Senior i el Cor Brutal publica el seu nou treball, "El Poder de Voler"

A Miquel Àngel Landete sempre li han encaixat millor les apel·lacions directes que els circumloquis. I en sintonia amb la seua descarnada franquesa, les seues cançons lluïxen molt més a mesura que s’acosten a la depuració d’estil. Sense coartades conceptuals ambicioses ni lligams argumentals discutibles. Sense necessitat de produccions d’allò més lluïdes ni sobrecàrrega ornamental. És tan senzill com passar del registre acústic més àrid a eixa electricitat que, aquí i ara, es posa al servei de la cançó pop. D’extrem a extrem. Per aixó el trànsit de València, Califòrnia (2013) a El Poder del Voler (2014) es tanca amb la naturalitat del cant d’una moneda de dues cares, anvers i revers de la millor versió fins ara coneguda de Senior i El Cor Brutal. Per aixó tots dos comencen amb la mateixa cançó (“La bomba de plaer”), facturada en les seues dues vessants.
Més enllá del que puga suggerir el seu títol, aquest disc és molt més que un exercici de voluntarisme. Son dotze cançons de pop electritzant, d’aquell que bota sobre las brases de la millor tradició indie nord-americana dels 90 per a projectar la seua relectura cap al futur. Hi ha una bona dosi de mala llet, peró mai filtrada a través del prisma de la denúncia social més amarga ni de la desesperança, sinó amb una perversa ironia que (aquesta vegada sí) sorteja la ingenuïtat de les proclames més òbvies. No hi ha empatia possible amb els artífexs de la gran estafa, ni tampoc besllum d'esmena, per molt que alguns s'obstinin a assenyalar-los amb el dit. Per això, aquí, al món de Senior i El Cor Brutal, l'amor pot ser una energia alliberadora, encapsulada en melodies joioses que plantegen (de vegades amb l'ombra dels Centro-matic més proteics) venjatives soflames contra els qui manegen els nostres fils al seu antull. Per això la guitarra de Lapido (“Lapido X”) és aquí la millor màquina de matar centristes. 

Per això exerceixen també de transmissors dels pensaments d’Eef Barzelay per oferir-nos una lectura en català del seu “Caroleena”. “El voler és lo que ens salva”, conclou el tema titular, tancament d'un treball vibrant, reconstituent i tan franc en les seves pretensions com de costum. I no hi ha millor declaració de principis, ni millor corol·lari a una trajectòria en la qual el voler cada vegada està més prop del poder.
Carlos Pérez de Ziriza.