Com un artesà pacient i precís, Le Petit Ramon ha dedicat els últims anys a polir una maquinària perfecta. El punt de partida no era gens obvi: un cello, una guitarra acústica amplificada amb els pedals més diversos i un còctel de percussions absolutament inclassificables. Experimentant, avançant, sintetitzant la fórmula, el procés arriba ara a l’estadi més depurat. A la suma més simple, al rock’n’roll.
“Brou” són 10 cançons de curt minutatge, alta intensitat i rerefons tèrbol. Blues i rock’n’roll directe a l’estómac, garatge cru i per moments ferotge, elaborat però deixat anar, deixant que la música flueixi. Una música que sembla arribar-nos d’una altra època però que pren el pols de la Barcelona d’avui. Música que bull com el brou. Que surt del cor i et colpeja l’estómac. Mai no fa fred quan el teu cor bull com el brou.
Alguns referents obligatoris, segons Ramon Faura:
Son House, Exile on Main Street, JB Lenoir, Heavy Trash, Byrds (com sempre), The Seeds (com sempre),Them, Pretty Things, Pink Floyd amb Syd Barrett (com sempre), molt Neil Young, molt Beefheart, The Who (temes del John Entwistle), Lee Dorsey, Ike Turner, Howlin' Wolf....
Alguns referents obligatoris, segons Ramon Faura:
Son House, Exile on Main Street, JB Lenoir, Heavy Trash, Byrds (com sempre), The Seeds (com sempre),Them, Pretty Things, Pink Floyd amb Syd Barrett (com sempre), molt Neil Young, molt Beefheart, The Who (temes del John Entwistle), Lee Dorsey, Ike Turner, Howlin' Wolf....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada