Coneix Anímic i el seu Himalaya (2009)

Amb Himalaya, Anímic s'han proposat arribar a la serralada més alta del món. Es van marcar aquest objectiu com qui, un dia qualsevol, s'aixeca, es calça les xiruques i se'n va a passejar per la muntanya amb la intenció de passar una estona relaxant i revitalizadora. És així precisament com sonen les dotze noves cançons dels set de Collbató (Barcelona), tan relaxants i revitalitzadores com els llamps de sol de principis de juny que banyen rierols plens de peixos que pugen a la superfície sense temor, encara que en petites rondalles. Després del EP Plou massa poc (Error Ho-Fi, 06) i Hau o Hïu (Error Ho-Fi, 07), Anímic han sabut integrar el seu experimentalisme innat en un disc molt coherent i inspirat en el qual tot fluïx harmònicament: les veus de Louise Sansom i Ferran Palau, (que, malgrat cantar en dos idiomes diferents, viatgen aquesta vegada en la mateixa i encertada adreça) les guitarres i el xilòfon de Núria Monés, la bateria i el theremin de Roger Palacín i els detalls electrònics de Juanjo Muntanyès, tot això complementat per les aparicions puntuals de Ricky Falkner i Jordi Mora (productor i enginyer de so del disc, respectivament), María Rodes o Joan Pons (El Petit de Cal Eril), entre uns altres. Tots ells aconsegueixen arribar fins al Everest del indie català en menys de quaranta-cinc minuts.
Publicat per Jordi Nopca a MondoSonoro
El seu MySpace

Anímic. La cabanya
por videotapas