Deia allò Fuster d':"El nom fa la cosa". Tantes vegades la cosa (qui sap per quina enrevessada raó) també edifica el nom. Tanmateix, la relativitat de la realitat fa que la terminologia i els conceptes canvien segons els prismes. Quan Carles Querol va projectar mentalment el seu projecte musical el va pensar com 4hivers, tal vegada donat el clima íntim i recollit del disc. Com que el seu artífex venia del pop electrònic, el pas a les guitarres acústiques l’observà amb la tranquil·litat de qui reposa amb el fred esperants oratges més favorables per esclatar. Tanmateix, a Indiecat el disc ens arriba amb la calor sufocant de l’estiu i, que us anem a dir, ni molt menys ens incomoda. El descarreguem al reproductor i l’ambient es modifica. “Miralls”, “Ignició” o “Un final diferent” ens aporten paisatges colorits per la riquesa d’una música equilibrada que et convida a escoltar les lletres (excel·lents per moments, magnífiques sovint) amb algunes frases per ser recordades.
Després de viatjar sense moure’ns, el disc s’acomiada (encara que resta durant hores al teu interior, retrunyint) amb un tema excels que creix fins esclatar en un segon que convida a viure, a eixir al carrer (amb el sol punyent) i besar l’existència, tinga la forma que tinga. Recorda tendències musicals apuntades ja però no té igual en la excel·lència. No sols l’hivern reporta cançons sense lletra. Carles Querol posa la música i tu (sols tu pots fer-ho) la converteixes en la banda sonora de l’espai vital que desitges. 4hivern amaga absoluta mutabilitat.
Text: Carles Senso
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada