El proper dissabte 14 de maig Guillamino interpretarà en directe les cançons del seu nou disc, “Fang”, en la programació prèvia del Primavera Sound. El Cafè Royale serà escenari de la cara més ballable i més melòdica del músic més inquiet i inclassificable de l’escena barcelonina, acompanyat per tota la seva banda. Què es pot esperar d’un nou disc de Guillamino? Doncs pràcticament qualsevol cosa. Aquesta vegada ens proposa una invitació al ball més hedonista viatjant al futur, als anys 80. “Fang” és pop i és soul. Són cançons. Són ritmes de llauna i teclats de coloraines. Són mirades de carrer i enamoraments fugaços.
Dissabte, 14 de maig, 23.00 h Cafè Royale (c/ Escudellers, 19, Barcelona) + Granit
Pau Guillamet, més conegut per Guillamino, va néixer a Barcelona el 1977. Era fan dels Ramones però es va posar a fer hip-hop i electrònica estranya. I a cantar com un negre. Des de llavors, la seva mescla entre electrònica, música negra i sons arreplegats de tot el món li ha permès actuar als principals festivals de casa nostra i viatjar arreu, des de Tòquio fins a Xile passant per Austin i per tota Europa. Ha fet hip-hop de joguina i del de veritat, cançó transoceànica, bandes sonores histriòniques, sardana postmoderna... i ha col·laborat amb tot quisqui. Ha fet tants discos que ja n’hem perdut el compte. De fet, ha fet tantes coses i tan diferents que és pràcticament impossible explicar-ho tot.
Dissabte, 14 de maig, 23.00 h Cafè Royale (c/ Escudellers, 19, Barcelona) + Granit
Pau Guillamet, més conegut per Guillamino, va néixer a Barcelona el 1977. Era fan dels Ramones però es va posar a fer hip-hop i electrònica estranya. I a cantar com un negre. Des de llavors, la seva mescla entre electrònica, música negra i sons arreplegats de tot el món li ha permès actuar als principals festivals de casa nostra i viatjar arreu, des de Tòquio fins a Xile passant per Austin i per tota Europa. Ha fet hip-hop de joguina i del de veritat, cançó transoceànica, bandes sonores histriòniques, sardana postmoderna... i ha col·laborat amb tot quisqui. Ha fet tants discos que ja n’hem perdut el compte. De fet, ha fet tantes coses i tan diferents que és pràcticament impossible explicar-ho tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada