No hi ha hagut cap pressa per explicar totes les coses que Miquel Serra vol explicar en el seu nou àlbum, 'Roses místiques', on la paraula "cosa" es repeteix en unes quantes cançons i resulta igual de poètica que qualsevol altra gràcies a l'esperit quotidià d'aquest viatge imaginari. Un any després que Foehn Records s'embalés amb bona vista a publicar els dos primers treballs autoeditats del cantautor mallorquí, ara el segell barceloní publica les 18 divuit noves composicions que eixamplen de llarg l'univers oníric de Miquel Serra. 'Roses místiques' és superposició i recerca constants de capes i detalls sonors en què el cantautor ha abandonat els segments de veu i guitarra despullats (i que tan emotius eren) per construir el seu disc més psicodèlic i lliure, que evidencia la influència d'Animal Collective. De fet, Serra no dissimula els seus gustos; al llibret del disc podeu llegir-hi noms i cognoms de músics que l'han inspirat i fins i tot de cineastes com John Ford i Terrence Malick.
Així, amb la complicitat a les mescles d'un altre savi boig mallorquí, Pep Toni Ferrer, les cançons noves de Miquel Serra segueixen passejant-se pels seus temes habituals: la natura ('Taiga'), la quotidianitat amb aires místics ('Les amigues de ma mare') i l'amor passional ('Les teves coves'). És un jardí on val la pena perdre-s'hi per sentir la bogeria i la calma, les pujades i baixades, i els girs inesperats, especialment en la cançó doble 'Dos llamps', que marca l'equador del disc.
Miquel Serra ja ha demostrat la seva força a l'hora de tocar sol amb la guitarra als concerts on no ha pogut arrossegar la seva banda. Tot i això, ara ha apostat per llançar-se ambiciosament a l'experimentació sonora en un treball on la intuïció també ha estat una guia. 'Roses místiques' és, sense dubte, el seu disc més complex, un laberint esmunyedís que es transforma contínuament. Potser el recordarem com un camí tranquil, però primer ens haurem de despertar d'aquest somni.
Roger Seró
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada