L'especial bressol que l'ha vist nàixer, una tradicional barraca del delta de l'Ebre, li ha donat el nom al nou disc de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, amb la col·laboració del músic de Xàtiva Pep Gimeno El Botifarra. La Barraca s'inspira en la música tradicional valenciana i ebrenca. Aquesta col·laboració entre els artistes de Tortosa i el de Xàtiva és la culminació d'una amistat de fa sis anys que vol plasmar en un treball conjunt els vincles comuns en l'àmbit musical i cultural dels dos territoris. a través de jotes, fandangos i havaneres.
La presentació del nou disc s'ha fet auqest dissabte en dues rodes de premsa simultànies i comunicades per videoconferència des del Centre Betània de la Universitat Rovira i Virgili de Tortosa i el Centre de Cultura de Xàtiva. La presentació del nou disc ha començat amb un emotiu record al component de la banda tortosina Jordi Fusté, que no ha assistit a la presentació degut a la recent mort, fa només quinze dies, del seu fill Vidal. Segons ha explicat Artur Gaya, veu dels Quicos, La Barraca “és un viatge musical entre la Catalunya de l'Ebre i les comarques de la Costera i la Vall d'Albaida del País Valencià”. “Un corredor cultural del Mediterrani”, ha explicat Gaya amb el què es vol donar a conèixer tots els trets comuns, sobretot musicals, que tenen els dos territoris.
El disc el formen deu temes, dels quals, l'únic nou és la cançó L'Havanera de la Barraca. La resta han estat aportats pràcticament a parts iguals pels dos grups i bona part són inèdites. El gruix el formen les set cançons que estan basades en melodies de la música tradicional: les valencianes són interpretades pels Quicos mentre que les ebrenques van a càrrec del Botifarra. Completen el treball dos versions creuades: el Fandango dels Adéus que interpreta el grup ebrenc arranjada pel Botifarra i L'u d'Aielo, interpretada per Quico el Célio, que obre el disc amb un nou títol, De la flor de la farina.Segons Gaya, s'han combinat “dues maneres veure de la música d'arrel”, mentre que es vol posar en evidència les similituds de les cançons compartides de la cultura popular a Catalunya i el País Valencià. Justament que hagi estat gravada en una barraca del delta de l'Ebre hi aporta un valor afegit ja que aquestes construccions rurals de treball són un símbol compartit també pels dos territoris. La gravació, a més, incorporarà cants de treball i de batre enregistrats a l'aire lliure just davant un arrossar amb el so ambient que hi ha aportat el Delta.
El disc el formen deu temes, dels quals, l'únic nou és la cançó L'Havanera de la Barraca. La resta han estat aportats pràcticament a parts iguals pels dos grups i bona part són inèdites. El gruix el formen les set cançons que estan basades en melodies de la música tradicional: les valencianes són interpretades pels Quicos mentre que les ebrenques van a càrrec del Botifarra. Completen el treball dos versions creuades: el Fandango dels Adéus que interpreta el grup ebrenc arranjada pel Botifarra i L'u d'Aielo, interpretada per Quico el Célio, que obre el disc amb un nou títol, De la flor de la farina.Segons Gaya, s'han combinat “dues maneres veure de la música d'arrel”, mentre que es vol posar en evidència les similituds de les cançons compartides de la cultura popular a Catalunya i el País Valencià. Justament que hagi estat gravada en una barraca del delta de l'Ebre hi aporta un valor afegit ja que aquestes construccions rurals de treball són un símbol compartit també pels dos territoris. La gravació, a més, incorporarà cants de treball i de batre enregistrats a l'aire lliure just davant un arrossar amb el so ambient que hi ha aportat el Delta.
Avuí/El Punt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada