No sempre que sumem bagatge musical i bon productor significa que en el futur parlarem d´un disc perfecte. En el cas de l´aposta de Senior i el Cor Brutal amb Rau?l Fernández (Refree) –en la producció– es pot assegurar que els matisos, eixos petits detalls que de vegades semblen secundaris, serveixen per convertir algunes bones cançons en molt bones cançons.
En aquest segon treball del projecte que lidera Miquel Àngel Landete hi ha exemples que conviden a submergir-te entre auriculars per a gaudir de les sensacions del soroll d´un projector de cinema, mentre una veu trencada per la gola és capaç de transportar-te per uns segons imaginaris a un sofà perdut, rebecat entre records i esperant el canvi de rumb en una relació (El Bon any). També hi ha espais per interpretar la lletra (Gran) i riure´s dels «magnes» personatges de la nostra societat. Aquells que passen per les banquetes dels tribunals igual de ràpids que inauguren projectes impossibles.
Si t´agrada la música a contratemps, de guitarres amb so de caixa i sabors «dylanians», Senior no et defraudarà. Si odies la música d´arrel americana (la que sorgeix dels ullals del cabdalosos rius iankis, de cors d´esglèsia inclosos) agafa la part més pop rock del disc i balla amb les guitarres (A Tremolar!) i els jocs rítmics (La Sort dormida). Hi ha per a tots. Ho sap el públic que estigué dissabte a la nit en la presentació del disc al Micalet.
En aquest segon treball del projecte que lidera Miquel Àngel Landete hi ha exemples que conviden a submergir-te entre auriculars per a gaudir de les sensacions del soroll d´un projector de cinema, mentre una veu trencada per la gola és capaç de transportar-te per uns segons imaginaris a un sofà perdut, rebecat entre records i esperant el canvi de rumb en una relació (El Bon any). També hi ha espais per interpretar la lletra (Gran) i riure´s dels «magnes» personatges de la nostra societat. Aquells que passen per les banquetes dels tribunals igual de ràpids que inauguren projectes impossibles.
Si t´agrada la música a contratemps, de guitarres amb so de caixa i sabors «dylanians», Senior no et defraudarà. Si odies la música d´arrel americana (la que sorgeix dels ullals del cabdalosos rius iankis, de cors d´esglèsia inclosos) agafa la part més pop rock del disc i balla amb les guitarres (A Tremolar!) i els jocs rítmics (La Sort dormida). Hi ha per a tots. Ho sap el públic que estigué dissabte a la nit en la presentació del disc al Micalet.
Publicat per Vicent Xavier Contrí a Levante-EMV
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada