dimecres, 20 d’octubre de 2010

"Ens agrada dir les coses clares sense pèls a la llengua" - Entrevista a Pepet i marieta

Indiecat ha tingut el gust de parlar amb una de les bandes amb més nom del panorama català. Pepet i marieta presenten "Qui no plora no mama" i ens conten perquè necessiten protestar per aconseguir allò que persegueixen.
S’insisteix en la presentació que és el vostre cd més ambiciós.
Amb els anys hem adquirit experiència i això ha fet que cada vegada mos atrevim amb estils i produccions més complicades. A "Qui no plora no mama" hem treballat per primera vegada amb bases electròniques i fins i tot hi hem inclòs una Big Band a lo Broadway. Complicacions així haurien estat un suïcidi als primers discos.
També el més personal.
Sí, tenia ganes de parlar d’experiències personals. De tota manera, utilitzo vivències personals extensibles a tothom, com quan explico a la cançó “Lo xalet” que quan era petit anava amb los meus pares a un barracot abandonat que hi havia a la costa de Peníscola per a passar el diumenge. La història em serveix per a dir que com és possible que avui dia estiguem tant descontents tenint tant, si abans sense res ens ho passàvem tan bé.
Seguim amb la utilització de la més subtil dolçor per apuntar directament i seguir protestant.
Sí, sempre he pensat que el canvi està en la crítica. Ens agrada dir les coses clares sense pèls a la llengua i de fet em molesta molt la música “que no molesta”. M’agraden les cançons amb missatge, encara que parlen d’una xorrada.
Fins quan serà necessària la cançó protesta?
Jo penso que nosaltres no fem ben bé cançó protesta, però sí que és veritat que sempre ens ha agradat ser una mica el ressò de la veu del poble. La música ha estat una eina de reivindicació des de temps ancestrals i segurament la cançó protesta perdurarà fins que se’ns acaben les reivindicacions, cosa que segurament no passarà mai.
Trenqueu definitivament amb la industria discogràfica?
Sí però no del tot. Hem produït i editat el disc nosaltres però treballem amb una discogràfica, La Produktiva, que ens porta tant la distribució física per les botigues com la distribució telemàtica: Spotify, i-tunes, Last.fm, etc... És difícil entrar a segon quin portal web si no tens una discogràfica al darrere. Per cert, ja podeu escoltar “Qui no plora no mama” a www.pepetimarieta.com o www.myspace.com/pepetimarieta.
Aposteu per penjar el disc a Internet perquè tot el món dispose d’ell. Adaptar-se o perir?
Avui dia si els músics guanyen algun duro és fent bolos. De fet, també és als bolos on venem la majoria de Cds. Per tant, el que interessa és que la gent te conegue i t’escolte perquè vulguin contractar-te per tocar al seu poble o ciutat. Per aquesta raó és important que la teua música sigue fàcilment accessible, i fer pagar no és una bona manera d’aconseguir-ho.
Conteu-nos en què consta el nou espectacle “Mam mam!”
Som un grup de directe perquè la nostra màxima pretensió dalt d'un escenari és armar una festa ben grossa. Partint d'aquesta premissa, ens agrada vestir els nostres espectacles de música, però també de gags teatrals, humor i fins i tot fem un strip-tease. “Mam, mam!” és un espectacle musical, però on també tenen cabuda d’altres arts escèniques. La nostra ambició és arribar a “l’espectacle total”!
No es queixareu de la vostra trajectòria...
No, però l’ésser humà és inconformista per naturalesa i pensem que encara podria ser millor. És per això que no deixem d’editar discos. Volem que les coses ens vagen encara millor des del treball, i el treball d’un músic és fer bones cançons. No volem arribar “y besar el santo”, però això no vol dir que no vulguem arribar a “besar el santo” algun dia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada