dijous, 30 d’abril del 2009

Taller sobre els Rolling Stones


Del dia 12 de juliol de l'any 1962 al... Més de 46 anys d'història. És només Rock & Roll?

El dia 12 de juliol de l'any 1962, The Rolling Stones oferien el seu primer concert oficial. Quaranta-cinc anys més tard, el 12 de juliol de 2007, la banda actuava per a 300 afortunats, jo mateix inclòs, a la sala Oval del Palau Nacional de Barcelona. Un any més tard, Martin Scorsese duia els Stones al cinema. En aquests més de 46 anys d'existència, els Stones s'han convertit en més que una simple banda de rock & roll. Per a seguidors d'arreu del món són un model, els autors de la banda sonora de la vida de persones que abasten fins a cinc generacions. Se sap el dia que van començar, però ningú pot endevinar quin dia acabaran. En aquests tres dies explicarem la vida i l'obra dels Stones al detall. Ho farem cronològicament i al ritme de les seues cançons. Sí. Els Stones són molt més que una banda de rock & roll. Paraula d'Stone!


Jordi Tardà

Totes les sessions estaran impartides per Jordi Tardà. Periodista, novel.lista, hergeòleg i amant dels Germans Marx. És, a més, un dels majors especialistes d'aquest país i del món en The Rolling Stones i qui posseïx la col·lecció més àmplia d'objectes relacionats amb la banda.


Sessions

Dimarts, 5 de maig a les 19:30h.

Els orígens. The Blues Incorporated. La mort de Brian Jones. Hyde Park. Mick Taylor. Naix “The Rolling Stones Records”, la llengua més famosa del món.

Dimarts, 12 de maig a les 19:30h.

Els Stones inventen les macro-gires. Apareix Ron Wood. Debut a Espanya. Gira Steel Wheels.

Dimarts, 19 de maig a les 19:30h.

Bill Wyman abandona. Gira 40 anys. Shine a Light. Els Stones, una banda sense data de caducitat.

Totes les sessions s'amenitzaran amb anècdotes, música i projeccions conegudes i desconegudes i un col·loqui final. Per poder assistir al taller cal d'omplir i enviar el formulari que apareix més avall a més de fer un pagament de 15 € per al públic en general i 10 € per a socis d'ACPV, a l'entitat bancària Caixa Catalunya nº de compte 2013/1368/48/0201966039. Al rebut bancari heu d'escriure en l'apartat Concepte The Rolling Stones i en Nom del beneficiari Institució cívica i de pensament Joan Fuster i l'heu d'enviar a l'Octubre CCC, c/ Sant Ferran, 12. 46001 València. La matrícula inclou le sessions i un certificat d'assistència. Important: Els rebuts els heu de fer arribar a l'OCCC, c/ Sant Ferran, 12. 46001 València a l'atenció de "The Rolling Stones". O bé enviar-los a l'e-mail: spalau@octubre.cat

Matricula't

Més informació en: http://octubre.cat/activ_fitxa.php?id_activitat=845

dimecres, 29 d’abril del 2009

Al Tall presenta "Vergonya, cavallers, vergonya"


Al tall presentà el passat 25 d’abril al Centre Cultural d’Almussafes el seu nou treball Vergonya, cavallers, vergonya. El títol del nou repertori fa referència, segons el Llibre dels Feits, a unes paraules de Jaume I quan reptava l’honor dels seus cavallers que no es decidien a tirar avant al començament de la complicada batalla de Portopí durant la conquesta de Mallorca

Així doncs els temes del treball giren al voltant de l’obra de Jaume I, del qual recentment s’ha celebrat el 800 aniversari del seu naixement. La figura del rei Jaume I i els homenatges que se li venen retent, especialment des de l’època de la Renaixença, es presentaran tamisats per la seua obra i l’herència provisionalment perduda i recuperable en un futur incert.

Vergonya, cavallers, vergonya, posa algunes paraules en boca del rei en Jaume, comenta la seua obra i adreça paraules nostres al rei en Jaume. La pregunta “¿què es va perdre en Almansa?” té una resposta clara. Eixa resposta és precisament la història que comença amb Jaume I i la seua obra.

Vicent Torrent, Manuel Miralles, Jordi Reig, Enric Banyuls, Xavier Ahuir, Robert Moreno i Maribel Crespo són l’habitual formació d’Al Tall. En esta producció comptaran a més a més amb Tomeu Penya (Balears) i Jan Maria Carlotti (Provença) com a artistes convidats.

Informació extreta de Pica'm.info

dimarts, 28 d’abril del 2009

Tourbolet 2009 (l'Alcúdia - València)


Comença a rodar el que serà el Tourbolet 2009.

Aquest any torna amb la consolidació dels grups de la passada edició que, en temps de crisi, estan fent un esforç terrible per arribar al públic més sincer del panorama musical.

Tindràs l’oportunitat de veure una bona mostra a l’àgora Jove de l’Alcúdia (València) el proper Divendres 15 de Maig amb entrada gratuïta i preus populars.

Si vols conèixer els nous treballs que es couen als grups de tourbolet no et perdes esta fita immillorable on contarem amb Inòpia presentant a l’Alcúdia del seu últim treball “les quatre estacions de l’arròs”, Gàtaca amb la presentació de “Deliris” el segon treball discogràfic, El corredor Polonès, estel·lar reaparició, 121dB que ens donarà en exclusiva temes del seu últim treball, Neuròtics presentant el primer disc editat “Somnis de Mil·leni” i Rosa Luxemburg que presenta el seu tercer treball “com cremar una ciutat”.

dilluns, 27 d’abril del 2009

Coneix: Enderrocks (La Ribera Baixa)



Enderrocks naix a Riola (La Ribera Baixa) el 4 de Setembre de 2004 quan dos xics del poble, Víctor i Agustí, decideixen unir-se per tocar Rock&Roll. A continuació s'uneix a ells Lluís "Preus", de Corbera, a la guitarra, i amb aquesta formació Enderrocks realitza el seu primer concert a Tornolo (Itàlia), on els seus membres es trobaven degut a un aplec de bandes municipals. A partir d'ací el grup rep les col·laboracions del "Xoto" i Raulet, així com segueixen realitzant més concerts com a la Falla del Poble de Riola.

L'estiu de 2005 s'incorpora a Carlos, un guitarrista d'Algemesí, per intentar acabar amb la crisi per la que passava el grup en aquells moments, però de res serveix i està a punt de dissoldre's. Aleshores es realitzen canvis: Agustí abandona Enderrocks i Voro, de Fortaleny, entra al grup ocupant-se del baix i les veus. L'estil del grup passa a ser Heavy Rock i es realitzen nombrosos concerts.

A principis de 2006, Fran, de Fortaleny entra com a guitarrista al grup i mesos més tard Preus deixa Enderrocks per donar pas a Vicent d'Alzira. També en aquests moments entra al grup Joan de Sueca, que li dóna amb la seua veu un caràcter més Heavy. Aleshores Enderrocks realitza el seu concert més important fins ara, junt a Mugroman i La Gossa Sorda. El grup segueix endavant, cada vegada més cohesionat i amb un so més compacte. Entre Març i Juny del 2007 Enderrocks enregistren la seva primera referència discogràfica, "Fills Del Xúquer".

http://www.enderrocks.com/default.htm

http://www.myspace.com/enderrocks


LLISTAT DE CANÇONS

1

Xúquer s. XII

2

Fills del Xúquer

3

La Puta Realitat

4

1492: La Conquesta

5

Flames

6

Maleït Compositor

7

Mai t’Oblidarem

8

Enderrocks

9

Al vent

10

Per no ofrenar




dijous, 23 d’abril del 2009

Coneix: Antònia Font


Pau Debon, Joan Miquel Oliver, Jaume Manresa, Joan Roca i Pere Debon són Antònia Font, el grup mallorquí més surrealista que han donat mai aquestes terres. Van ser capaços fins i tot de manllevar el nom d’una amiga seva per convertir-lo en el seu principal senyal d’identitat. La banda ha treballat sempre recercant un espai personal, lluny de comparacions i imitacions.

L'any 1997 el grup Antònia Font enregistra una maqueta amb quatre temes. Cibernauta Joan, l'Univers és una festa, Rumba i Es xifon és un aparato, són els títols d'aquestes primeres cançons. Destaquen per unes lletres imaginatives i una adaptació lliure de diversos estils musicals. El primer concert és el mateix any als quintos de Bunyola. A partir d'aquí el grup comença a girar pels bars d'arreu de Mallorca fins la publicació del primer disc

http://www.antoniafontoficial.com/
http://www.myspace.com/antoniafont

Camals mullats - La Gossa Sorda

dimecres, 22 d’abril del 2009

Mara Aranda & Solatge presenten disc

El grup Mara Aranda & Solatge ocupa la portada del número 9 de la revista Sons, relatiu als mesos de març i abril. En pàgines interiors podem llegir una entrevista a la cantant valenciana, amb motiu de la publicació del seu nou disc, Dèria (Galileo-MC, 2009) publicat el passat 1 d’abril.

“Dèria” consta de 10 temes tradicionals de l’antiga Corona d’Aragó, arranjats pels membres del grup Solatge. Les lletres també són tradicionals, excepte en quatre ocasions, en que són autoria de Mara Aranda, i una altra, obra del tristament desaparegut Toni Mestre.

El disc ha comptat amb les participacions especials de Diego López, David Mayoral i Cristóbal Rentero, i fou enregistrat per Joan Castelló en Aural Track Estudis, a Xirivella , en octubre de 2008.

El text introductori i la presentació de les cançons que apareix al llibret són obra de Josep Vicent Frechina.

Informació extreta de Pica'm
Si cliqueu al damunt de la revista que apareix a l'article podreu accedir a una web on podeu llegir la publicació (també clicant al damunt)...

La música en català a 'Una llengua musicada', de Carla González


El llibre, editat per Documenta Balear, vol contribuir a la difusió i promoció de la nostra música

'Una llengua musicada' (Documenta Balear), de la periodista de VilaWeb Carla González, és un conspecte general de la música catalana del segle XXI i del context en què sorgeix. Se n'hi repassen els antecedents, la revifada de la música popular, la presència de la música als mitjans i s'hi presenta com una eina i un exponent de normalització lingüística. 'Ara és el millor moment de la música en català. Hi ha més cantants i grups que mai', diu l'autora.

L'origen de tot, segons Carla González, és la Nova Cançó, un moviment nascut ara fa justament cinquanta anys: 'La Nova Cançó fa possible que hi haja cançons d'ara en tots els gèneres musicals.'

'Les institucions han de vetllar per la cultura'

Però encara manca córrer força camí. Per això l'autora propugna que les institucions facin lleis per a sostenir els músics i que destinin diners a concerts i festivals. 'A Xàtiva, per exemple, l'Ajuntament, en mans del PSPV de primer i del PP després, va posar fi al Festival de la Cançó que havia nascut durant la dictadura franquista'.

González també parla del silenci amb què els mitjans de comunicació assetgen les expressions culturals i artístiques en català. 'Amb el ressò adient no solament s'avançaria en la normalització de la música, sinó també en la normalització del català, però hi ha interessos polítics que oculten tota manifestació cultural que ens refermi com a catalans', diu parlant de la situació de la música al nostre país.

Música per a reivindicar

'Una llengua musicada' també ressenya els grups i cantants del nostre país que avui fan cançons de protesta: Pau Alabajos, Cesk Freixas, Al Mayurqa, At Versaris, Pep Gimeno 'Botifarra', La Gossa Sorda, Obrint Pas, Oliva Trencada, Revolta 21, Feliu Ventura... I a l'últim part del llibre, aquests mateixos cantants manifesten com veuen la música catalana i quin futur té. La conclusió general és que 'el futur és esperançador'.

'Una llengua musicada' és el compendi d'un treball de recerca sobre la música en l'àmbit lingüístic català, fet gràcies a una borsa d'estudi de l'Institut d'Estudis Catalans, i d'un altre treball anterior, d'àmbit valencià.

diumenge, 19 d’abril del 2009

Descarregar Interferència - Marc Parrot (2007)





La carrera artística de Marc Parrot va començar el 1990 amb el grup Regreso a las minas amb qui va gravar un disc titulat com el grup que va editar Warner. Les diferencies amb el productor, van fer que el resultat final fos força diferent a la idea original i això va provocar que en Marc s'interessés cada cop més pel món de la producció a fi de controlar millor la seva feina. Aquesta es convertirà en una constant en tots els seus discos.Al poc temps va muntar el seu primer estudi de gravació i és allà on composa i pre-produeix el seu primer disc en solitari, Sólo para locos . Gravat el 1993 entre Barcelona i els estudis Eastcote de Londres i produït per Zeus B. Held, aquest enregistrament sentarà les bases d'una manera de treballar i de fer música que l'acompanyaran a partir d'ara. L'àlbum rep molt bones crítiques i el director de cinema Julio Medem va incloure la cançó "Sólo para locos" a la película Tierra. Paral •lelament Marc comença a produir a d'altres artistes i a composar i enregistrar músiques i sintonies per a televisió.


Al 2007 continua la seva feina com a productor a l'estudi i dedica una part de la primera meitat de l'any a enregistrar un nou disc en català titulat Interferència que surt al carrer el 8 d'octubre. El 15 de setembre comença la gira al Mercat de Música Viva de Vic, passaran pel Bam i tindrà presentació oficial a Barcelona el 29 de novembre al Bikini.Us deixem el CD per DESCARREGAR
http://www.marcparrot.com/

Coneix: Desgavell


Desgavell és un projecte musical que va sorgir durant l'estiu de l'any 2000 a Oliva (Safor, País Valencià). Després d'uns anys frenètics a ritmes de punk-core, el 2004 la banda decideix realitzar alguns canvis importants en la seva formació, amb la introducció d'un teclat i instruments de vent (trompeta, trombó i bombardí).

A partir d'aquest moment, la formació evoluciona cap a ritmes i estils més ballables com el reagge o ska (sense oblidar les arrels punk) , demostrant tota la seva contundència als directes, el punt fort de la banda, tant per les lletres i la música com pel caràcter fester dels seus components.A l'octubre de 2006 comencen a gravar el que serà el seu primer LP, "Matant el temps", produït i barrejat per Jaume Faraig, que veu la llum a principis de 2007 i que ha servit per a donar a conèixer l'estil propi del grup de la Safor.

En tots aquests anys, la banda ha realitzat múltiples actuacions arreu del País Valencià i actuacions puntuals al Principat i fins i tot a Euskadi, compartint escenari amb bandes de renom com Habeas corpus, Obrint pas, La gossa sorda, Koma, Loquillo, Sva-ters, Betagarri o New York ska jazz ensemble entre d'altres, fent ballar i passant-ho d'allò més bé a tot tipus de públic assistent.


divendres, 17 d’abril del 2009

La Gira 2009 continua corrent...




El quart festival itinerant de música en valencià, La Gira 09, organitzada per Escola Valenciana, va arrencar el mes de març a Burjassot i s’allargarà fins al juliol recorrent tots els Països Catalans, amb la participació d’una trentena d’artistes en 21 concerts. Aquest abril serà el torn d'Arthur Caravan i Orxata Sound System (Barcelona, dia 18). Al maig s’hi afegiran La Gossa Sorda, Pau Alabajos, Barrumbada i altres (Acampallengua de Sa Pobla); Eina, Oprimits i Assekes (Almussafes, 16), 121 dB, Gatxull i Inseminació (Polop, 22); Skalissai, Desgavell i Skapolits (Teulada, 23), Enderrocks, Odi i Mugroman (Daimus, 23) i La Gossa Sorda, Aluminosis i Atzavara (L’Alcora, 29).



Gossos i Macaco- Corren

Conèix: Orxata Sound System

Orxata Sound System és un col·lectiu musical nascut el 2003 a la ciutat de València amb l’objectiu de fusionar la música electrònica de ball amb el cant tradicional valencià. Al seu repertori podem trobar des de bases electro, techno i drum&bass fins a ragga, dub o hip hop.Actualment el col·lectiu està format per quatre cantants, un trompetista, un baixista i un programador/samplejador.El 2006 guanyaren el guardó Grup Revelació dels Premis Ovidi Montllor amb la seua maqueta “orxata” i el 2008 amb el seu primer disc “1.0” -les lletres del qual foren editades pels usuaris del seu web mitjançant una wiki- han guanyat el Premi Ovidi Montllor com Millor Disc Pop-Rock.Des del 2003 vénen publicant tots els seus treballs a Internet sota llicències Creative Commons, permetent-los actuar des de Perpinyà fins al Marroc, passant per gran part del territori de parla catalana.

Dins les seues influències podrem trobar a Pomada, Dusminguet, Miquel Gil, Al Tall, Asian Dub Foundation, The Clash, Fermín Muguruza, Ojos de Brujo, Atari teenage riot, Aphex twin, Modeselktor, Dat Politics...




Descarrega: Élena - Un cafe, setanta matins (2009) Pop/Experimental


Un café setanta matins” és el títol del nou disc de la banda catalana Élena. En aquest0 disc, tots els temas són cantats, per primera vegada, en català. Élena està liderada per Helena Miquel (component també de Facto Delafé y Las Flores Azules). Helena ho explica així: "Té una evolució normal, hem crescut i hem vist que no té sentit cantar en anglès. Quan començarem sols teniem referències de música anglosaxona més fortes que ara. Ha hagut un canvi en l'escena de grups barcelonesos nascuts durant els noranta (Sidonie, Love of Lesbian, Mishima...), i ho vegem com un tret positiu, perquè creem la nostra identitat i en la nostra llengua".

Informació extreta de: Mundo de Tulsa

Ací teniu el CD per DESCARREGAR

dijous, 16 d’abril del 2009

Entrevista amb Paco Muñoz




Establert a Real de Montroi, Paco Muñoz (València, 1939) és un dels representants més significatius de la música en valencià. Cantant trobador des dels primers anys de la transició, Muñoz ha decidit que, aviat, passarà a un segon plànol musical. És en aquest moment quan decidir parlar amb ell. La seua ampla experiència és, hui, un camí a seguir.



Quins són els handicaps de la música en valencià? I, en canvi, Què la fa peculiar i especial?
Bàsicament la falta d'ajuda institucional de la qual no ha gaudit mai. En un primer moment els polítics si que van tirar mà de la Cançó com a reclam. La malaltia ve per la falta d'ajuda sobretot dels mitjans de comunicació institucionals. Que no ens criden les televisions privades de Madrid és normal, però que Canal 9 mai haja emès res... Però la culpa màxima és la forma de ser nostra, perquè si en un poble s'eliminen les vaques s'arma la de Déu però si es deixa de fer recitals no passa gens. Peculiar la fa que, davant de totes les dificultats, ha sobreviscut i, en aquests moments, gaudeix d'una excel·lent salut amb cantautors d'una qualitat meravellosa com Pau Alabajos, Òscar Briz o Rafael Estrada.



Quina opinió li mereix el suport institucional a la cultura, la llengua i, particularment, la música feta en valencià?
És suficient amb observar els diners que ha destinat aquest any la Generalitat a les ajudes discogràfiques. És de vergonya. Li han donat ajuda només a dos discos fets en valencià i entre els dos s'hauran gastat uns vuit mil euros quan, per posar un exemple, l'últim disc de Carraixet ha costat de produir divuit mil euros. Potser cal cantar en anglès.



És el moment de la seua retirada?
Vaig a complir setanta anys i encara que puc fer vida normal el que no puc fer és cantar damunt de l'escenari i que em passe el de l'altre dia a Bocairent en el qual hi havia dos mil sis-centes persones, totes cantant millor que jo... el meu cor llavors s'accelera. Si jo no fos tan emotiu potser no passaria res. Quan dic que vaig a deixar de cantar, el que vull dir és que vaig a deixar de ser un professional de la cançó, deixaré els recitals però, en breu, apareixerà un doble cedé que es dirà Com suau a Déu i que recollirà les vint-i-dues cançons que hem estat tocant en directe en l'última gira, més el Serra de Mariola i el Què vós passa valencians? Pense que aquest si que serà l'últim encara que tinc un deute pendent amb Nacho Mañó de gravar un disc amb els poetes castellans que jo he musicalitzat.



Vostè ha actuat, entre d’altres, al costat de Joan Manuel Serrat, Lluís Miquel, Luís Eduardo Aute, Lluís Llach, Ovidi Montllor, José Antonio Labordeta, Miquel Gil, Maria del Mar Bonet o Joan Babiloni. Es retira amb algun deute?
Sempre ha existit una actitud molt generosa. Recorde a un Luís Eduardo Aute, en el cim de la seva carrera musical, venir a propòsit des de Madrid sense cobrar ni un duro per a cantar amb mi al Teatre Principal. La primera vegada que vaig cantar amb Serrat em va deixar el seu extraordinari equip de so i als seus tècnics. A canvi em va demanar conèixer a Vicent Andrés Estelles que en aquells dies es trobava malalt de depressió però que va acabar prenent-se una copa de conyac amb ell i assistint, després de tres mesos sense sortir de casa, al seu concert de Vivers. Serrat sempre que parle amb ell m'ofereix diners perquè pensa que cantar en valencià, en aquest país, és un suïcidi. La relació amb tota aquesta gent ha estat sempre preciosa.



Què creu que ha aportat a la cultura valenciana i a la seva normalització?
Crec que el més important és el que he fet per als menuts. Sumant i restant, crec que deixar un patrimoni amb tot el que he musicalitzat és important. A més, he donat a conèixer als nostres poetes. Molta gent ha conegut a Vicent Andrés Estellés o Miquel Martí i Pol per la meua música.



Se sent poeta o trobador?
Jo poeta crec que no sóc. Jo faig cançons i la poesia és un pas superior. Però hi ha poesies que poden convertir-se en cançons. Vicent Andrés Estelles no posava mai títol als seus poemes (era el primer vers) però quan en sortia un que ell considerava que podia ser una cançó, si que ho indicava. Si que hi ha cançons meues que semblen poesies i és perquè darrere de mi està Enric Lluch, Toni Mestre o Alfons Cervera. Si hagués de fer un resum de tot el que ha estat la meva trajectòria musical, del que més satisfet estic és de què, gràcies a ser cantant, he estat amic de grans poetes. Jo als poetes sempre els he considerat profetes per la seua visió de futur.



Ha dedicat una part important de la seua música al públic infantil i fins i tot va actuar davant 16.000 nens en 1986. Què li exigeixen i que li aporten els xiquets i les xiquetes?
Ja li he passat el meu truc a gent com Dani Miquel i és cantar amb els xiquets i no per als xiquets. Aquests nens no diuen “hui vaig a veure cantar a Paco Muñoz”, sinó “hui cantem”. És importantíssim dur, amb tu, uns bons músics que vagin al compàs dels nens i no al revés. Els nens si veuen que fan el ridícul cantant el Joan petit, paren. Ells s'han de sentir protagonistes i pensar que ho fan magnífic. La col·laboració per part dels meus músics ha estat vital.