dissabte, 14 de juny de 2014

Clara Andrés: "El recolzament del govern és nul"

- Torna Clara Andrés després de quatre anys. Per què d’eixe parèntesi?
No hi ha un per què. Les cançons intenten traduir o explicar un moment vital, meu i concret. La decisió de gravar un disc la faig quan tinc un recull de temes més o menys sòlid, amb certa identitat i coherència. I en este cas el recull l'he trigat a fer quatre anys. També és cert que no dedicar-me a la música d'una manera exclusiva ni viure directament d'ella fa que la feina de composar siga molt més relaxada i no comulgue en absolut amb la "pressa".
- Ha canviat molt musicalment des del darrer treball? 
Diria que sí. "Huit" és un disc més eteri, atmosfèric, més disc-cret… "Entrelínies" però, és un disc bastant més sòlid i explícit, musical i narrativament. Tot i que sempre hi ha alguna cosa comuna amb la que et reconeixes, una manera de fer pròpia present a totes les cançons.
- Sense problemes per superar l’import demanat als mecenes mitjançant crowdfunding. 
Estem molt, molt agraïts per l'ajuda de les/els mecenes.. Sense la seua aportació tot hagués sigut molt més difícil, sinó asfixiant. En un principi no contemplava la idea del micromecenatge i em vaig intentar fer càrrec sola, però va arribar un moment que no eixien els comptes. Un disc, a banda dels costos de gravació i mescla, té bastants altres despeses més o menys immediates, algunes que pots previndre i d'altres que no…el cas, que moltíssimes gràcies mecenes!
- Dos mecenes inclús han aportat un import que “l’obliguen” a oferir-los un concert en petit format. És la proximitat amb els seguidors tant en l’edició dels discs com en els concerts la clau dels nous temps? 
Cap obligació! És una aportació important i és un plaer poder compensar-la amb un concert. 
En el meu cas sempre he tingut proximitat amb els seguidors. Ara, com dius, amb la novetat que també són pròxims amb l'edició. Potser per mi és més fàcil l'apropament perquè som un grup de "petit comitè", sense un gran públic. Però crec que qualsevol artista vol eixa proximitat. Fins i tot tenint un gran nombre de seguidors no entenc els que encara marquen distància o es volen fabricar personatges inaccessibles. Les xarxes socials i la independència amb la indústria musical fa que no siga així, per sort.
- Què serà “Entrelínies”? 
Entrelínies torna a ser un disc que comença on acaba i acaba on comença. Està pensat com una peça, un conjunt de cançons que tenen un ordre coherent i que volen contar una història. Té el propòsit, potser vanitós hui dia, que se l'escolte sencer. Parla des d'un moment sentimental en el que ja tens un equipatge, unes entre línies que t'acompanyen i formen part de tu i el seu to, tot i ser nostàlgic, és sobretot reconciliador. Està fet des d'una perspectiva més madura on saps que viuràs històries noves però que difícilment les viuràs per primera vegada i on també saps que hi ha acabaments, retrobaments, fracassos.. 
- Ni més ni menys que la 75a referència de Mésdemil. Quin paper més important està realitzant aquesta gent...
Doncs sí. Molt important pels que fem música en valencià, vist el nul recolzament de govern i institucions oficials.
- Per als dissenys del disc s’ha rodejat de l’artista Moisés Mahiques.
Moisés Mahiques és un artista que admire molt i des de fa temps. Tinc la sort, a més a més, de tindre un bonica amistat amb ell. Quan vaig començar a perfilar "entrelínies" no vaig dubtar que Moisés era el millor per dibuixar-lo. En qualsevol cas el seu disseny hagués estat un luxe però en el cas concret d'este disc ha estat un luxe que m'ha quadrat a la perfecció. Per sort em va dir que sí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada