dijous, 4 de juliol de 2013

La Terrasseta de Preixens presenten nou disc

El grup més festiu i famós de Lleida publica EL PROPER 8 DE JULIOL el seu segon disc, Rapinyaires, QUE HA PRODUÏT MARC SERRATS (Txerramequ, Conjunt badabadoc). De la mateixa manera que les rostisseries fan el miracle de convertir els pollastres en pollastres a l’ast, de la mateixa manera que els restaurants xinesos converteixen la primavera en rotllets, i tal com Eno és capaç de convertir la sal en sal de fruites; podríem dir que La Terrasseta de Preixens converteixen una festa en una Festa Major. Amb tot el respecte pels pollastres a l’ast. Ells en diuen Patxanga, Música de revetlla o de festa major. Altres també n’hi han volgut dir rumba, quan en realitat es referien a Rocksteady, Punk i Pasdoble. La Terrasseta de Preixens és tot això, però també és Música Balcànica, Ska, Jazz i Rock. Són joves, són lliures, no tenen complexes i executen la seva música amb talent.
El seu nou disc, que neix d’una campanya de micro-mecenatge que va superar en diversos milers d’euros les seves expectatives, és una de les sorpreses musicals de la temporada. Cançons alliberades de complexes i d’aire festiu que parlen d’emocions, que comuniquen amb bon humor i certa ironia missatges més profunds del que aparenten, com la rumba “Rumbero de metall”, el rocksteady “Confós” o el rock “Rapinyaires”. D’altres cançons busquen la cotidianitat, dels somnis o les emocions, com la hardcoriana obrintpasera “El dia que tot exploti”, la disco funk “Desperta”, la rumba amorosa “No tinc son” que canta Tomeu Penya, o la fantàstica “Muntanyes”, que compta amb la col·laboració d’El Petit de Cal Eril. I com que no són un grup reivindicatiu, però sí que tenen ganes de reivindicar, han optat per versionar “Si els fills de puta volessin” de Quico Pi de la Serra amb el propi Quico Pi de la Serra. Tota una experiència musical que no deixa ningú indiferent i que dalt de l’escenari arriba a la seva màxima esplendor.

La història de laTDP
La Terrasseta de Preixens neix a Lleida i ja des de finals del 2006, bar on posaven els peus, bar on en sortia la gent ben remenada. I de remenada en remenada la cosa va anar creixent i sense saber on es posaven, el 2011 van gravar el seu primer disc, que deu tenir el record Guinness de “part més llarg de la història”. Un disc que es va titular El Gran Desgraciat i que els va posicionar com un dels grups emergents amb més èxit de Lleida.
El 2012 van passar moltes coses. Van fer la BSO del curt “El crimen desorganizado” de Stephan Hofmann. També van gravar el seu primer videoclip i van guanyar el concurs Engresaca’t organitzat pel festival Telecogresca, fet que ens va permetre gravar 5 temes i tocar a la Telecogresca 2012 de Barcelona.
Precisament, aquests 5 temes han passat a formar part del seu segon disc, Rapinyaires que veurà la llum el 8 de juliol i que es regalarà a través del seu web. Aquest títol, a part de riure’s de la gent aprofitada i egoista en general, es riu d’ells mateixos, ja que van convocar un micromecenatge per “pidolar” quartos per pagar part de les gravacions i del nou clip del grup.



LA TERRASSETA DE PREIXENS
RUMBA CLUB
22h Divendres 5 de juliol
(Sala Plataforma)
c/ nou de la Rambla 145

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada