Gràcies, Raimon!

Una bona prova de l'actualitat del llegat de Raimon és l'adaptació que artistes de tots els gèneres n'han fet de manera constant durant aquests 50 anys que el de Xàtiva porta damunt dels escenaris. Com a commemoració, la Universitat Politècnica de València ha editat el disc que ara ens ocupa, amb l'explícit títol de Gràcies, Raimon. Tot i la il·lusió dels promotors de la iniciativa, l'àrea de Normalització Lingüística, cal lamentar que el disc no haja tingut la difusió que es mereixia i gairebé haja quedat com a peça underground. Però açò és una mostra de la política lingüística de l'entitat i les anàlisis transcendeixen aquest espai.

Les versions que abraça el CD van des d'una primerenca, del 1966, de Si un dia vols per part de Lluís Miquel i els 4 Z fins a deu propostes d'artistes actuals que han enregistrat les cançons a posta per a aquest treball. Evidentment, la part més interessant és aquesta segona, de llarg. No només perquè és on es troba l'originalitat del recull, ja que les versions anteriors ja havien estat enregistrades i distribuïdes, sinó també per la qualitat. De fet, podem observar com de difícil i personal és l'estil del xativí tot escoltant D'un temps, d'un país en la veu de Joan Manuel Serrat. I millor que ho deixem ací.

Pel que fa a les noves versions, doncs, ens trobem com cadascú ha portat al seu terreny el corpus de Raimon. I açò dit amb el millor dels sentits. Per exemple, podem escoltar la versió en clau reagge d'Indesinenter per La gossa sorda, que funciona molt bé. O l'acostament d'Una vaca amb un vedellet en braços a la veu de Pep Gimeno “Botifarra”, que demostra les arrels de cant d'estil valencià que impregnaven el can de Raimon. I, per a demostració més clara, Oh, desig de cançons en mans de Rapsodes, que, en clau rap per als versos i country per a la tornada, senzillament esdevé impossible de reconéixer.

Com a versions més canòniques però no per això menys reeixides, ans al contrari, destaquem l'Al vent de Pau Alabajos, amb uns arranjaments de corda magnífics per part de Laura Navarro, tema que el de Torrent per fi enregistra després que siga un inevitable en els seus concerts. I en aquest terreny entre l'estil propi i la fidelitat al llegat raimonià, està també les interpretacions de La mar respira calma, amb un regust americà encertadíssim, i Treballaré el teu cos, per part de Verdcel.

En definitiva, unes noves propostes interessantíssimes d'actualització del cançoner de Raimon que mereixen molt més ressò.