Mazoni reedita en vinil "7 songs for a sleepless night"

Mazoni és avui un dels músics més reconeguts del panorama musical català, reconegut gràcies a l’èxit de discos com Eufòria 5 – Esperança 0 o el recent Fins que la mort ens separi, que l’han portat a actuar als escenaris més prestigiosos, des del festival South By Southwest, a Texas, fins al Palau de la Música.. Però les coses eren molt diferents l’any 2003, quan es va gestar 7 songs for a sleepless night, la perla oculta de la discografia de Mazoni, que després d’un temps completament descatalogada ara recuperem en format vinil. 

Recapitulem. L’any 2003, Jaume Pla formava part de Holland Park. Però va començar a escriure una sèrie de cançons personals que no encaixaven en la màquina engreixada i potent, a cavall entre el rock i electrònica, que era el grup en aquell moment. Es va posar a gravar-les en la solitud de l’estudi domèstic, tocant quasi tots els instruments amb la col·laboració d’algun músic amic. Es tracta d’un disc produït de manera gairebé espontània, gravat a altes hores de la matinada. Entre el munt de cançons acumulades, finalment en va escollir set que dibuixaven a la perfecció el moment que estava vivint. 

I així va néixer 7 songs for a sleepless night. La solitud i les absències han donat grans discos a la història del pop. I aquest disc és l’aportació de Mazoni a la llista. Intimista i evocador, presenta precioses melodies nascudes de l’aïllament i la tristesa. Hi apareix tota la gradació dels colors freds, des del blau mediterrani (“Ocean”) al blanc de la neu de Finlàndia. Intens en emocions, el disc de Mazoni flota en la derrota, apuntalat per uns textos escapistes i desesperats, gairebé sempre en primera persona. “You and me” és una veritable road movie, una fugida dylaniana i una cançó clau en l’obra de Jaume Pla. 

Com a la majoria dels seus discos, Jaume Pla demostra aquí la seva facilitat per crear grans melodies. Però va molt més enllà. “7 songs for a sleepless night” és un excepcional treball d’estudi que enllaça Brian Wilson i Bernard Hermann amb l’electrònica domèstica, al servei de la millor tradició del pop, com es pot comprovar a “On Sundays” o “Golden Cage”. Les harmonies vocals i els arranjaments puntuals de corda i vent completen un disc preciosista i ric en detalls.