El seu primer disc en solitari d'Apa, «Cants i cants», acaba de ser guardonat amb el prestigiós Premi Ovidi al Millor Disc de Folk 2011.
Porta quasi 35 anys cantant i li arriben els premis ara, a la «vellea»…
Sí, porte molts anys intentant trobar nous camins en la música tradicional. Sempre he buscat que el jazz-flamenc poguera introduir-se en la música folk del País Valencià.
Ha volgut fer un cant tradicional i, alhora, modern.
Això és. Agafant el cant d´estil com a tronc principal, he volgut sumar-li tots els melismes del cant d´estil i plasmar-los en altres expressions musicals. Especialment, les formes andaluses.
Com convenceria perquè comprara el disc a un valencià al que la música tradicional li sone a caspa, a altra época?
Aquest és un disc fresc, innovador, divertit, on pots trobar-te des d´una cançó pop amb melodies mediterrànies, fins a un cant de batre de la part dels castellanoparlants. I mira: eixe territori, el de les comarques castellanes, ha sigut inexplorat pels cantants valencians, que no volen sucar d´allí potser per no caure en allò de fer cançó en castellà. En resum, és un disc de folk fusió.
És el camí de la música tradicional?
Sí. Cal portar la música folk a una línia no més comercial, sinó més enriquida en veus i estils diferents. Això representa un pas endavant per a la música tradicional valenciana, que ha d´explorar noves línies musicals. És una evolució del cant tradicional.
Porta quasi 35 anys cantant i li arriben els premis ara, a la «vellea»…
Sí, porte molts anys intentant trobar nous camins en la música tradicional. Sempre he buscat que el jazz-flamenc poguera introduir-se en la música folk del País Valencià.
Ha volgut fer un cant tradicional i, alhora, modern.
Això és. Agafant el cant d´estil com a tronc principal, he volgut sumar-li tots els melismes del cant d´estil i plasmar-los en altres expressions musicals. Especialment, les formes andaluses.
Com convenceria perquè comprara el disc a un valencià al que la música tradicional li sone a caspa, a altra época?
Aquest és un disc fresc, innovador, divertit, on pots trobar-te des d´una cançó pop amb melodies mediterrànies, fins a un cant de batre de la part dels castellanoparlants. I mira: eixe territori, el de les comarques castellanes, ha sigut inexplorat pels cantants valencians, que no volen sucar d´allí potser per no caure en allò de fer cançó en castellà. En resum, és un disc de folk fusió.
És el camí de la música tradicional?
Sí. Cal portar la música folk a una línia no més comercial, sinó més enriquida en veus i estils diferents. Això representa un pas endavant per a la música tradicional valenciana, que ha d´explorar noves línies musicals. És una evolució del cant tradicional.
Al Xiquet de Mislata, que en glòria estiga, li donaria un infart si escoltara la seua música tradicional…
(Rises). Mira: quan vaig començar en el cant d´estil, em van criticar per tots els costats, perquè jo tenia molt clar que el cant d´estil havia d´evolucionar i que cada cantaor havia de tindre el seu propi estil, no copiar el que feien Manolo Marçal, Conxeta la del Mercat, el Xiquet de Bètera o el Xiquet de Paterna. Això ja és repetitiu! Hem d´arribar a què el cantaor arribe a desenvolupar el seu estil dins de l´esquema musical de cada gènere. Jo volia cantar segons l´estil que a mi em naixia. I, al principi, em vaig trobar molt vetat per ser innovador. I també per la meua ideologia. Per ser roig, d´esquerres, nacionalista i haver anat a a cantar als mitins del Partit Comunista i d´altres partits d´esquerres.
I ha sigut dur ser roig i innovador en el món del cant d´estil?
Ha sigut molt dur, però molt! Mira: la primera nit de cant que vaig fer al meu poble, vaig anar a buscar cantaors i ningú va voler cantar amb mi. «Si tu eres roig!», em deien. Al final vaig tindre que fer jo les dues veus, versar-me i quasi em costa tocar la dolçaina!
Eixa heterodòxia ideològica i formal ha fet que aportara aficionats nous al cant d´estil. Cal llevar-li l´envoltori folklòric al cant tradicional?
Depén de les ocasions. Jo he anat a cantar vestit de valencià. A voltes toca ser tradicional en la forma. I d´altres, no.
Quina «versà» li dedicaria al nou director de Canal 9 perquè els «cantaors» tradicionals eixiren a la tele?
Versà? Ara m´agafes fora de joc… Però és una llàstima que aquests gilipolles, perquè no tenen un altre nom, estiguen desfent el teixit musical valencià. Ja fa anys que no escolte unes albaes ni veig una guitarrà en Canal 9.
(Rises). Mira: quan vaig començar en el cant d´estil, em van criticar per tots els costats, perquè jo tenia molt clar que el cant d´estil havia d´evolucionar i que cada cantaor havia de tindre el seu propi estil, no copiar el que feien Manolo Marçal, Conxeta la del Mercat, el Xiquet de Bètera o el Xiquet de Paterna. Això ja és repetitiu! Hem d´arribar a què el cantaor arribe a desenvolupar el seu estil dins de l´esquema musical de cada gènere. Jo volia cantar segons l´estil que a mi em naixia. I, al principi, em vaig trobar molt vetat per ser innovador. I també per la meua ideologia. Per ser roig, d´esquerres, nacionalista i haver anat a a cantar als mitins del Partit Comunista i d´altres partits d´esquerres.
I ha sigut dur ser roig i innovador en el món del cant d´estil?
Ha sigut molt dur, però molt! Mira: la primera nit de cant que vaig fer al meu poble, vaig anar a buscar cantaors i ningú va voler cantar amb mi. «Si tu eres roig!», em deien. Al final vaig tindre que fer jo les dues veus, versar-me i quasi em costa tocar la dolçaina!
Eixa heterodòxia ideològica i formal ha fet que aportara aficionats nous al cant d´estil. Cal llevar-li l´envoltori folklòric al cant tradicional?
Depén de les ocasions. Jo he anat a cantar vestit de valencià. A voltes toca ser tradicional en la forma. I d´altres, no.
Quina «versà» li dedicaria al nou director de Canal 9 perquè els «cantaors» tradicionals eixiren a la tele?
Versà? Ara m´agafes fora de joc… Però és una llàstima que aquests gilipolles, perquè no tenen un altre nom, estiguen desfent el teixit musical valencià. Ja fa anys que no escolte unes albaes ni veig una guitarrà en Canal 9.
Entrevista publicada per Paco Cerdà en Levante-EMV
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada