Feliu Ventura: "Els valencians no coneixem els nostres propis artistes"

Feliu Ventura, que actualment resideix a Barcelona, ha decidit baixar cap a terres valencianes per donar a conèixer el seu nou àlbum després de pasar mitja dècada sense produir nou material per a ell mateix. Ventura insisteix en que al País Valencià hi ha un “problema d’educació”. “Cal acostumar a la gent a escoltar música en valencià perquè no ho trobe com alguna cosa estranya”, afirma el cantautor. Aquest sisè treball torna als inicis de la música d’autor i deixa enrere l’estil pop.

- En 2006 se'n va anar per la porta gran amb Alfabets de futur, ja que fou un dels discs més venuts a Catalunya. Com explica aquests cinc anys de silenci?

- He estat treballant en alguns projectes. Vaig ser un dels guionistes de l’obra musical Llits i també he estat fent lletres per a cantants com Miquel Gil. He continuat durant aquests darrers anys fent concerts però no he produït material per a mi mateix. He tardat tant perquè tinc una estima molt gran per l’ofici i les coses les faig quan em surten. Tinc una discogràfica que em permet eixir als meus tempos. És la meua forma de fer discs, no intente ser el manual d’instruccions de ningú. 

- Com començares a introduir-te en la música?

- Jo no vaig prendre la decisió de dedicar-me a la música. Jo feia cançons i poemes en casa i uns amics em portaren a fer un concert. De sobte vaig tindre una contractació que no buscava. No he buscat estar ací, m’ho he trobat.
- Creu que ha canviat molt la situació o el panorama dels musics valencians al País Valencià des dels teus inicis com a cantautor?

- Sí, ha canviat prou. Ara hi ha més cantautors i més llocs que programen cicles de cantants. Recorde que quan jo vaig començar a endinsar-me en el món musical un dels meus primers concerts fou com a cantautor fora de concurs en un concurs de música rock. Feia concerts amb grups de rock perquè no hi havia un espai per a nosaltres. Actualment hi ha un grup més visible de cançons d’autor com Pau Alabajos, Andreu Valor o Hugo Mas. Aquests joves representen una renovació. Encara que els cantautors siguem molt diferents entre nosaltres amb ells compartisc una certa actitud en quant a l’ofici.
- Continua pensant que el music no està valorat?

- Sí. Crec que és un problema d’educació i aquest fet tardaria molt en canviar. Jo crec que hi ha poca estima cap a la música i no sols la valenciana. Com a art no està valorada. Ací el problema s’accentua perquè, a més, hi ha una ocultació de la pròpia cançó.- Ens trobem en un bon moment per a la música valenciana?

- La perspectiva de cadascú sempre és una mica distorsionada. Jo, que sempre m’ha agradat la música d’autor i he estudiat els seus inicis i els de la nova cançó, considere que estem en un moment d’efervescència però la música s’ha de consolidar. Pot ser hi ha un miratge que hi ha més gent i es realitzen més concerts de música en valencià però si la cosa no es consolida per baix no hi haurà continuïtat.
- Parla de la ignorància a alguna de les seues cançons del nou disc. Com creu que podem combatre eixa poca gana per saber que al mateix temps es barreja amb la desinformació?

- Tenim un problema d’educació. La cultura també és investigació i desenvolupament. Això és el que fa que la gent avance en un moment de crisi com en el que ens trobem. La cançó també parla dels models que tenim a la televisió i a la política que són models que fan poc bé a la societat. Un polític que no respon a les preguntes és un mal exemple per a la seua població.
- Els seus discos sempre s’han caracteritzat per tenir lletres directes i reivindicatives. A aquest últim també trobem eixa característica però musicalment fas més us de la guitarra elèctrica, com a Torn de preguntes, que als seus altres àlbums. A banda d’influències com l’Ovidi, qui més l’ha inspirat per realitzar aquest disc?

- Jo sempre he caminat entre el pop i el rock amb la motxilla de la música mediterrània. Puc dir que al principi em va influenciar la nova cançó amb figures com Raimon, Lluís Llach o Ovidi, després la música sud-americana de la mà de Victor Jara i Silvio i més tard la cançó anglosaxona, amb cantants comJames Taylor, Anni Di Franco, Ben Harper i Jack Johnson.
Continua llegint l'entrevista de Mónica López a L'Informatiu