dijous, 26 d’agost de 2010

Sones reedita el «Set Tota la Vida» de Mishima

De sobte, el sol / perfora un gran núvol / i la tarda esclata/ com si fos un matí
Tardes que esclaten com si fossin matins, aspirar a ser una cançó, provar l’amor per una vegada, tenir set tota la vida. Romàntic i nostàlgic, tot i que també estranyament optimista, el quart àlbum de Mishima, “Set Tota La Vida”, editat per Sinnamon el 2007 i exhaurit des de feia temps és reeditat ara per Sones en format CD i VINIL (en coedició amb Gandula). Considerat un dels millors discos de la dècada segons la revista Rockdelux, va significar en el seu moment la consagració definitiva de Mishima. Els petits detalls van deixar pas a grans temes com l'amor, el desig i la bellesa efímera. A mig camí entre l'efervescència pop i la cançó d'autor, Mishima s'encaminaven cap a una maduresa que ha explotat amb el seu últim disc, “Ordre i Aventura” (Sones, 2010). 
Per a l'enregistrament del “Set Tota la Vida”, van decidir confiar les seves cançons al prestigiós productor Paco Loco, als seus estudis d'El Puerto de Santa María. Allà van acabar de donar forma a les catorze cançons que conformen un disc lluminós, amb el que aferrar-se al present i mirar al futur essent conscients de tot el que encara no hem aconseguit i, tot i això, estar tranquils. Així ho recita el David amb la seva veu greu i càlida a “Neix el món dintre l’ull”. Un treball que parla de grans temes com la porosa frontera que separa l’amor de la bellesa (“La forma d’un sentit”, “Em deuria enamorar”, “Vine”) o allò que desitges d’allò que t’esclavitza (“El temple”, “Qui n'ha begut”, “Llavors tu, simplement”), però també de la bellesa efímera dels ametllers en flor (posant música a un preciós poema de Joan Maragall, “Els Ametllers”). Tot acompanyat de melodies aparentment senzilles, amb crescendos de guitarres, pianos i bateries, vestides amb arranjaments precisos i sempre al servei de la cançó. Tot i seguir mantenint una certa intimitat en el sò, “Set Tota La Vida” és un àlbum més cru i contundent que els anteriors, construit a partir de cançons més curtes i directes, i que assumeixen més riscos en els arranjaments i la producció (des del so deliberadament brut de “La forma d’un sentit” fins a la delicadesa d’”El temple”), que es miren més en la falta d’artificis de la música d’arrel americana que e n la sofistificació del pop britànic. 
Ja a la venda a la botiga online de Sones: sones.es/tienda
A la venda a les millors botigues el proper dilluns 30 d'agost.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada