarregar i comprar el disc al Bandcamp!!!

dimecres, 10 de juliol del 2013

Les sueques presenten "Cremeu les perles"

"Cremeu les perles" ha sigut el LP de debut de Les Sueques, LP editat en El Genio Equivocado. El quartet català segueixen presentant el disc en directe. Després de passar recentment per Pamplona, aquest divendres li toca el torn a Madrid. Estaran tocant al costat del Pardo (projectes de Raúl Querido al costat de components de diversos grups de Madrid) en la sala Contraclub, pel irrisori preu de 6 euros. No has de faltar. Hora de començament, 22h. L'endemà, Les Sueques es marxen a L'Hospitalet de l'Infant, al Palmfest, on tocaran en aquest ja veterà festival a partir de les 21h.
Les Sueques tenen resminiscències dels grups de riot girls, de The Fall o de la Velvet Underground, del indie dels 80s i 90s. Ruidistes o íntimes, són cançons de temps lents, guitarres afilades i cadències pesades, matisades amb teclats dels seixanta. Les lletres són himnes; a voltes, de queixa; i a voltes, malenconiosos.

Pròxims concerts de Les Sueques:
12.07.2013
Sala Contraclub (Madrid) + El Pardo
13.07.2013
Palmfest (L'Hospitalet de l'Infant)
27.07.2013
Balls de Mar Fest (El Prat de Llobregat)
28.08.2013
PHOENIX City Hall (Barcelona)

dilluns, 8 de juliol del 2013

Naix Txacarrac, tradició i folk des de l´horta valenciana

Entre la Ribera, però sobretot, amb ADN de l'Horta, ha nascut un nou grup de música valencià disposat a oferir tradició i folk amb els seus sons: Txacarrac. Format per Josep Alemany, Quim Sanç, Roser Pérez i Jordi Pastor, el conjunt comença a donar les primeres passes amb quatre cançons que serveixen de targeta de presentació, però ja son moltes més les que tenen preparades per a encetar el torn dels directes després de l'estiu.
"Ens inspirem sobretot en la música tradicional. La barregem amb harmonia moderna i emprem instruments clàssics, com el violí, el cello, el llaüt o el clarinet", explica a Levante-EMV Josep Alemany, veu, guitarra i un dels compositors del grup. Provinents d'Alcàsser, Picanya, Tavernes de la Valldigna i Catarroja, el grup va sorgir "per donar eixida als nous materials" que Sanç i Alemany tenien al rebost. I és que ambdós pertanyen també a Naia, conjunt folk valencià "que continua avant", assegura Alemany, encara que ara dos dels seus principals membres hagen encetat aquest nou camí. 
Podeu seguir llegint l'article de Maria Bonillo a Levante-EMV.

divendres, 5 de juliol del 2013

Enderrocks, a punt d'aconseguir el seu micromecenatge en un temps récord

Enderrocks som un grup de heavy rock en valencià provinent de La Ribera del Xúquer. Nascuts al 2004, tenim ja editats dos discos: Fills del Xúquer, al 2007, i El meu nom és l'oblit, al 2010.  Tres anys després aplega un nou treball, Causa i efecte. Al llarg d'aquest temps ens hem pogut vore per escenaris arreu de les nostres terres i en l'últim mig any hem estat dedicats en exclusiva a la creació i desenvolupament dels nous temes que el conformen. Continuant amb l'estil melòdic de sempre i més canyer que mai, afegint a més una maduresa a les composicions pròpia de l'experiència adquirida al llarg d'estos quasi 10 anys d'existència, vos presentarem 12 noves cançons plenes d'estima per la nostra terra i la nostra gent, crítica social, amor, desamor, ràbia i passió. El que és segur i tenim com a objectiu és que Causa i efecte no deixarà indiferent a ningú.

PER A QUÈ 1000 EUROS?
No volem marcar una meta inassolible en temps d'economia de guerra com els que passem, on nosaltres som els primers que hem hagut d'apretar amb l'austeritat per dur a terme la creació del disc. Amb 1000€ no ens donarà per a la gravació, mescla, masterització, edició i promoció del disc, a més de pagar les recompenses i més històries que puguen sorgir pel camí. Però en cas d'aconseguir l'objectiu seria una ajuda inicial molt important per a fer-nos càrrec dels costos.  Com sabeu els nostres treballs sempre han estat autofinançats, i Causa i efecte no és una excepció. I això tractant-se d'un grup on la meitat dels membres són estudiants i l'altra treballadors a temps parcial no és tasca fàcil. Gràcies a vosaltres que compreu la nostra música i ens recolzeu als concerts tenim uns pocs estalvis, però tampoc són suficients per a cobrir totes les despeses. Per això el Verkami ens sembla la millor idea per a començar este projecte. Tant de bo poguérem arribar a eixos 1000€, i a partir d'ací fins on es puga aplegar!

dijous, 4 de juliol del 2013

La Terrasseta de Preixens presenten nou disc

El grup més festiu i famós de Lleida publica EL PROPER 8 DE JULIOL el seu segon disc, Rapinyaires, QUE HA PRODUÏT MARC SERRATS (Txerramequ, Conjunt badabadoc). De la mateixa manera que les rostisseries fan el miracle de convertir els pollastres en pollastres a l’ast, de la mateixa manera que els restaurants xinesos converteixen la primavera en rotllets, i tal com Eno és capaç de convertir la sal en sal de fruites; podríem dir que La Terrasseta de Preixens converteixen una festa en una Festa Major. Amb tot el respecte pels pollastres a l’ast. Ells en diuen Patxanga, Música de revetlla o de festa major. Altres també n’hi han volgut dir rumba, quan en realitat es referien a Rocksteady, Punk i Pasdoble. La Terrasseta de Preixens és tot això, però també és Música Balcànica, Ska, Jazz i Rock. Són joves, són lliures, no tenen complexes i executen la seva música amb talent.
El seu nou disc, que neix d’una campanya de micro-mecenatge que va superar en diversos milers d’euros les seves expectatives, és una de les sorpreses musicals de la temporada. Cançons alliberades de complexes i d’aire festiu que parlen d’emocions, que comuniquen amb bon humor i certa ironia missatges més profunds del que aparenten, com la rumba “Rumbero de metall”, el rocksteady “Confós” o el rock “Rapinyaires”. D’altres cançons busquen la cotidianitat, dels somnis o les emocions, com la hardcoriana obrintpasera “El dia que tot exploti”, la disco funk “Desperta”, la rumba amorosa “No tinc son” que canta Tomeu Penya, o la fantàstica “Muntanyes”, que compta amb la col·laboració d’El Petit de Cal Eril. I com que no són un grup reivindicatiu, però sí que tenen ganes de reivindicar, han optat per versionar “Si els fills de puta volessin” de Quico Pi de la Serra amb el propi Quico Pi de la Serra. Tota una experiència musical que no deixa ningú indiferent i que dalt de l’escenari arriba a la seva màxima esplendor.

La història de laTDP
La Terrasseta de Preixens neix a Lleida i ja des de finals del 2006, bar on posaven els peus, bar on en sortia la gent ben remenada. I de remenada en remenada la cosa va anar creixent i sense saber on es posaven, el 2011 van gravar el seu primer disc, que deu tenir el record Guinness de “part més llarg de la història”. Un disc que es va titular El Gran Desgraciat i que els va posicionar com un dels grups emergents amb més èxit de Lleida.
El 2012 van passar moltes coses. Van fer la BSO del curt “El crimen desorganizado” de Stephan Hofmann. També van gravar el seu primer videoclip i van guanyar el concurs Engresaca’t organitzat pel festival Telecogresca, fet que ens va permetre gravar 5 temes i tocar a la Telecogresca 2012 de Barcelona.
Precisament, aquests 5 temes han passat a formar part del seu segon disc, Rapinyaires que veurà la llum el 8 de juliol i que es regalarà a través del seu web. Aquest títol, a part de riure’s de la gent aprofitada i egoista en general, es riu d’ells mateixos, ja que van convocar un micromecenatge per “pidolar” quartos per pagar part de les gravacions i del nou clip del grup.



LA TERRASSETA DE PREIXENS
RUMBA CLUB
22h Divendres 5 de juliol
(Sala Plataforma)
c/ nou de la Rambla 145

dimecres, 3 de juliol del 2013

El nou disc d'El Trineu Tanoka ja ha eixit del forn

Microones, el nou disc d'El Trineu Tanoka, reflexa el que és l’essència del grup a dia d’avuí: rock intens i contundent i al mateix temps ple de melodies infeccioses que no et podràs treure del cap. Aquest segon treball del power-trio del Camp del Túria conté 12 cançons directes i d’impacte immediat. Totes tenen clara vocació de “single”, amb un ventall estilístic força ampli (indie rock, noise pop, lo-fi...), però al mateix temps conformen un àlbum amb identitat pròpia que funciona com a un tot cohesionat. Microones” té actitud, bellesa, cor i innocència a parts iguals. Podríem dir que és un disc que vol fer arribar el rock menys convencional a tot tipus de públic.
La música d’El Trineu Tanoka segueix l’ona de bandes més actuals com ara No Age, Placebo o Deerhunter però sense perdre de vista clàssics moderns com els mateixos Pixies o The flaming lips. Una proposta innovadora dins de l’escena de la música en valencià, escena que cada dia va guanyant en varietat i en qualitat.
Si vols gaudir d’una experiència vertaderament alliberadora, posa el nou CD d’aquests paios al reproductor del teu cotxe al màxim volum i deixa’t dur cap a l’estat d’eufòria intermitent, com diu la lletra d’una de les cançons.

dimarts, 2 de juliol del 2013

Coneix (i descarrega gratis)... Mox Nox

Un còctel de postpunk, shoegazing actualitzat i descàrregues de rock angulós sense cognom. L’àlbum resultant seria excitant cantat en qualsevol idioma i conté un punt de misteri i agitació, treballat també en les lletres i en els passatges instrumentals, que els posen mirant de cara les millors bandes estatals en la línia de successió de My Bloody Valentine. Una sorpresa majúscula. 
Xavier Aliaga. Quadern-El País 
Mox Nox asumen el riesgo de convertirse al mismo tiempo en Primal Scream, My Bloody Valentine y Triángulo de amor bizarro. Y no solo salen triunfantes sino que entregan uno de los discos más excitantes del año. Un hito. 
Eduardo Guillot. NEO-Levante 
Nos topamos con 7 canciones y una intro de siniestra adherencia. Rock shoegaze de envolventes y ruidosos pantanos sonoros que abraza, por momentos, turgentes ramalazos de punk. 
Quique Medina. Redacción Atómica

El més destacat de la música en valencià

La Societat Coral El Micalet va acollir la celebració de la gala de lliurament dels VIII Premis Ovidi, esdeveniment organitzat pel COM – Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants en Valencià – que es va viure en un ambient d’amenitat i festa. L’afluència considerable de públic ha ajudat a consolidar l’èxit dels Premis. Dels triomfadors de la nit, cal destacar els dos trofeus aconseguits per Aspencat (arranjaments i àlbum d’electrònica i hip hop, categoria en què guanyaren també l’edició anterior), cosa que els dimensiona al centre de l’efervescent escena actual. Per contra, una de les propostes més sòlides i populars, Orxata, no va obtenir premi en cap de les seues tres nominacions. Gran part del protagonisme recaigué sobre el reaparegut Pep Laguarda, qui omplí l’escenari quan acudí a recollir el seu premi al millor àlbum de pop, per Plexison impermeable, un treball de culte finalment publicat després d’un increïble lapse de trenta-tres anys des de la seua gravació. 
Senior i el Cor Brutal (millor cançó), Arthur Caravan (videoclip) i Mara Aranda (millor disc de folk), són altres dels premiats anit que n’acumulen uns quants a la seua trajectòria. El premi revelació que atorga Escola Valenciana va anar per a Júlia i també es reconegué el talent literari de Lluís Vicent, mentre que com a millor àlbum de cançó es premià el treball de Pau Miquel, cantant d’Arthur Caravan, sobre textos de Vicent Andrés Estellés. El millor àlbum de rock se l’endugué una nova banda de so enèrgic: Mox Nox, i el del millor disseny, Lesotho, del grup 121dB, del qual el jurat destacà l’adaptació a diferents formats i l’originalitat de la proposta gràfica.
Quant al premi al suport a la música en valencià es va distingir la periodista Amàlia Garrigós, emblema d’un activisme radiofònic que va ser reivindicat (el públic va poder adquirir un CD que, a més dels nominats als premis, incloïa una antologia del defenestrat programa de Ràdio 9 Alta Fidelitat). Garrigós ha esdevingut representant visible d’uns professionals injustament bandejats i maltractats, com els agrupats a la plataforma MildeNou (d’afectats per l’ERO a RTVV), que anit transmeté la gala en directe pel canal d’internet 9exili.com. L’obsequi –l’estatueta realitzada per Cèsar Amiguet– fou lliurat per un representant de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que ha col·laborat donant suport econòmic als Premis.