"Som a l'albada i la terra es va fent clara, un antic país que hem d'endreçar i portar a l'avenir". El grup de folk valencià Al Tall compleix 35 anys de carrera. Una trajectòria marcada per la reivindicació de la cultura i la llengua en els seus moments més crítics.
"Al Tall ha tingut un paper indispensable en la música valenciana. D'una banda, va adaptar la música folk nord-americana -amb influències, sobretot, de Bob Dylan- al valencià i, per una altra, es va encarregar de recuperar el patrimoni sonor gravant cançons populars que, de no ser per ells, haurien caigut en l'oblit", explica Víctor Mansanet, autor del llibre homenatge Al Tall, música per a un poble, recentment publicat per l'editorial Bromera. En ell, a més de recórrer l'evolució del grup, analitza la història de la música valenciana des de la nova cançó fins als nostres dies.
Al Tall van destacar en el seu moment per compaginar a la perfecció la diversió del públic amb la difusió de consciència popular, a través de cançons com El cant de la muixeranga, considerat per molts -com Joan Fuster- l'himne del País Valencià. "La importància d'Al Tall es reforça amb la seva valentia, en uns moments molt delicats per a la nostra cultura. La dictadura no va acabar quan va morir Franco, sinó que es va allargar uns anys més", explica Mansanet.
En un llibre que homenatja a Al Tall, però també als grans de la música en valencià, no podia faltar l'esment a artistes com Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Pavesos, Raimon o Ovidi Montllor. Aquest últim, considerat un cantautor injustament oblidat: "Va ser un personatge clau, perquè va interpretar un paper imprescindible en unes condicions precàries i perquè va ser un dels primers a incorporar a les seves cançons lletres de poetes valencians". La generació d'artistes de Raimon i Ovidi es va veure obligada a emigrar a Catalunya, on trobaren millors condicions per exercir el seu treball, "tant per la indústria cultural que encara no s'havia desenvolupat al País Valencià com per la major receptivitat d'aquest territori".
"Al Tall ha tingut un paper indispensable en la música valenciana. D'una banda, va adaptar la música folk nord-americana -amb influències, sobretot, de Bob Dylan- al valencià i, per una altra, es va encarregar de recuperar el patrimoni sonor gravant cançons populars que, de no ser per ells, haurien caigut en l'oblit", explica Víctor Mansanet, autor del llibre homenatge Al Tall, música per a un poble, recentment publicat per l'editorial Bromera. En ell, a més de recórrer l'evolució del grup, analitza la història de la música valenciana des de la nova cançó fins als nostres dies.
Al Tall van destacar en el seu moment per compaginar a la perfecció la diversió del públic amb la difusió de consciència popular, a través de cançons com El cant de la muixeranga, considerat per molts -com Joan Fuster- l'himne del País Valencià. "La importància d'Al Tall es reforça amb la seva valentia, en uns moments molt delicats per a la nostra cultura. La dictadura no va acabar quan va morir Franco, sinó que es va allargar uns anys més", explica Mansanet.
En un llibre que homenatja a Al Tall, però també als grans de la música en valencià, no podia faltar l'esment a artistes com Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Pavesos, Raimon o Ovidi Montllor. Aquest últim, considerat un cantautor injustament oblidat: "Va ser un personatge clau, perquè va interpretar un paper imprescindible en unes condicions precàries i perquè va ser un dels primers a incorporar a les seves cançons lletres de poetes valencians". La generació d'artistes de Raimon i Ovidi es va veure obligada a emigrar a Catalunya, on trobaren millors condicions per exercir el seu treball, "tant per la indústria cultural que encara no s'havia desenvolupat al País Valencià com per la major receptivitat d'aquest territori".
Podeu trobar l'article sencer a Levante-EMV
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada