Parlava fa poc dels productors i del salt qualitatiu que poden aportar als grups. És el cas dels xixonencs Mugroman que han signat enguany amb Jesús Rovira (baixista de Lax’n’Busto) un disc més que notable. El repte no era fàcil perquè «els mugrons» estaven capficats sense saber-ho (o voler-ho) dins d’eixe calaix de formacions de rock i ska amb dolçaines, sorgides a l’estel d’Obrint Pas. Ara, ha quedat clar que la seua aposta guitarrera comença a allunyar-los del fenòmen, encara que perduren els instruments de vent com a motivadors de tornades o reforçadors de «riffs». Pel que fa als temes –i coneixedors que Rovira ha estat el responsable de les cançons més trencadores i de major èxit dels Lax– era d’esperar que el productor deixara la seua petjada en Mugroman, basada en acurades melodies i arranjaments de guitarra.
El disc és un gran tobogan hard-rock. De lletres d’estima, de preocupacions, d’experiències viscudes al seu poble, de gran optimisme i emocions. Per destacar un tema, dels molts que convidaria a escoltar, apunte «Estic Viu»; apenes tres minuts per redescobrir el grup amb la presència de Pol Fuentes, cantant dels Rosa de Luxemburg.
«Volem més» és un bon regal per fer al Nadal, que ajudarà a Mugroman a refer-se després d’haver perdut en un robatori tot el material del grup (guitarres, «amplis», bateria...). Un drama de més de 30.000 euros de mal.
El disc és un gran tobogan hard-rock. De lletres d’estima, de preocupacions, d’experiències viscudes al seu poble, de gran optimisme i emocions. Per destacar un tema, dels molts que convidaria a escoltar, apunte «Estic Viu»; apenes tres minuts per redescobrir el grup amb la presència de Pol Fuentes, cantant dels Rosa de Luxemburg.
«Volem més» és un bon regal per fer al Nadal, que ajudarà a Mugroman a refer-se després d’haver perdut en un robatori tot el material del grup (guitarres, «amplis», bateria...). Un drama de més de 30.000 euros de mal.
Publicat per Vicent Xavier Contrí a Levante-EMV
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada