Joan Palomares torna a la càrrega i ens presenta "Moltes putades i ningun miracle", el seu tercer disc en solitari, i una peça única als terrenys discogràfics gracies al còctel d’estils que trobem, estils que van desde el pop, al hardcore melòdic i passant pel metall més potent fusionat amb ritmes llatins. El cantant i compositor saforenc versa en aquest disc tot el seu talent musical, a més d'enregistrar les veus, els principals instruments i escriure totes les lletres.
El disc amb personalitat pròpia, es caracteritza per uns canvis de ritme on les guitarres amb força donen pas a una veu delicada i tranquil·la que segons després es converteix en una esquinçadora melodia. Dotze cançons ben equilibrades on els ritmes mes saus i melòdics es contraposen amb altres més definits i potents, que donen forma al particular estil de Palomares, el Pop-Metal.
La portada del disc, una versió actualitzada de la pel·lícula “El Rey León” anuncia la crítica al panorama socioeconòmic que trobarem al seu interior. La il·lustració s’inspira en eixa imatge que tots tenim al cap del Rei honrat d’un regne tranquil, i equilibrat, una critica al conte feliç que no existeix en el nostre món. En aquesta versió trobem al “rei” posseït per l’egoisme i l’avarícia i a tots els “animalets” del regne marcats, en compra, i venuts a una societat capitalista que juga amb les llibertats dels ciutadans.
Moltes putades i ningun miracle, un disc carregat de lletres on la critica al sistema, a la política, o als esquemes socials estan ben presents i on l’actualitat es converteix en protagonista. Açò no es un conte, açò es la vida real, on Joan Palomares fart de les putades rebutja els contes, la ficció, i tots els miracles inexistents que mai arriben, per que els miracles no existeixen, l’esforç en compte, si. Benvinguts a la realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada