Allò important no és que en són molts, allò transcendent és que cada cop en són més. El Feslloch, cloenda de La Gira d’Escola Valenciana, va clausurar ahir tres dies replets de música en una cinquena edició d’un festival que es consolida a força d’una excel·lent organització i actuacions que seran recordades molt de temps. Si l’any passat es superà la barrera de les cinc mil persones, aquest any s’ha arribat a les set mil. La música en valencià va llançada.
La festa a l’escenari començà el dijous amb les primeres actuacions, ja amb un nodrit grup de gent a la concorreguda pista de futbet. Sortiren a escena grups com Enderrocks, Mugroman, Agraviats o Auxili. Des de les primeres hores de la vesprada la localitat castellonenca començà a omplir-se de vehicles arribats de tots el punts del territori valencià i alguns llocs de Catalunya. Com ja és tradició al festival, al costat de la taquilla de les entrades es penjà un mapa perquè cadascú situés la seua procedència. Cada cop més pobles, cada cop més punts, cada vegada més ple. “Nosaltres aquesta setmana teníem el Cruïlla –festival que es celebra a Barcelona- però hem preferits abaixar-se’n per gaudir de la música valenciana”, confessà Marc, un dels catalans presents a Benlloch. De fet, el poble viu un ambient envejable per a beneplàcit dels comerços locals.
La festa a l’escenari començà el dijous amb les primeres actuacions, ja amb un nodrit grup de gent a la concorreguda pista de futbet. Sortiren a escena grups com Enderrocks, Mugroman, Agraviats o Auxili. Des de les primeres hores de la vesprada la localitat castellonenca començà a omplir-se de vehicles arribats de tots el punts del territori valencià i alguns llocs de Catalunya. Com ja és tradició al festival, al costat de la taquilla de les entrades es penjà un mapa perquè cadascú situés la seua procedència. Cada cop més pobles, cada cop més punts, cada vegada més ple. “Nosaltres aquesta setmana teníem el Cruïlla –festival que es celebra a Barcelona- però hem preferits abaixar-se’n per gaudir de la música valenciana”, confessà Marc, un dels catalans presents a Benlloch. De fet, el poble viu un ambient envejable per a beneplàcit dels comerços locals.
L’oferta del festival cresqué considerablement a partir del divendres, quan arribà el gros dels seguidors. La zona d’acampada s’amplià fins envair parcel·les que l’any passat quedaren nues. Tallers de decoració de samarretes, activitats a la haima de Talha Xirivella sobre la situació del poble sahrauí, jocs populars, karaoke... i als escenaris, més música, per suposat. El còmode auditori s’obrí per escoltar Rafa Xambó, Arthur Caravan o Bertomeu i per presenciar la presentació del llibre “La cançó en valencià”, de Josep Vicent Frechina. Quan caigué la nit i començaren les actuacions nocturnes ja no cabia ni un fil al Feslloch, sobretot gràcies a Obrint Pas i tota la seua fidel caravana de seguidors.
I si el divendres fou el dia amb major nombre de gent, la nit del dissabte fou la més fervorosa. La qualitat dels grups allargà la vetllada fins que la llum del diumenge es féu l’ama del matí. Abans, durant la vesprada, a l’auditori es programà un seguit de documentals que aportaren el punt cultural. “Som de la línea” de Mel de Romer, “València necessita una cançó” de Borja Pons i Guillem Nicolàs i “El Papa de Xavi” de Samuel Domingo i Xavi Castillo suposaren una excel·lent alternativa a la vesprada en la abarrotada piscina o a unes tendes de campanya on era missió impossible enfilar una sesta que ajudés a recuperar forces.
I si el divendres fou el dia amb major nombre de gent, la nit del dissabte fou la més fervorosa. La qualitat dels grups allargà la vetllada fins que la llum del diumenge es féu l’ama del matí. Abans, durant la vesprada, a l’auditori es programà un seguit de documentals que aportaren el punt cultural. “Som de la línea” de Mel de Romer, “València necessita una cançó” de Borja Pons i Guillem Nicolàs i “El Papa de Xavi” de Samuel Domingo i Xavi Castillo suposaren una excel·lent alternativa a la vesprada en la abarrotada piscina o a unes tendes de campanya on era missió impossible enfilar una sesta que ajudés a recuperar forces.
L’altra opció foren Mi Sostingut, Arrap i Trineu Tanoka, tres joves i emergents bandes que aportaren el toc musical a la vesprada. Just abans de les actuacions nocturnes sortiren a escena Purna Teatre amb la seua reivindicativa “Yes We Camps”. Rises arrencades amb un humor subtil que encobria un agre repàs de la situació sociopolítica dels valencians. Malnom, Rapsodes (excel·lents), els americans Ney York Ska Jazz Emsemble (convidats de luxe aquest any i una autèntica delícia dalt l’escenari) o Aspencat precediren els triomfadors absoluts del Feslloch, Orxata Sound System. La proposta electrònica dels autors del disc “2.0” sentencià de mort les escasses forces dels milers de seguidors que gaudiren d’un concert que suposà el clímax del festival gràcies a temes com “Me la fiques more”, “Palmera Destroy” o “Came came crew”. Ja queda menys per a l’edició de l’any que ve.
Publicat per Carles Senso a Levante-EMV
Fotos de Germán Caballero
Senc dissentir amb el tema d'Orxata. Tindran un grandíssim nombre de seguidors, segurament enveja de molts altres grups. Però crec que eixa no ere l'hora per posar-los en cartell. Crec que per obrir un poc més el festival al músic general s'hagués tingut que posar primer l'orquestra i després a estos del públic gueto (o t'agraden moltíssim o els odies a més no poder) Hi ha molts grups, que encara que els conegue molta menys gent, els pot disfrutar tot el món.
ResponElimina