“La majoria d’edat de la música en valencià encara està lluny”

En un món globalitzat on les fronteres culturals o artístiques són imposades, Tardor no renuncia a expressar-se en la seua llengua a través d’unes cançons senzilles però contundents, carregades d’energia i amb un so de vocació internacional. Unes cançons capaces de fer sentir i transmetre a qualsevol persona, siga quina siga la seua procedència. 

Carles Senso, València 

- És cert que Tardor naix d'una conversa entre dos integrants situats a més de sis mil quilòmetres de distància? 

Álex: És cert que Cesc i jo vam mantindre una conversa quan jo estava estudiant a Nova York en la tardor de 2010, en la qual es va començar a gestar el projecte de Tardor. Simbòlicament, és l’inici, encara que els primers assajos no van arribar fins unes setmanes després, amb la incorporació de David. 

Cesc: Dit així sona molt poètic... La unió musical que hi ha entre els dos, forjada des de fa més de deu anys, és molt gran. En aquella tardor estàvem molt decebuts amb els diferents projectes musicals que havíem encetat junts. La idea de fer rock en valencià portava molt de temps rondant els nostres caps, però no va ser fins aquella conversa que, el que és ara Tardor, no va quallar. 

- Es diu que el vostre primer disc, "Revolució de l'estat latent", és rock amb pinzellades de pop i punk. Què diu la banda? 

David: Mai ens ha agradat etiquetar-nos ni classificar-nos dins un estil determinat. Però la natura de la nostra música és el rock, un rock d’influències internacionals. Un estil que, a més, no està massa treballat ni explotat a la nostra terra, i molt menys en valencià. 

Àlex: Posem etiquetes a les coses, les classifiquem, per intentar facilitar-nos la tasca d’elegir què ens agrada i què no. Com diu David, mai ens han agradat massa les etiquetes. Si em pregunten quin estil fem, jo també diré que fem rock. Les pinzellades són moltes i de molts colors. Escoltem molta música i molt diversa, i tot influencia a l’hora de compondre. 

- La crítica està sent molt benèvola amb el vostre primer treball, del que destaca la seua maduresa. 

Àlex: Estem molt contents amb l’acollida que està tenint el nostre primer treball, tant per part de la crítica com per part del públic, que al cap i a la fi és qui vindrà als concerts. Sempre et fa sentir tranquil i orgullós saber que les opinions especialitzades valoren la teua feina, tot i que no hem de donar-li més importància de la que té. Pel que fa a la maduresa... supose que és resultat dels més de deu anys que Cesc i jo portem fent música junts. Però no hem d’oblidar que mai deixem d’aprendre i que açò no ha fet més que començar. “Revolució de l’estat latent” és el nostre primer disc, encara tenim molt de marge per evolucionar i madurar. 

- Amb sols tres instruments féu música que ha aconseguit nominacions en els Premis Ovidi o guanyar el concurs Amplifica't. És suficient o teniu intenció d'ampliar horitzons amb noves incorporacions? 

Àlex: De moment entenem Tardor com un projecte de tres membres. Tres membres que a banda són tres amics. I no ens va malament. Amb esta formació hem trobat un equilibri i una compenetració difícil d’igualar. La inclusió d’un nou músic ens aportaria moltes possibilitats en la part instrumental, però també trencaria este equilibri equilàter que hem aconseguit. 

- Grups com Tardor ajuden a explicar la majoria d'edat de la música feta en valencià. 

David: És cert que la música en valencià també està adquirint una maduresa que potser abans no tenia. Cada vegada són més els grups que, com nosaltres, deixen enrere les barreres de l’idioma i es llencen a fer la música que més els agrada en la seua llengua, sense prejudicis. Per arribar a esta majoria d’edat, a este principi de normalització del qual formem part, han calgut molts anys de lluita. És gràcies a ells, a tots els que durant anys ens han mostrat la possibilitat de cantar en valencià, que Tardor és el que és. Nosaltres no hem aconseguit res, només som la conseqüència d’un esforç col·lectiu. Si la nostra aparició ajuda a explicar la situació actual, ben orgullosos que estem. 

Cesc: Jo crec que tal volta la majoria d’edat encara està lluny, ja que la varietat d’estils musicals determina la maduresa de la música en un idioma. El valencià encara ha de créixer molt, s’està fent molta força des de diversos sectors per aconseguir-ho, però fa falta més. Primer, més recolzament a la música en valencià per part de les principals institucions. Segon, recolzament igual a tots els gèneres per part dels organismes que mouen el panorama musical. Una volta aconseguim açò entre tots, les coses seran molt més senzilles. 

- Malgrat que us ha costat un bon fardell de bitllets, decidiu oferir el disc en descàrrega directa. És açò viable? 

Cesc: Un dels objectius d’este disc era donar-nos a conèixer i, per tant, hem d’aconseguir arribar a la màxima gent possible. Vam pensar que ficar el nostre disc en descàrrega directa era el millor mètode. A més, som partidaris del lliure intercanvi d’informació a través de la xarxa i la música és un producte més d’este intercanvi. Si és possible, ja ens guanyarem el jornal als escenaris. 

- Quan serà la presentació oficial del disc? 

Cesc: Serà el dijous 20 de desembre a la sala “El Loco” de València. Volem que este concert siga una festa, amb convidats de luxe i moltes sorpreses que ja anirem desvetlant.