Pau Alabajos, absorbit per la Història del seu País

En certa ocasió, Fidel Castro va dir que la Història l’absoldria. Ho vaig recordar ahir a Massalavés, escoltant a Pau Alabajos en un acte en que es demanava una televisió sense fronteres. Vaig redefinir la frase i vaig pensar que a aquest successor dels grans cantautors dels setanta, la Història l’ha absorbit. Em va semblar que Alabajos té un compromís indefugible amb el seu País, amb els seus pobles, amb la seua gent i les seues reivindicacions. Sempre està allà on se’l demana. Sempre, a més, pròxim i entregat. Les lletres que ha composat en la seua curta, i al mateix temps llarga carrera, penetren tan profund en el subconscient del públic que el de Torrent es transforma en un excel·lent orador al vell estil. Els seus manifests i les seues poesies són exemples de magnífica literatura musicalitzada a l’abast de molts pocs hui en dia, en mans de molts pocs cantants a la història dels nostres Països Catalans. És únic i no hem d’esperar a adonar-nos-en. Pau Alabajos canta perquè és la seua forma de parlar però per la seua boca ja no sols s’expressa ell, ja ho fa tot un País. Ell composa allò que els valencians necessitem fer saber. Haurà de ser solidari amb els veïns d’aquesta terra bipolar i submisa doncs el necessitem. Es cert, la Història l’ha absorbit però el millor de tot és que ell controla la Història al seu antull.

Carles Senso