Després de cinc anys de treball de redacció, el coordinador de la revista de cultura i música popular Caramella, Josep Vicent Frechina, llança al mercat el seu treball La cançó en valencià. Dels gèneres tradicionals als repertoris moderns.
El llibre, de vora 600 pàgines, representa la síntesi de més de vint anys de treball inventariant i ordenant la discografia d'expressió catalana publicada al País Valencià i seguint de prop els avatars artístics dels qui l'han produïda. Entrevistes, ressenyes discogràfiques, articles d'encàrrec, etc., escrits durant aquest temps, han sigut reciclats i adaptats perquè encaixaren en el discurs narratiu de l'obra, junt amb el gruix de material inèdit que la conforma. “He invertit en el treball un esforç molt gran; i, n'estic convençut, encara hauria d'haver-me esforçat més, però no quedaven hores ni massa esma”, subratlla l'autor.El llibre certifica la situació actual de la música en valencià. “Mai s'havia donat una situació com aquesta amb un cens d'intèrprets tan nombrós i divers, i una producció discogràfica amb tanta qualitat i varietat”, resumeix Frechina.
Es tracta d'un estudi amb una doble circumscripció regional i lingüística que incorre en les paradoxes i contradiccions inherents a aquesta naturalesa: l'àmbit regional queda molt postís quan algú et refereix a Raimon, Ovidi, Obrint Pas o Pau Alabajos, i el lingüístic no té massa sentit quan el context en el qual l'autor inscriu la seua producció el transcendeix sobradament, com és el cas de Senior i el Cor Brutal, per exemple.
Frechina argumenta que la doble circumscripció és una “imposició sobrevinguda per la dinàmica dels fets”. “No podem oblidar les circumstàncies especials en què s'ha donat la producció musical en valencià, amb una forta dialèctica entre la minorització cultural externa, l'activisme resistencialista intern i la seua recepció parcial i molt condicionada en la resta de l'àmbit lingüístic”, adverteix l'escriptor.
El llibre, de vora 600 pàgines, representa la síntesi de més de vint anys de treball inventariant i ordenant la discografia d'expressió catalana publicada al País Valencià i seguint de prop els avatars artístics dels qui l'han produïda. Entrevistes, ressenyes discogràfiques, articles d'encàrrec, etc., escrits durant aquest temps, han sigut reciclats i adaptats perquè encaixaren en el discurs narratiu de l'obra, junt amb el gruix de material inèdit que la conforma. “He invertit en el treball un esforç molt gran; i, n'estic convençut, encara hauria d'haver-me esforçat més, però no quedaven hores ni massa esma”, subratlla l'autor.El llibre certifica la situació actual de la música en valencià. “Mai s'havia donat una situació com aquesta amb un cens d'intèrprets tan nombrós i divers, i una producció discogràfica amb tanta qualitat i varietat”, resumeix Frechina.
Es tracta d'un estudi amb una doble circumscripció regional i lingüística que incorre en les paradoxes i contradiccions inherents a aquesta naturalesa: l'àmbit regional queda molt postís quan algú et refereix a Raimon, Ovidi, Obrint Pas o Pau Alabajos, i el lingüístic no té massa sentit quan el context en el qual l'autor inscriu la seua producció el transcendeix sobradament, com és el cas de Senior i el Cor Brutal, per exemple.
Frechina argumenta que la doble circumscripció és una “imposició sobrevinguda per la dinàmica dels fets”. “No podem oblidar les circumstàncies especials en què s'ha donat la producció musical en valencià, amb una forta dialèctica entre la minorització cultural externa, l'activisme resistencialista intern i la seua recepció parcial i molt condicionada en la resta de l'àmbit lingüístic”, adverteix l'escriptor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada