Miquel Gil presenta el divendres 11 de novembre a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València el seu últim disc X marcianes, el quart en els deu anys de carrera musical en solitari. Un treball de tres anys en el que el músic de Catarroja ens presenta onze temes, quatre escrits per ell i la resta són adaptacions de cançons tradicionals i de textos de poetes com ara Vicent Andrés Estellés, Enric Monforte, Anna Montero, Enric Cassases o Tono Fornes.
El títol del disc ja és cridaner, X marcianes, una "conya" com apunta Miquel Gil. "És una marcianada, una expressió que utilitzavem en els concerts per a presentar els disc i que com agradava i la gent es descollonava, doncs ha servit pèr a donar-li nom al treball. Crec que il·lustra la meua filosofia un poc gamberra. El límit està en la imaginació".
El quart disc de Miquel Gil i, segurament, el més personal perque ha participat més que en els altres tres albums. "Han sigut tres anys de treball, amb quatre cançons fetes per mi, és possible perque ara tinc més coses que contar. No hi ha una revolució respectes als altres,hi ha una evolució i una necessitat d'adaptar-se als tems que vivim. Ens hem oblidat un poc de la música electrònica del principi, que és més difícil d'interpretar en un concert, ja que es necessiten ordinadors i técniques que són més costoses. Tal com està la situació, hui tenim que apostar per posades en escena més senzilles i que puguen ser interpretades per altres formacions", i destaca d'aquest disc les aportacions del trompeta David Pastor i del guitarrista Mario Más.
Gil assenyala que no hi ha "un trencament amb els tres discs anteriors. Ja tinc una edat i una definició musical. No més en la cançó Ferida es produeix un canvi sonor molt evident. Però seguisc el meu cami, no és el moment de revolucions".El cantautor considera que X marcianes és un disc "mediterrani" però que no s'aparta de la seua forma de veure la música. "En la meu carrera sempre ha estat present la música tradicional valenciana i, per tant, mediterrània. Les col·laboracions m'ajuden a seguir eixe camí", afirma Gil.
"Som un miratge, no existim"
Crisi econòmica i un limitat mercat és possible que formen una combinació letal per als solistes i grups que canten en valencià. "Som un miratge, no existim. Dóna igual la música que fem, no apareixem en els mitjans públics valencians. Però afortunadament hi ha un teixit social, cultural que ens ajuda. La crisi afecta, com en altres sectors, però el mercat és ampli. Jo actue a Mèxic, Brasil Algèria, Holanda...Vivim un món global i el que cotitza d'un producte no té relació amb l'idioma en el que cantes. A la gent li agrada o no independentment de la llengua en que t'expresses. Mira Obrint Pas cantant i triomfant al Japó".
Miquel Gil diu que el problema "el tenim al País Valencià, pequem de provincianisme i meninfotisme. És millor portar a Tom Jones abans que a grups valencians, però és un problema de tota la vida no d'ara. Ja pots fer coses que Canal 9 no et fa cas. Hem estat en la Babel Med de Marsella, la fira més important del arc mediterrani i la televisió autonòmica no ens ha mencionat ni un segon. La música en valencià no té un Mestalla, sempre juguem fora de casa. No és un problema de la música feta en la nostra llengua sinó que no se la creuen".
El títol del disc ja és cridaner, X marcianes, una "conya" com apunta Miquel Gil. "És una marcianada, una expressió que utilitzavem en els concerts per a presentar els disc i que com agradava i la gent es descollonava, doncs ha servit pèr a donar-li nom al treball. Crec que il·lustra la meua filosofia un poc gamberra. El límit està en la imaginació".
El quart disc de Miquel Gil i, segurament, el més personal perque ha participat més que en els altres tres albums. "Han sigut tres anys de treball, amb quatre cançons fetes per mi, és possible perque ara tinc més coses que contar. No hi ha una revolució respectes als altres,hi ha una evolució i una necessitat d'adaptar-se als tems que vivim. Ens hem oblidat un poc de la música electrònica del principi, que és més difícil d'interpretar en un concert, ja que es necessiten ordinadors i técniques que són més costoses. Tal com està la situació, hui tenim que apostar per posades en escena més senzilles i que puguen ser interpretades per altres formacions", i destaca d'aquest disc les aportacions del trompeta David Pastor i del guitarrista Mario Más.
Gil assenyala que no hi ha "un trencament amb els tres discs anteriors. Ja tinc una edat i una definició musical. No més en la cançó Ferida es produeix un canvi sonor molt evident. Però seguisc el meu cami, no és el moment de revolucions".El cantautor considera que X marcianes és un disc "mediterrani" però que no s'aparta de la seua forma de veure la música. "En la meu carrera sempre ha estat present la música tradicional valenciana i, per tant, mediterrània. Les col·laboracions m'ajuden a seguir eixe camí", afirma Gil.
"Som un miratge, no existim"
Crisi econòmica i un limitat mercat és possible que formen una combinació letal per als solistes i grups que canten en valencià. "Som un miratge, no existim. Dóna igual la música que fem, no apareixem en els mitjans públics valencians. Però afortunadament hi ha un teixit social, cultural que ens ajuda. La crisi afecta, com en altres sectors, però el mercat és ampli. Jo actue a Mèxic, Brasil Algèria, Holanda...Vivim un món global i el que cotitza d'un producte no té relació amb l'idioma en el que cantes. A la gent li agrada o no independentment de la llengua en que t'expresses. Mira Obrint Pas cantant i triomfant al Japó".
Miquel Gil diu que el problema "el tenim al País Valencià, pequem de provincianisme i meninfotisme. És millor portar a Tom Jones abans que a grups valencians, però és un problema de tota la vida no d'ara. Ja pots fer coses que Canal 9 no et fa cas. Hem estat en la Babel Med de Marsella, la fira més important del arc mediterrani i la televisió autonòmica no ens ha mencionat ni un segon. La música en valencià no té un Mestalla, sempre juguem fora de casa. No és un problema de la música feta en la nostra llengua sinó que no se la creuen".
Publicat per Amat Sapena a Levante-EMV Panorama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada