SoniricPop.tk realitza una serie d'entrevistes a cantants i grups representatius del territori valencià...Nom: Pau
Cognom: Alabajos
Naixement: 03/09/1982
Lloc: Torrent (l'Horta)
Grup: Pau Alabajos
Quina és la millor frase que has escrit com a cantant?
"El futur és patrimoni de qui creu en el present"
Quin és el vostre grup de referència?
Ovidi Montllor, Raimon, Damien Rice, Ruper Ordorika, Ani Difranco, Dominique A, Josh Rouse...
I quin és el cantautor per antonomàsia?
L'Ovidi sempre serà l'Ovidi, és el més complet de tots els artistes d'aquella època...
En qui t’agradaria cantar?
Amb músics i cantants que respecte i admire: Cesk Freixas, Ruper Ordorika, Sergi Contrí...
Qui formaria el Supergrup (millor baix, millor bateria, millor veu….) de la història de la música en català?
Millor veu: l'Ovidi, una altra vegada
Millor veu: l'Ovidi, una altra vegada
Millor bateria: Joan Reig (bateria d'Els Pets)
Millor guitarra:Toni Xuclà
Millor baix: Quim Mandado (baixista de Sangtraït)
Millor teclats: Manel Camp
I qui el Supergrup de l’actualitat?
Els meus músics, com no!
Una sala on és imprescindible tocar:
El Café 'Infern de Massalfassar
I una sala on sols tocaries per un grup selecte “dels teus”:
Ateneu Casino de Torrent
Quin fou el punt de partida del primer cd?
Escriure les cançons en la intimitat, reunir els músics, tocar al carrer, que Vicent Sengermés de Cambra Rècords ens donara l'oportunitat d'enregistrar el nostre primer llarga durada i anar fent, dia a dia...
Soleu fer versions com la de Raimon que ningú coneix?
Algunes vegades hem fet Va com va, de l'Ovidi i quan tocàvem en el carrer, intrepretàvem alguna de Llach...
Quanta de veritat s’amaga en les vostres cançons?
Les cançons naixen de reflexions personals, de les quals intente deixar constància en el paper i després li afegim música... Per tant, tota la veritat que permet la meua subjectivitat...
Per què cantes en català?
Per què respire en català?
Què t’ha aportat la música?
És un aliment espiritual. Posar-se davant d'un públic i poder cantar i contar les coses que penses i sents és una sensació indescriptible... La música a tots els nivells contribueix al creixement personal, dalt i baix de l'escenari...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada