És fàcil deixar-te portar per la sensualitat de la música de Clara Andrés i aturar-te en un detall suspés en el temps, amb traços senzills i una atmosferes lluminoses. Les pinzellades de lletres i sons arranquen un somriure íntim que connecta amb l'univers quotidià de qui escolta la vida sense pressa. Huit és el seu nou disc, un treball amb huit cançons i vint minuts de durada que convida a un descans per contemplar allò natural, les sensacions i els sentiments sense pretensions.
—Les lletres del treball són clares, netes d'artifici retòric i busquen la descripció de sensacions i sentiments, quins en concret has volgut plasmar?
—“Sempre m'agrada parlar de moments senzills, poc transcendents, eixos espais quotidians pels que passes cada dia. I parlar d'eixa tranquil·litat d'estar bé, serena, que cada volta valore més, supose que perquè vaig fent-me major…”
—El nou disc continua trepitjant els terrenys sonors de la música d'autor amb sons de pop, jazz i folk contemporani, però quins matisos nous incorpores?
—“Em treballat molt el detall en este disc, incorporant timbres xicotets com el del metal·lòfon i tot allò que toca el Xarli, el percussionista que al final vam batejar com “ferreteria”, una serra, una caixeta de música trencada…A més, em introduït un contrabaix i una viola”.
—Com t'has endinsat en el nou projecte Huit i de qui has rebut suport?
“Huit va començar a gestar-se com sempre, amb un recull de cançons noves que vaig presentar als músics i unes pinzellades inicials de com fer els arranjaments i cap on dur-les. De tots i cadascun dels músics vaig rebre suport però especialment del Marià Roch que de nou va fer el paper fonamental de produir el disc. A més, hem comptat amb l'ajuda de la discogràfica Chesapik que s'ha fet càrrec de part de la distribució i les despeses”.
—La primera cançó del disc es titula Fàcil. A partir d'aquesta, ens pots explicar com és el procés de creació d'una cançó?
—“En el meu cas una cançó comença amb una idea inicial, que pot ser una lletra o una frase musical, i a partir d'ahí vas construint la resta, donant-li forma a tot fins que tens una peça més o menys sòlida i coherent i, per suposat, que et satisfaça. La mostre a la sort de músics que m'acompanyen i fan els arranjaments i l'acaben de polir”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada