Les paraules justes és el segon disc de la brigada, però no és un àlbum més: és el treball que els consolida a la primera línia del fèrtil panorama actual del pop català. A la vegada que els allunya de la majoria amb una proposta que pretén ser popular i arriscada a parts iguals.La revelació que va suposar el seu debut, L'obligació de ser algú (millor disc de 2008 al Mondosonoro (edició Catalunya), 5è lloc a l’Enderrock), va fer que la singladura posterior de la banda liderada per Pere Agramunt els dugués a presentar el seu directe a les millors places del país, com ara el BAM (Barcelona Acció Musical), el MMVV (Mercat de Música Viva de Vic) i els festivals Altaveu (Sant Boi de Llobregat), Acústica (Figueres) i In-Somni (Barcelona), entre d’altres.
Aquesta embranzida inicial ha estat seguida de l'expectació per l'aparició de noves cançons i la confiança en el talent dels de Vilanova i la Geltrú. Amb Les paraules justes han fet créixer el seu so a la recerca de la combinació perfecta entre tradició i contemporaneïtat. Resseguint el fil de clàssics com els Kinks, els Byrds, Ia-Batiste i Pau Riba; deixant-se seduir per la confluència de gèneres entre el rock, el folk i l'experimentació que practiquen bandes com Wilco, Clem Snide o Cass McCombs.
Ja és marca de la casa l'especial cura en els arranjaments, delicats o abrasius segons ho demani el tema, i l'èmfasi en unes lletres que tant copsen el desencís com l'apassionament de l'ofici de viure. Aquest darrer disc ha tingut la sort de comptar amb la coproducció de Joan Manuel Celorio (Tokyo Sex Destruction) i la brillant aportació d’un parell de cançons d'un altre membre del grup, en Magí Mestres.
Només el temps dirà si ens trobem al davant d'un clàssic. Diuen que alguns privilegiats ja han començat a testificar al seu favor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada