divendres, 6 de novembre de 2009

“Ens la sua entrar o no en les modes musicals” - Entrevista amb Anita Miltoff

Es diu que el seu segon treball és un recorregut musical per Gràcia, a ritme dels vells i enèrgics punks, dels folkies arrelats i nostàlgics, de satírica "chanson" francesa i crític cant d’autor. Aquest grup català articula sense comparació el crit de ràbia i protesta amb la veu melòdica que enyora sentiments d’enamorat. L’any passat guanyaren el concurs de maquetes dels Països Catalans “Enganxa’t a la música”. Són ANITA MILTOFF. Desxifra a Indiecat.tk el seu nom, descobreix la seua música, traça junt a ells un món nou i apassionant.

- Per què d’eixa necessitat de cantar-li al vostre hàbitat, a eixe tan volgut barri de Gràcia?

- Més que una necessitat és una realitat; tan forta, bonica i moltes vegades malaltissa que no teníem altra; hi han hagut èpoques (Jordi) que no sortia del barri en dies, el barri era com un castell on refugiar-me i amagar-me de la merda que m' esperava fora.

- Per a qui no ho sàpiga, què s’amaga darrere d’eixe nom d’Anita Miltoff amb reminiscències hebrees?


- És una personalització de la frase en hebreu “A mit a mil toff” que vol dir “sóc un bon alumne”, concepte molt allunyat de les nostres vides ja que per aprendre alguna cosa almenys l'hem de cagar cinc voltes, (rises), també,com ens han dit, pot ser el nom d'una vodka, d'una dona, un crit de guerra palestí....

- “Recordes el 2 d’abril de 2001” (publicat en 2007) fou el punt de llançadora d’una carrera musical que té com a límit...

- Les ganes de seguir explicant el que ens passa i el que vivim. Pensa que portem 11 anys de trajectòria amb mil formacions i històries diferents i amb un compromís molt fort tan a nivell emocional com social i això és difícil de trencar però la vida dona moltes voltes i la seguretat només té la donen els bancs (rises).

- Definiu la vostra música com “ruido romàntic” però nosaltres considerem que eixe soroll inarticulat, generalment desagradable -que és com es defineix el “ruido”- té poc a veure amb la vostra música...

-Això és cosa d' algun crític, potser l'anterior disc si que sonava més brut però estic d' acord amb vosaltres que aquesta afirmació no defineix bé el nostre so. Hi han moments sorollosos i d'altes més suaus com un dia qualsevol de les nostres vides, no?

- En altres moments també haveu dit de vosaltres mateix que sou un grup de culte maleït desterrat a les clavegueres. Qui us margina?

- Cosa d 'en Roger Palà (redactor en cap de la revista Enderrock) que ens estima molt i vol que sortim de l'underground, jejeje. No crec que ningú ens margini però ja sabeu que a Barcelona tot va per cicles i ara el que es porta és l'indie català (amb 20 anys de retard com sempre), la rumba, el mestissatge; i com no entrem a cap categoria d'aquestes doncs és difícil treure el cap.... De fet dir-vos que ens la sua entrar en aquests cercles... n'hem passat tantes de modes musicals que ja no ens afecta (so barcelona, rock català 1 i 2, rumba, indie, mestissatge...)

- Sense tornades, convideu els vostres seguidors a aprendre completament les vostres lletres?

- La musica d'Anita Miltoff és com menjar pepino... a voltes és dolç, a voltes amarg, però n'has de tenir ganes de menjar, amb això animem a tota la gent que li agrada el pepino que ens provi; de fet el primer disc el podeu baixar sencer per la cara del nostre web www.anitamiltoff.com

- Una de les vostres lletres (Supercat) diu: “Quina mandra, quin horror ja no seré més jo, renunciaré, baixaré el cap seré tan ‘guai’ com qualsevol”. Viviu i creeu el vostre art fora de paràmetres establerts. Sou crítics amb aquests, però, estaríeu dispostos a sacrificar allò que us naix crear per arribar a un major públic?

- Quan més creixes més relativitzes i l'entramat de l'art cada dia s'apropa més al que jo anomeno art del primer món, molt atrapat per les subvencions i pels gustos de certa crítica molt propera al poder (mitjans públics i privats). A Catalunya molts festivals de pop-rock, de dança, de cine, de teatre, el disc Gràcia, no existirien sense la subvenció; és possible fer unes jornades de dança contemporània o una exposició del cine de quinquis dels 80 al CCBB, o un enganxa't a la musica a Armènia o a Burkina-Fasso???.....

Respecte a la segona pregunta som crítics amb els mitjans i amb nosaltres mateixos perquè tots formem part del mateix engranatge, uns n'han fet el seu mitjà de vida i nosaltres vivim i treballem per seguir fent el que ens agrada i col•laborant amb qualsevol activitat; ràdios lliures, ateneus, fanzines, manifestacions socials, que ens recordi que no només estem al món de la musica per l'estètica.

- De forma genèrica, parleu-nos de futurs projectes.

- Treballem i toquem en directe noves cançons per un futur tercer disc. Sempre endavant.

Per respondre en dues paraules:


- A qui escolta Anita Miltoff?

- De Buffalo Tom a la Polla Records, passant pel gran Jacques Brel.

- Descobriu-nos un grup?

- The Decemberists
- En qui compartiríeu mil vegades escenari?

- Amb Sebastià Roure (poeta, pintor i music realment underground mort fa tres anys) i amb Doctor Deseo.

- Quin cantant històric us hagués agradat ser?

- Jacques Brel.

Web / MySpace

1 comentari:

  1. Entre tots ho farem tot! se'n recordeu? Bé, faig un bloc i no cal dir que és nota que vaig estar 5 anys a la ràdio promocionant la música i cançó del país. De la primera nota del bloc a la última, on faig una crítica de Mecano i a més un homenatge a la gent que no ha tingut sort en aquest món.
    Podeu entrar i valorar el bloc: "Al vent" www.miradesalvent.blogspot.com

    ResponElimina