Feliu Ventura presenta a Vila-real ‘Música i Lletra’

La gira del cantautor Feliu Ventura per presentar el seu esperat nou disc, Música i lletra (Propaganda pel fet!–2011), arriba per primera vegada a les comarques castellonenques. Serà a Vila-real, el proper dia 12 de gener (Teatre Els XIII, 20,30 hores), i es tracta d’una cita esperada amb ànsia pels seus nombrosos seguidors i pels aficionats a la música en general després d’un lustre de silenci musical. La llarga espera ha valgut la pena. Sis anys després del memorable àlbum en directe amb Lluís Llach Que no s’apague la llum (Propaganda pel fet! – 2005), i cinc des que apareguera el seu darrer treball en solitari, Alfabets de futur (Propaganda pel fet! – 2006), el disc que el va consolidar com un dels músics valencians de referència, Feliu Ventura torna amb el seu millor disc, onze nous temes plens de la delicadesa i els textos colpidors que són la seua marca de fàbrica. Un treball que li ha valgut figurar en algunes de les llistes del millor de l’any 2011 (número 8 per a la revista Enderrok). 

Música i Lletra, també editat per Propaganda pel fet!, és una aposta per la cançó nua, despullada d’artificis, un acte de fe en la melodia i en els textos curosos, intencionals i compromesos de l’artista de Xàtiva. El millor hàbitat possible per a la seua veu acollidora i límpida, capaç de transportar l’oient a indrets millors. Cançons amb solatge, treballades amb paciència, adornades amb els arranjaments justos i construïdes amb el suport de grans músics: Borja Penalba(guitarres, acordió, percussió menor i cors, a més d’exercir de productor), Sara Chordà (violoncel), Pau Figueres (slide i guitarra espanyola) i Miquel Córdoba (violí i viola). Un disc que manté les constants vitals de la trajectòria de Feliu Ventura, la fidelitat a les sonoritats mediterrànies i la tradició bastida per grans cantautors -el mateix Llach, Raimon, Ovidi Montllor o artistes fins i tot de fóra del nostre àmbit lingüístic, com ara Brassens- combinades amb una voluntat pop que actualitza el discurs.
Onze temes que indaguen en la condició humana, en els seus orígens xativins o en les perennes injustícies. Cançons com ara la commovedora “Història d’un sofà”, la reivindicativa “Torn de preguntes”, la divertida “El nus de la corbata” o l’efervescent “Finalment”, que estan sense dubte entre el millor de la seua producció.