Pep Laguarda publicava el 1977 un disc seminal, Brossa d’ahir, que marcava un camí de valencianització del pop i es convertia en far i guia d’obres posteriors d’artistes com ara Remigi Palmero o Julio Bustamante. Però el que havia de ser el seu esperat segon treball, Plexison impermeable (1979) no va passar de la taula de gravació. Més de trenta anys després, aquell disc inèdit veu la llum en el que és un dels esdeveniments musicals de la temporada. A més del valor per a col·leccionistes i seguidors, el treball desvela l’evolució musical de Laguarda i conté un grapat de temes que han aguantat majestuosament el pas del temps.
Publicat per Xavi Aliaga a El País
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada