Una ciutat invisible aquest és el títol del nou disc de Tardor, que veurà la llum a principis de novembre. La banda l’acaba de fer públic, juntament amb algunes mostres del que serà la imatge gràfica del disc. A les xarxes socials el presentaven així: “Una ciutat invisible. Com qualsevol i com cap altra. Una ciutat que no existeix, construïda a partir de les il·lusions i les pors, dels anhels i les derrotes de tres persones distintes en tres llocs distints. Un lloc imaginari on hem aconseguit alçar l’edifici malgrat la distància.
Asfalt, ombres, llum, soroll, pols, gent. Esperança. Totes les ciutats són iguals i diferents a l’hora, un ecosistema fàcilment identificable. Brussel·les, París, València. Un triangle de ciutats. Tres realitats que s’assemblen, a pesar dels matisos que les fan úniques. De la sensació d’estar vivint vides completament diferents però descaradament semblants neix el desig de construir una ciutat comú, invisible, que tot i que no pot xafar-se existeix en la mesura en què nosaltres la fem real. L’hem alçat per mantenir-nos a prop. Per convertir tres llocs distants en un únic refugi on trobar-nos.
A la ciutat invisible hi ha un riu on els veïns seuen a esmorzar quan el Sol regala uns graus de més. El metro recorre les seues entranyes i amaga milers d’històries úniques, camuflades en un entorn de rutina. A la superfície, la gent circula sense mirar als ulls els altres vianants. Quan plou tot són paraigües. A l’hora de dinar, els carrers fan olor a menjar. Per les nits, a excés. Una ciutat invisible és tornar a casa després d’haver passat molt de temps, pot ser massa, vivint paral·lelament a una indret que no existeix, per mantenir viva una il·lusió comú en un lloc on només nosaltres hem tingut accés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada