dimecres, 13 de gener de 2010

"Per alguna raó la premsa ens tracta molt bé" - Entrevista a 121db


Ramón Marrades, Víctor Moya i Albert Belda formen un dels grups amb major projecció de la nostra latent música valenciana, 121db. Les seues sòlides cançons ja es pogueren escoltar amb el seu treball Equilater però en 2009 ens regalaren Assaig/Error, una autèntica delícia que ens il•lusiona... Que bona música es fa al nostre país!!!


- Les crítiques del primer llarg deien que era massa trist i heu dissenyat un Assaig/Error optimista i positiu. Amb tanta cura observeu les critiques dels mitjans?
- És cert que els mitjans deien que Equilàter era un disc trist, però no sé si “massa” trist és passar-se un pel. No crec que els mitjans tinguen molta influència en allò que fem, en tot cas, influeixen les reaccions de la gent. Els dos discos son fruïts d’estats d’ànim. Fa dos anys estàvem eixint de l’adolescència i ho veiem tot més negre, ara tal vegada pensem en proposta més que en protesta i transmetem més il•lusió i més alegria. De totes maneres pense que ni Equilàter és un disc tan fosc ni Assaig/Error és com focs artificials, són dos cares de la mateixa moneda. El segon instrumentalment potser més alegre però en general les lletres mantenen l’amargor.

- No es queixareu de l’acceptació que ha tingut entre els crítics Assaig/Error
- Després d’haver-nos gastat més diners en suborns que no en gravar el disc tampoc és per a tant. Però sí, és cert. Per alguna raó la premsa ens tracta molt bé, igual és que no ho fem malament del tot…

- Les col•laboracions musicals van des de la d’Eric Fuentes de The Unfynished Symphathy fins Rosa Luxemburg, Xavi Sarrià d’Obrint Pas a Sergio Fernández del grup madrileny Sin Rumba. No són broma les aportacions externes…
- Tenim sort que formar part del món de la música ens ha permès fer molts i molt bon amics, i tots els que apareixen al disc ho són. Unfinished Symathy són un dels referents del rock alternatiu, Rosa Luxemburg representen un dels presents més interessants de la música en català, d’Obrint Pas són els desencadenants de tota la moguda, i Sin Rumbo són uns músics joves que ja omplin sales arreu de tot l’Estat. Cap queixa!

- Us encaixen en el pop, el rock, el hardcore melòdic, el emocore o el punk. No seria millor deixar-se de genèrics i dir que feu música 121db?
- Al final serà que estem en la interacció de tot això (realment són variants que es toquen). Apostem per l’estil 121dB!

- Quines són les vostres influències més directes?

- Cada membre del grup té les seues pròpies influències. Però tenim en comú el rock alternatiu de guitarres. Des del postharcore de Fugazi al pop-punk i l’emocore dels 90. De Texas is The Reason, The Get Up Kids o Samiam fins a Weezer i l’indie actual (Biffy Clyro, Nada Surf, Kings Of Leon…). Però cada vegada escoltem coses més diverses.

- Per a vosaltres cantar en català suposa un plus doncs l’oferta en aquest tipus de música és pràcticament inexistent...
- A vegades jugar sol en una piscina no és massa divertit. Però per sort hi ha molta gent també que, encara que no estiga habituada a sentir música en català, li agrada allò que fem.
- Existeix ja un mercat de música en valencià allunyat de la bandera?
- Si existeix és embrionari. Però m’agradaria afegir una cosa: la música en valencià no és un estil. Hi ha un escena de rock alternatiu que funciona a nivell underground amb grups com el nostre, independentment de la llengua en que canten.

- On podem veure pròximament el vostre explosiu directe?
- El 30 de gener a la Sala l’Assaig de Massanassa, el 13 de febrer a Castelló i en març farem un concert gran per ací i després anirem de gira per Euskal Herria. I en no res estrenem nou videoclip!

1 comentari:

  1. Hola.

    Hem creat un bloc on vessem la música que ens agrada. He trobat el vostre bloc i m'ha semblat molt interessant.

    Salut!

    *Sànset*

    ResponElimina