dijous, 18 de novembre de 2010

Entrevista a KOP


Ara que els carrers tornen a cremar, ara que l’octubre roig paralitza l’Estat francès i creixen els moviments de resistència i contestació a la vella Europa… Potser ara és més necessari que mai el retorn de Kop, tot i que a més d’un li agradaria veure’ls morts i enterrats. Amb la publicació del seu quart disc d’estudi, Acció directa (Propaganda pel Fet!, 2010), el grup es reafirma en una proposta contundent, encapçalada pel cantant, compositor i activista Juan Ramón Rodríguez “Juanra”, i demostra que el seu retorn no ha ni flor d’un dia ni un exercici de nostàlgia. Acció directa és un dels discos de rock més dur que s’ha gravat mai en català.

- Acció directa: perquè ara i contra qui?

- Perquè el lliure mercat està asfixiant les nostres consciències. Perquè amb l’última reforma laboral ens volen sotmetre com a classe. Perquè com va dir el poeta, la llibertat és quan arrenca l’alba en un dia de vaga general. Perquè el Tribunal Constitucional ens vol limitar i nosaltres volem triar lliurement el nostre futur. Perquè vivim sota l’admistració d’un estat que pràctica sistemàticament la tortura contra la dissidència política. Perquè el racisme és el càncer i existeix avui, aquí, a casa nostra de la mà de gent com Anglada, i Albiol i Sànchez Camacho del PP. Perquè la resignació és el suïcidi. Perquè sols el poble salva al poble, i sobre tot, perquè sinó ara, quan?

- On, com i amb qui heu treballat el disc a nivell de so? Què volíeu aconseguir i en que es diferencia als anteriors discos de Kop?
- El disc l’hem enregistrat a Bardauze, un poblet petit d’Euskal Herria, i ho hem treballat tot amb el nostre tècnic de só Paxkal Etxepare. Els objectius bàsics eren dos, mantenir l’essència de Kop en quant al continent i al contingut, després dels canvis a la formació original; i aconseguir actualitzar el so i fer que el CD reflecteixi la contundència dels nostres directes.

- Quina és la diferència bàsica entre els Kop de 2000 i 2010?

- La justícia continua ordenant desallotjaments contra els centres socials que ofereixen una alternativa al sistema establert; la policia continua utilitzant la violència indiscriminadament contra qualsevol veu crítica; els immigrants careixen dels drets més elementals; les dones pateixen a diari la brutalitat del masclisme d’una societat patriarcal; als pobles se’ns nega el dret a l’autodeterminació; la corrupció s’ha instaurat a la classe política… Quina era la pregunta?  
Fragment de l'entrevista publicada a RXI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada