Despertadors Atòmics és una d’aquelles bandes un poc allunyades dels cànons de l’època (escena pop – folk, indie), però que la seva manera d’entendre la música és ben personal, difícilment comparables amb altres formacions catalanes i fins i tot de l’escena estatal. Toquen – matisen ells – “amb intenció funk” música d’arrel negra com ho farien tres blancs europeus nascuts al Solsonès. El seu és un estil mestís amb influències de rythm and poetry i hip-hop i amb la necessitat d’expressar-se mitjançant el ritme i la poesia quotidiana.
“L’ofici del rellotger”
L’ofici del rellotger és LP de debut d’aqueta jove banda, que precedeix “Despertadors Atòmics”, un petit EP de 6 cançons llançat l’any 2008. L’ofici del rellotger és un homenatge al pas del temps des d’una visió poètica fosca però amb melodies lluminoses. És una primera aproximació al funk i a l’estil dels Despertadors, un disc fet a base funk i rock a parts iguals però on totes les cançons tenen el segell DA i les lletres, un pes important. Es tracta de dotze cançons d’on en destaquen temes com el que dóna nom al disc, l’Ofici del rellotger, la radiofònica Milce, Inventari, Només una cançó d’amor, a més de les cançons purament funk del disc, Adagio non troppo i Fent la mar. El seu disc de debut compta amb molt poca producció. A l’Ofici del rellotger s’hi escolten tres músics (guitarra, bateria, baix i veu), està pràcticament enregistrat en directe i amb una sonoritat buscada de trio, que té com a referents el so dels artistes del segell de música negra Motown, o bandes com The Police o Red Hot Chilli Peppers. Són tres i sonen a tres. Són una formació poc usual en el panorama musical català ja que poques bandes combinen d’una manera tan personal estils com el funk i el rock.
L’ofici del rellotger és LP de debut d’aqueta jove banda, que precedeix “Despertadors Atòmics”, un petit EP de 6 cançons llançat l’any 2008. L’ofici del rellotger és un homenatge al pas del temps des d’una visió poètica fosca però amb melodies lluminoses. És una primera aproximació al funk i a l’estil dels Despertadors, un disc fet a base funk i rock a parts iguals però on totes les cançons tenen el segell DA i les lletres, un pes important. Es tracta de dotze cançons d’on en destaquen temes com el que dóna nom al disc, l’Ofici del rellotger, la radiofònica Milce, Inventari, Només una cançó d’amor, a més de les cançons purament funk del disc, Adagio non troppo i Fent la mar. El seu disc de debut compta amb molt poca producció. A l’Ofici del rellotger s’hi escolten tres músics (guitarra, bateria, baix i veu), està pràcticament enregistrat en directe i amb una sonoritat buscada de trio, que té com a referents el so dels artistes del segell de música negra Motown, o bandes com The Police o Red Hot Chilli Peppers. Són tres i sonen a tres. Són una formació poc usual en el panorama musical català ja que poques bandes combinen d’una manera tan personal estils com el funk i el rock.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada