Recentment la popular xarxa social de la música online Spotify ha incorporat a la seua ampla fonoteca el primer treball del cantautor valencià Sergi Contrí , Comptant sargantanes.
El cantautor de Dénia ha trencat en poquet temps els tòpics de “l’home i la guitarra” que habitualment se li atorguen als artistes que composen les seues cançons. No és un autor que es llance a denunciar explícitament allò que li preocupa, més bé li agrada jugar amb les paraules, les frases i els seus significats per arribar a l’estat de reivindicació més poètic, però a la vegada planer i senzill. Així,“Comptant Sargantanes” no és un disc de cançó d’autor a l’ús.
Podeu saber més sobre la seua música al seu Myspace
Sanjosex serà l’encarregat d’inaugura el cicle “Bandautors el Palau”, que s’ha presentat oficialment avui dilluns al Palau de la Música Catalana. Serà el dia 15 d’octubre quan el grup empordanès presentarà al Petit Palau el disc “Al marge d’un camí”, inaugurant una programació on també hi figuren artistes com Els Pets, Mishima, Roger Mas, Amics de les Arts o Miquel Gil.
“Principia Mathematica” és el quart i esperat disc d’Àlex Torío, i el primer gravat al seu estudi i amb producció pròpia. El disc ha rebut grans crítiques de la premsa general i la especialitzada (La Vanguardia, El Periódico, El Triangle, Benzina,Enderrock...). Ara, amb formació de banda de rock, ens ofereix un concert on tocarà gran part d’aquest nou àlbum i temes de tota la seva discografia.
Obrint el concert, hi seran “The mighty fools”, grup del cantautor Miquel Vilella, que properament edita un disc en anglès amb uns temes excepcionals.
A la mítica sala “Sidecar” de la Plaça Reial, aquest Divendres 8 d’Octubre a les 20:15.
Entrada: 10 euros.
El poble que va vore nàixer els Beatles acullirà el 23 d’octubre una actuació en directe de Verdcel, dins del concert de cloenda del simpòsium celebrat a la universitat de Liverpool sobre identitats a la península ibèrica. L’actuació tindrà lloc al Leggate Theatre del ‘Victoria Gallery and Museum, on presentaran en acústic el seu darrer disc “Petjades”, cantant temes de Raimon. Tres dies abans, a la Sala Nexus de la Universitat Politècnica de València, compartiran escenari amb Soul Atac. Vercel seguiran amb una frenètica agenda de commemoracions de la diada del 9 d’octubre a diferents municipis del País Valencià, com Xirivella, el dia 7 a la Casa de Cultura, el dia 8 al Centre Cultural Bernat i Baldoví de Sueca o el mateix 9 d’octubre a la Plaça de l’Esglèsia de Xàbia.
La segona edició d'este circuit de "Música en Valencià" comença a rodar amb la clara intenció d'establir un bon número de sales privades on siga normal i no excepcional sentir grups en la nostra llengua.
Amb a participació dels sis grups que l'integren a la cinquena edició de la Llotja de Música urbana de Vila-real el passat cap de setmana, es va donar el dissabte el tret d'eixida a una nova edició del Circuit de Música en Valencià So de Sons. Després de l'èxit de la edició inicial, els organitzadors presentaren als grups participants i les novetats de esta segona edició en una roda de premsa que va tindre lloc divendres passat a Ca Revolta.
Amb Aljub i Artaica com a grups de la categoria folk; Xavier Morant i Hugo Mas en la de cançó d’autor, Pinka i Lilit i Dionís en la de pop-rock i Mc Fabre com a grup revelació, el circuit pren cos en una segona temporada a la que, com va explicar Tubal Perales, de la junta directiva del Col·lectiu Ovidi Montllor (COM), es pretén "associar en xarxa les sales privades i algunes entitats amb l’objectiu de reivindicar la protecció i la promoció del producte musical autòcton i en valencià".
Passant per sales d’Alcoi, València, Alacant, Muro o Xàbia, els objectius dels responsables de la iniciativa -el COM- són, a més de crear un circuit estable per a la música cantada en la nostra llengua, difondre i aconseguir visibilitat mediàtica per la música autòctona, "normalitzar la cultura en valencià", "dinamitzar el sector" de la indústria musical valenciana, i "contribuir a consolidar l’actual protomercat d’oci i cultura en el nostre domini lingüístic i alhora crear sinergies entre els artistes i els programadors culturals de sales privades i institucions".
A la roda de premsa de divendres assistiren el cantautor Xavier Morant i Marc Nicolàs, del grup Desgavell (grup que participa com a suplent), i tots dos coincidiren a l'hora d'afirmar que "esta és una bona iniciativa per a potenciar els grups a les sales privades, ja que habitualment els concerts son a l’aire lliure i a l’hivern no se’n produeixen tants". També assenyalaren que el circuit "és una bona oportunitat per a intercanviar experiències amb altres grups que també canten en valencià". El seu desig, segons recalquen des del COM, és que el circuit es consolide i ajude a fer visible la música en valencià perquè els programadors i agents culturals dels ajuntaments i altres institucions en prenguen nota i puguen veure com les sales també s’omplin amb la música cantada en valencià.
El circuit, les dates del qual es poden consultar en la seua pàgina web, finalitzarà al Nadal.
Un Zig-Zag de veritat és el que han fet Le Pianc en el seu segon àlbum, convertint-lo en una nova sorpresa. Han deixat de banda l'anglès i ara abracen el castellà i el català a les seves noves cançons. Han gravat un disc rodó en menys d'una setmana a les ordres del Sergio García (Thelemáticos, Joe Crepúsculo). I per rematar-ho, han decidit publicar-ho exclusivament en format 10" amb codi de descàrrega.
La inspiració post-punk del seu primer disc és encara més visible en moltes de les noves cançons, que alhora travessen passatges que inclouen la dècada dels 60 i els 80. La seva col·laboració amb Kamembert al festival Visca Barcelona Pop va deixar clar que Le Pianc són, a la seva manera, els dignes hereders del mític grup barceloní.
Zig-Zag es presentarà en directe a Barcelona a l'Heliogàbal els dies 17 i 18 de novembre. Mentrestant, pots escoltar dues cançons del nou disc al Myspace i Facebook del grup.
Le Pianc
presenten "Zig-Zag" (Sones, 2010)
Heliogàbal
17 i 18 de novembre www.heliogabal.com
El grup Obrint Pas farà un concert especial amb diverses sorpreses que tancaran la Festa pel Valencià el pròxim dissabte 9 d'octubre a València. L'actuació tindrà lloc al Passeig Marítim, començarà a les 21:30 hores (després de la manifestació en defensa de la llengua) i serà de caràcter gratuït. Escola Valenciana ha presentat en roda de premsa al Consell Valencià de Cultura la Festa pel Valencià en la que preveu reunir el pròxim 9 d'octubre al passeig Marítim de València milers de persones vingudes de totes les comarques valencianes per participar a la Festa pel Valencià, un acte lúdic i reivindicatiu per dignificar el valencià.
El proper divendres 15 d'Octubre la discografia Mesdemil presenta "Matatiempo" el nou disc de Desechos (ex-Hechos Contra el Decoro), a partir de les 22:30 hores i per tan sols 8 euros. A l'escenari pujaran Red*Roja, Lilit i Dionís, Odi, In*digna, Batà, Autòmats, El Papado, Ender, Albero & The Souldiers, Make Some Are Us, Ovidi Twins i Desechos.
El lloc serà la Sala XY Rock d'Aldaia (L'Horta Sud).
Litoral és el nou grup de, entre altres, Pau Roca, guitarrista de l'Habitación Roja. Sense abandonar LHR, la seua nova marxa té molt del propi Roca. La banda, els temes de la qual estan interpretats en català (en la línia de Manel), llançarà un Ep a la fi de gener, la presentació del qual a València serà aquest 23 d'octubre. Litoral ho formen: Iván Cuevas, Pau Roca (L'Habitación Roja, Fantasma #3...), Edu Baos (Tachenko), Manu Moreno (Autumn Comets), Guillaine i Pablo Magariños (Abraham Boba). Una banda que interpretarà lluminosos tractats de pop com és el cas de "Un segle de paisatges", cançó que ja pots aconseguir, per la cara, a través d'internet: http://litoral.bandcamp.com/track/un-segle-de-paisatges
Litoral presenta el seu primer Ep i a si mateixa amb una gira a finals d’Octubre. Pigmy serà el seu convidat en la major part de concerts.
23- Octubre. València, Sala Wah-wha. Festa vinilo Valencia + Mañana. 10 euros.
26-Ocubre. Madrid, Pic-nic. Festa presentació EP. Gratis. Acústic.
Pau Alabajos i Ferrer és un cantautor torrentí, un dels màxims exponents de la nova fornada de la cançó d’autor en llengua valenciana-catalana que replega el relleu de la ja vella Nova Cançó. És també secretari del Col·lectiu de músics en valencià Ovidi Montllor, nom posat en homenatge al gran artista alcoià, al qual Alabajos no es cansa de lloar. Compta amb dos discos editats: Futur en venda (2004) i Teoria del Caos (2008). Compromès amb la seua llengua i la seua terra, que són les nostres, i bon amic del nostre portal, hem tingut el plaer de xarrar amb ell en una entrevista que tot seguit us transcrivim:
- Per a començar, et volem felicitar pels teu 10 anys de carrera musical. Quin balanç en fas des del dia que vas agarrar la guitarra i te’n vas anar a tocar a la plaça de la Mare de Déu?
- Moltíssimes gràcies, de veritat. Clarament, el balanç és molt positiu. Començar anant a la Plaça de la Mare de Déu sense cap altre objectiu que finançar-te el berenar amb les monedetes que la gent anava posant a la gorra i, al cap de deu anys, trobar-te amb dos discos enregistrats i a punt d’entrar a gravar-ne un tercer, amb una caterva de concerts a les esquenes i havent eixit a actuar fora de les nostres fronteres en diverses ocasions… Estic molt content, molt satisfet.
- Se’t sol incloure dins de la nova generació de cantautors hereus de la Nova Cançó, en un estil qualificar ara com a “cançó-protesta”, junt amb altres autors com ara Cesk Freixas o Feliu Ventura entre molts altres. Et sents còmode amb eixa classificació? Què n’haveu heretat d’aquella Nova Cançó del post-franquisme i la transició?
- Som hereus de la Nova Cançó, en tant que la nostra generació parteix del patrimoni musical i polític que van llegar-nos tots aquells artistes compromesos amb un Temps i un País: els Setze Jutges, Raimon, Ovidi, Al Tall… No és que estiga en contra de l’etiqueta Cançó Protesta, perquè si protestem és perquè encara hi ha motius pels quals queixar-nos. La qüestió és que moltes vegades s’utilitza aquesta expressió en un sentit bastant pejoratiu, “ja estan ací els pesats de la guitarreta i el pamflet de sempre”. La nostra proposta artística és molt més que les idees que defensem o els compromisos que adquirim. Qualsevol que haja escoltat els nostres discos, sap que no només parlem de política, de llengua, de País, d’especulació i de corrupció: també tenim temes més privats i personals, que parlen d’amor, d’esperança, de somnis. I erròniament es redueix la nostra tasca a la vessant reivindicativa, quan en realitat deuria ser al contrari. Nosaltres cantem i fem música, i a més a més, prenem partit (cosa que no poden dir altres artistes). Em quede amb una frase que sol dir Feliu en les seues actuacions “si nosaltres fem cançó denúncia, és perquè altres fan cançó renúncia”.
- Sols dir que la música en valencià viu actualment un moment molt dolç, però eixa proliferació de cantants i grups no es tradueix en promoció per banda de les institucions. Quina seria al teu parer la sol·lució?
- Hi ha dues solucions: una, tirar el PP al carrer en les eleccions de 2011 i agafar pels collons al PSPV perquè no ens la torne a jugar una altra vegada, molt poc probable perquè el tufo a lermisme que exhalen Alarte i companyia no sembla massa alentador! Dos, continuar el camí que portem i anar progressant: al marge de les institucions, o millor dit, a pesar de les institucions, estem aconseguint que la gent comence a veure la música en valencià com un aspecte normal de la nostra societat: l’altre dia Bajoqueta Rock va actuar durant la festa de presentació del València Club de Futbol, Sí Ràdio (la radiofórmula de RTVV) està posant molta música en valencià a través de la seua programació! Als nostres concerts ve molta gent que no parla la nostra llengua o que no prové dels moviments socials, però gaudeixen de les nostres melodies i es plantegen algunes de les coses que diem, això és molt important! La consellera de Cultura es nega a rebre’ns al seu despatx, ens dóna llargues i ens respon amb un explícit silenci administratiu. Amb una paret no es pot ni parlar ni negociar. No ens fa falta: afortunadament, tenim la nostra Conselleria de Cultura Alternativa, que són tots els ateneus, els casals, els col·lectius de base, les associacions per la llengua, les cases de cultura gestionades per ajuntaments progressistes, els Salvems… Anem creixent, poquet a poquet, i arribarà un moment que serem tan grans que no podran amagar-nos sota l’estora, ja s’apanyaran…
- Al respecte, un lector del nostre portal ens pregunta si creus que són estos els anys daurats “moderns” de la música en valencià o el millor està per vindre.
- Absolutament, i no ho dic jo, les xifres parlen per elles mateixes. Enguany s’han presentat 70 discos als Premis Ovidi! Miquel Gil, Obrint Pas, els desapareguts l’Ham de Foc, per posar tres exemples gràfics, han actuat per mig món! Us heu parat a fer un recompte de la quantitat d’aplecs i festivals que s’organitzen arreu del País? El Col·lectiu Ovidi Montllor ha passat de 89 grups i solistes del primer catàleg a vora 200 que apareixeran en la segona edició, que estem a punt de traure a la llum! L’únic que no tenim és la projecció mediàtica dels anys 70
- Cantar en valencià a casa nostra sol ser dificultós i problemàtic. Creus que ha pagat la pena?
- Cantar en castellà o en anglès al País Valencià és molt més dificultós i problemàtic. Nosaltres, almenys, tenim tots els moviments socials, col·lectius de base, associacions, ateneus i casals que organitzen moltíssims concerts al llarg de l’any i que ens donen treball amb certa freqüència. En canvi, alguns amics meus que canten en anglès, en francès o en castellà, es veuen obligats a deambular de “garito” en “garito”, sense unes condicions mínimes, pagant-se ells de la pròpia butxaca el lloguer de la sala o portant els seus amics de públic perquè consumisquen a la barra, perquè hi cobren un percentatge. D’acord, ells tenen la possibilitat que alguna discogràfica de Madrid els faça grups o solistes mediàtics, però amb el centralisme exacerbat de l’Estat Espanyol, o te’n vas a viure a Madrid, o cantar en castellà, anglès o francès des de “provincias” significa autocondemnar-te a l’ostracisme!
- Tens en ment canviar d’estil musical o explorar altres ritmes. Fes-nos cinc cèntims dels teus projectes, que els esperem amb avidesa.
- Doncs la veritat és que el nou disc, en el qual estem treballant ara mateix i eixirà publicat en gener de 2011, tindrà un estil una miqueta diferent. Seguirà hi havent una presència important d’instruments de corda, marca de la casa, però seran cançons més íntimes, més introspectives. Aquesta vegada Laura Navarro s’està encarregant de fer els arranjaments i repetim amb Toni Xuclà en la producció. Us avance el títol del disc, per anar obrint boca: “Una amable, una trista, una petita pàtria”.
I us convidem al petit tast acústic que en farem aquest
DIVENDRES, 1 D’OCTUBRE
a les 19h.
a l’FNAC-Triangle
(Plaça Catalunya, Barcelona)
Entrada gratuïta
Aquest concert serà previ a la presentació oficial que farem el dimarts 26 d’octubre a la Sala Apolo, de Barcelona, on –a més- posarem fi a la nostra “Gira per places i carrers”, una gira i una gran aventura que vam iniciar fa més d’un any per presentar el nostre anterior disc “Narcís Perich i la Caravana de la Bona Sort” (2008) i que ens ha portat per les 41 comarques catalanes. Per celebrar aquesta gran fita, també t’esperem el 26 a l’Apolo!
