Llarga jornada. Després de sa darrera classe de música amb els infants de tres anys i que encara són agraïts, he sospirat, he aplegat sa bossa, jaqueta i altres estris que utilitza a diari. He partit de s'escola. Si, heu entès bé. Sempre m'he considerat un artista. Més bo o més dolent; però també pluriempleat, ja que s'escola és es pa de cada dia i que alimenta uns quants a casa. He agafat es cotxe i he superat una sèrie d'obstacles incalculables, he respectat totes les senyals de trànsit, els semàfors i he consentit pagar una fortuna en aparcament. Demà plourà. No ho sé pronosticar però m'ha pitat es mòvil i no se sol equivocar. A la fi he arribat a Xocolat. Tenia un vinil encomanat tremendo i m'han dit: jas! aquests cds, recent enfornats. N'he destapat un i deia: Pluja-Trànsit-Semàfors i he pensat - fantàstic per aquests dies d'hivern i aigua. Tot i així, amb el gris, s'humitat i sa contaminació acústica avui... he desplegat un somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada