Vivim en un moment d’incertesa infestat de conceptes nous i aterridors. Recessió, Rescat, Mercats, Desacceleració i Depressió són els nous genets de l’apocalipsi. Tothom, qui més qui menys, ja té claríssim que tot ha canviat. El futur immediat és incert i obscur.
Davant d’aquest panorama, MiNE! opta per la fugida. La fugida en sentit contrari, cap a dins i no cap enfora. Encarant un segon disc com uns kamikazes, passant un any enclaustrats, descartant desenes de cançons, buscant fer un salt cap a l’abisme. Recuperant l’esperit de l’artesà o del treballador compulsiu, i fugint de la seva zona de confort, emergeixen de les clavegueres amb un segon disc gens continuïsta. Un disc on hi ha cruesa, imperfecció, distorsió, grumolls i brutícia, a més de la fantasía i el preciosisme que ja coneixíem. On també hi ha dualitat entre els dos compositors i cantants principals, dues veus literàries que es pregunten i responen mutuament, dibuixant un imaginari que passa tant per la ciència ficció com per la barbacoa al terrat de casa.
Pop vocal i una mica experimental, que parla amb veus honestes, ara cíniques, ara inocents, sobre la percepció del moment present, un moment históric, el moment en que comença el compte enrere. Si hem d’anar a l’infern, anem-hi cantant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada