dimecres, 30 de desembre del 2009

Coneix Anímic i el seu Himalaya (2009)


Amb Himalaya, Anímic s'han proposat arribar a la serralada més alta del món. Es van marcar aquest objectiu com qui, un dia qualsevol, s'aixeca, es calça les xiruques i se'n va a passejar per la muntanya amb la intenció de passar una estona relaxant i revitalizadora. És així precisament com sonen les dotze noves cançons dels set de Collbató (Barcelona), tan relaxants i revitalitzadores com els llamps de sol de principis de juny que banyen rierols plens de peixos que pugen a la superfície sense temor, encara que en petites rondalles. Després del EP Plou massa poc (Error Ho-Fi, 06) i Hau o Hïu (Error Ho-Fi, 07), Anímic han sabut integrar el seu experimentalisme innat en un disc molt coherent i inspirat en el qual tot fluïx harmònicament: les veus de Louise Sansom i Ferran Palau, (que, malgrat cantar en dos idiomes diferents, viatgen aquesta vegada en la mateixa i encertada adreça) les guitarres i el xilòfon de Núria Monés, la bateria i el theremin de Roger Palacín i els detalls electrònics de Juanjo Muntanyès, tot això complementat per les aparicions puntuals de Ricky Falkner i Jordi Mora (productor i enginyer de so del disc, respectivament), María Rodes o Joan Pons (El Petit de Cal Eril), entre uns altres. Tots ells aconsegueixen arribar fins al Everest del indie català en menys de quaranta-cinc minuts.
Publicat per Jordi Nopca a MondoSonoro
El seu MySpace

dimarts, 29 de desembre del 2009

Descarrega Mazoni - Eufòria 5 - Esperança 0 (2009)


Mazoni és Jaume Pla i Eufòria 5 - Esperança 0 és el seu cinquè treball, que veu la llum enguany en el segell Bankrobber. Ex capdavanter de Holland Park, aquest català duu fent música des dels 13 anys, collint més èxits i alegries que disgustos, tant en el seu anterior grup com en el seu projecte en solitari, amb el qual ja ha trepitjat els escenaris del Primavera Sound o del BAM, entre d'altres. Actualment, a Mazoni l'acompanyen Miquel Sospedra (baix), Aleix Bou (bateria), Jordi Rudé (guitarra i teclats) i Toni Molina (bateria electrònica).
Eufòria 5 - Esperança 0 inclou 10 temes marcats per la lluita entre l'eufòria i la desesperança, les d'un post-rock hedonista amb certs aires de nostàlgia psicodèlica que combina elements orgànics i electrònics amb lletres en català. Eufòria, a més de ser la cançó que obri el disc, també és el primer videoclip que ix d'aquest treball, realitzat per Pol Ponsarnau de Eix Films. Un videoclip bastant fosc, en comparació d'algun dels seus anteriors treballs
 AQUI Us deixem el CD per a DESCARREGAR

dissabte, 26 de desembre del 2009

El Petit de Cal Eril i les sargantanes al sol...


En moltes llengües del món, jugar és sinònim de tocar música. Aquesta equivalència també és bona a Guissona, dalt de l’altiplà de la Segarra, on va néixer i juga amb cançons en Joan Pons, el Petit de Cal Eril. Amb el seu inconfusible accent de ponent, ens canta cançons senzilles que viatgen a llocs inesperats. Ens parla de coses petites i d’animals de totes les mides. De la vida desenfeinada al poble. De no fer res i fer de tot. De la boira i del sol. Sempre en la millor tradició del folk psicodèlic: So orgànic i càlid, girs experimentals, regust popular, moments naïf, flautes, melòdiques, xilòfons, sorollets inclassificables... Se’l podria emparentar amb Gorky’s Zygotic Mynci i Música Dispersa, amb Flaming Lips o la Incredible String Band. Però tot el que fa té un segell propi, potser per l’optimisme rural, l’olor de xiclet i el siroll de tractors de la Segarra.

+ Info en el seu MYSPACE
Us deixe el tema CD per a DESCARREGAR (Ens arriba dels nostres companys de El Mundo de Tulsa i, per tant, suposem que conten amb el permís per difondre el treball de part dels autors. Aquest portal sempre respecta la intenció dels creadors)

La Malla · El Petit de Cal Eril · Avanç from la malla on Vimeo.

dijous, 24 de desembre del 2009

Desgavell regala el seu últim treball


Ja podeu baixar-vos el nou disc de Desgavell senceret i gratuísticament! Punxeu ACÍ … i que el gaudiu moltíssim!


També el podeu gravar als vostres amics, enemics, familiars, penjar-lo al vostre bloc, a la mula, punxar-lo a la ràdio, cantar-lo a la dutxa… Recordeu que tant el disc com la pàgina web estan registrades sota una llicència Creative Commons. Així que… quants més serem, més riurem!

A més, el pròxim 26 de desembre Desgavell actuarà al Concert per la Pau que organitza el Consell de la Joventut de Carcaixent, amb Voltor, Asincopats, Nollie to glory i Evadne. A les 23:00 a la zona esportiva FEVE. Gent de la Ribera, no falteu!

Indiecat sols 'penja' treballs que autoritzen els autors. Aquest és un d'ells. Gaudiu.

dimecres, 23 de desembre del 2009

Amanida Peiot presenta el seu primer disc


Amanida Peiot ha formalitzat recentment el seu debut amb un treball homònim editat per La Casa Calba. Francesc Burgos (veu i guitarres), Josep Lluís Escrivà (veu i guitarra elèctrica), Santiago Tormos (baix) i Manolo Sánchez Prinetti (bateria) han donat així un pas avant en la seua carrera musical després de sis anys experimentant amb la seua música.


Els quatre tripulants d’aquesta aeronau musical decidiren batejar el projecte amb el nom d’Amanida Peiot en honor al nom artístic que una mestra mexicana, d’origen català, feia servir als recitals de contes que oferia arreu del desert de Chihuahua, on visqué des què els seus pares arribaren exiliats en acabar la guerra civil espanyola.

El nom però també perquè reflecteix amb claredat l’essència de la seua aventura: una combinació no mesurada de diversos ingredients musicals, que navega a la recerca de nous paratges on expressar les seues emocions.

El proper 9 de gener de vesprada presenten oficialment el seu disc amb un concert a la Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna que comptarà amb col·laboracions especials com la de Remigi Palmero, Toni de l’Hostal, Laura Navarro i Daniel Olmo Boronat.

Podeu saber més sobre Amanida Peiot al seu Myspace

Bernat de Ciurana publica el seu primer disc, amb el nou segell gironí Sunflowers Records




El cantautor gironí Bernat de Ciurana acaba de publicar el seu primer disc, Mentre miràvem el mar, primera referència del nou segell discogràfic Sunflowers Records. Admirador entusiasta de Sau i Pep Sala, De Ciurana ha compost per al seu primer treball quinze cançons que es mouen entre «el pop, el folk mediterrani i alguns tocs country» amb cançons com ara el primer single, Bon Nadal, feliç any nou, i el segon, Nina ensucrada, que mostren una visió molt personal de la música. En el disc també hi ha unes quantes referències de geografia sentimental: Aquella tardor a Nova York amb tu, Cadaqués, Nina d'Eivissa, Una nit a París i la molt viatgera Postals des del meu petit racó de món. De Ciurana ha gravat aquestes cançons amb l'ajuda de Manel Sánchez (veu), Marc Martí (guitarres), Josep Lluís Marquès (guitarres, mandolina, banjo), Xavi Puig (piano i orgue), Àlex González (bateria i percussions), més les cordes d'Elena Alsina, Marta Riera, Eugènia Bou i Sònia Alsina. El disc, dedicat a la memòria de Carles Sabater, es pot comprar per set euros en diverses botigues gironines de discos.

dilluns, 21 de desembre del 2009

Albert Jordà presenta 'Mal temps sobre la mar' ('MTSLM') Edicions Singulars (2009)

Estem d'enhorabona. L'Albert Jordà per fi ha decidit reunir en un disc el seu treball en solitari. I diem 'per fi' perquè no hem d'oblidar que les primeres passes musicals de l'Albert, molt abans de publicar dos discos com a cantant de Papa:Noes, van ser precisament com a cantautor.


Amb un estil interpretatiu inconfusible, Albert Jordà va ser un dels primers músics que a meitats de la dècada dels noranta va mostrar-nos com al nostre país, i amb la nostra llengua, es podien fixar altres referents a l'hora de fer música. L'Albert, però, segueix obrint nous horitzons i 'Mal temps sobre la mar' ('MTSLM') n'és el clar exemple.

A 'MTSLM', l'Albert torna a fer un exercici de creació i experimenta en tots els terrenys que té al seu abast. Explora amb l'electrònica i s'endinsa en la desesperació d'unes guitarres que mostren tot el seu interior. El músic ha fet un disc amb la calma que li dóna el fet d'enregistrar al seu propi estudi i això es nota. Estem davant un treball molt cuidat i meditat.


En aquest disc, el mateix Albert Jordà s'ha fet càrrec de la interpretació de tot l'apartat musical però ha comptat amb algunes col·laboracions. La seva companya de viatge al projecte 'Asterisc*', Sònia Carmona, canta a 'Per no dir més' i a la represa 'Calma sobre la mar'; Juan Moreno (TMN) posa els beats a 'Hàbitat' i a 'Coses per fer' i toca el baix en aquesta última; Ben Lawrence també posa el baix a 'Hàbitat', i a 'Univers' i 'Sorra i vent', les dues cançons on també hi col·labora el Gerard Mallorquí dels Papa:Noes; i 'Eysa' posa la seva veu a 'Un dia d'aquells'.
MySpace

"Univers" from Albert Jordà on Vimeo.

diumenge, 20 de desembre del 2009

El nou disc de Sanjosex es dirà Al marge d'un camí


Al marge d'un camí (BankRobber, 2010) serà el nom del nou disc de Carles Sanjosé, Sanjosex. Un treball que arribarà a les botigues el proper 18 de gener i que començarà a presentar en directe en dues preestrenes a l'Heliogàbal (Barcelona) el 20 i 21 del mateix mes. La presentació oficial serà el 23 de gener a l'Auditori de Girona, i seguirà girant fins al febrer a diverses sales d'arreu del país.
Serà el 29 de gener a El Sielu de Manresa, el 5 de febrer a la Pasternak de Vic, el 6 a Res (a la Sala La Palma en el marc de l'Autúria), el dia 19 a El Forat del Pany de Vilafranca i el 20 al Cafè del Teatre de Lleida.

dissabte, 19 de desembre del 2009

Joan Manuel Serrat guanya el primer Premio Nacional de las Músicas Actuales


El cantautor Joan Manuel Serrat ha estat guardonat hui amb el primer Premio Nacional de las Músicas Actuales, que convoca el Ministeri de Cultura i que està dotat amb 30.000 euros. Este guardó, que tindrà caràcter anual, reconeix les accions significatives a l'àmbit de les músiques actuals realitzades per persones físiques o per col·lectius susceptibles de ser considerats com a creadors.

El jurat ha destacat "el seu inqüestionable talent i trajectòria i la seua influència a l'imaginari popular, que ha transcendit generacions". També per "la seua permanent presència als escenaris, amb 'Serrat 100x100' i altres projectes significatius", a més de per "posar música al servici dels grans poetes".

Serrat va nàixer a Barcelona el 1943. Cantautor, compositor i poeta, és una de les figures més destacades de la cançó moderna tant en llengua espanyola com catalana.


Entre els seus treballs destaquen títols com 'Cançons tradicionals', 'La paloma', 'Per al meu amic'  i cançons com 'Mediterráneo', 'Penélope', 'Lucía', Bienaventurados' o 'Palabras de amor', entre moltes altres. Pioner del que es va denominar 'Nova Cançó catalana', el 1968 va ser elegit per representar Espanya a Eurovisió amb la cançó 'La, la, la', feta per Manuel de la Calva i Ramón Arcusa (del Dúo Dinámico). Serrat volia cantar-la en català i va ser finalment Massiel qui la va interpretar en castellà i qui va guanyar el festival de la cançó.

Ja fa molt que el Serrat cantà aquesta cançó...

Artur Caravan - L'amor és cec

divendres, 18 de desembre del 2009

Albert Pla, Joan Miquel Oliver, Gerard Quintana, Estopa, Quimi Portet i Manel canten "El Caganer"

Cançons Prenadal (EDR Discos, 2009) és el nom del disc que distribueix el número de desembre de la revista Enderrock. Es tracta d'un disc col·lectiu editat en exclusiva per a la revista i que inclou la Cançó de Nadal de TV3 i Catalunya Ràdio, "El caganer". Per a l'ocasió uneixen les seves veus els galàctics de l'escena musical catalana per escalfar l'ambient nadalenc; sentirem Albert Pla, Joan Miquel Oliver, Gerard Quintana, Estopa, Quimi Portet, Josep Puntí i Manel, amb la col·laboració indispensable de la promotora de tot plegat, Judit Farrés. Un disc amb deu cançons fet expressament amb ironia, humor i una bona dosi d'escatologia popular autòctona, per uns artistes que fan sonar totes les campanes. El tema col·lectiu l'interpreten PlaOliverQuintanaEstopaPortet i Manel, i sona així;

Raydibaum es el grup del mes de gener.



“Grup del mes”, es tracta d’una iniciativa que permetrà que un grup actuï durant el mateix mes a les cinc Cases de la Música que funcionen en aquests moments a Catalunya (Mataró, Salt, l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa i Manresa).
Treballarem amb grups emergents, els noms dels quals ja sonen dins la nostra escena però encara no tenen un poder de convocatòria rellevant. Parlem d’aquells grups que necessiten una petita empenta per aconseguir que la seva proposta faci el salt definitu per despertar l’interés del públic. Ho farem des de la qualitat musical, evidentment, i amb un treball de difusió integral vinculat als mitjans de comunicació del nostre país que, com les Cases de la Música, aposten per la música de base. Amb tot plegat, volem oferir una visió conjunta de la escena musical catalana més nova i actual.
Aquesta iniciativa queda emmarcada dins de les accions comunes i estratègiques que les Cases de la Músicarealitzem i que ens han convertit en un dels referents del treball musical al nostre país. No és casual que sovint parlem de les Cases de la Música com els camps d’entrenament pels nostres músics, els espais on poden mostrar i desenvolupar les seves propostes i on, a més, es poden formar en aspectes tècnics o creatius. En aquest sentit, el projecte “Grup del mes” ho demostrarà amb tota la seva força.

dijous, 17 de desembre del 2009

Coneix i descarrega Mi Sostingut (Mi#)

Mi Sostingut (Mi#) són una banda de la Pobla Llarga (la Ribera Alta) que sonen a catarsi envoltada d'ironia, a complexitat rodejada de ximplesa, a joventut madura i creativa... I és que aquests dos joves valencians formen un grup divertit que s’introdueix per camps de la música tan originals com mundans. En directe, suposen una proposta atractiva en la que el cant s’acompassa d’un humor de vegades subtil, d’altres trivial. En definitiva, una iniciativa diferent, un grup autèntic i una música amb condiment que creixerà amb el temps però que ja és molt, però que molt, digerible.
1 – L’historiador d’Alfarrassí
2 – Mare Monstrum
3 – Cançó incriminatòria en segona persona
4 – Orogènesi 2
5 – Els quatre teletubbies de l’Apocalipsi



- Aquest fonograma ha estat enregistrat entre Octubre i Novembre de 2009 a La Pobla Llarga.
- No està sotmès a cap tipus de llicència, així que queda obert a qualsevol tipus de difusió, distribució, còpia, plagi, violació, defenestració i esquarterament.
- L'arxiu conté: Les cinc cançons i un arxiu word amb les lletres. Si l'enllaç no funciona o no podeu obrir l'arxiu comprimit aviseu, que he canviat el programa de compressió.
- Salut i força al vellut (el de les natges del teu cul). Espere que ho gaudiu a la vostra manera.
La seua Web

dimarts, 15 de desembre del 2009

Una col·lecció de 11 versions de temes no gaire habituals de la Nova Cançó i el rock laietà dels anys setanta


REFUGI és el nou projecte d’en Joan Reig, bateria d’Els Pets i Mesclat i en Joan Pau Chaves, pianista d’una gran experiència, que entre d’altres formacions, des de fa una colla d’anys toca amb Els Pets. Juntament amb dos músics més, l’Albert Vila, al contrabaix i en Pep solà a la bateria, també amb un important bagatge a les seves esquenes, han completat la formació que ara us presenta aquest primer treball discogràfic, editat per RGB SUPORTS, anomenat “Vestits nous”.

REFUGI neix de la voluntat de llevar d’algun racó del temps, un repertori de “cançons amagades” en el polsós calaix de la memòria i treure-les a la claror, tot posant-les uns “Vestits nous” per que tornin a fer goig i puguin enamorar a les noves generacions.

En aquest disc hi podreu escoltar, amb uns arranjaments exquisits, una selecció de l’extens repertori d’artistes del moviment que durant les dècades dels 60 i 70 es va anomenar “La nova cançó” i que va ser dels més importants de la cultura catalana de tots els temps. Els més grans podran recordar i els més joves descobrir unes cançons amb un valor artístic i testimonial altíssim.


diumenge, 13 de desembre del 2009

La cantant belga Barbara Van Hoestenberghe publica un CD amb un original i transgressor cançoner infantil català



La iniciativa és un projecte de la segona edició de les Beques Agita de Figueres


'PIM POM' és un recull de cançons infantils en català. Però no hi trobaràs l’obligat 'Cargol treu banya' ni el 'Sol solet' ni hi ha al darrere cap mena d’ànim forense. Es tracta, ben al contrari, de cançons menys conegudes recollides per Barbara Van Hoestenberghe, una belga que, sense aplicar-hi una ciència exacta, les ha decantades amb un toc estranger per fer-ne noves versions.

'A recollir', 'Pim Pom', 'Formiguetes', 'Quan jo n'era de petita' 'Les nenes maques' 'Les petites formiguetes' 'El cant dels ocells' o 'Jo de la gallina' són alguns dels dotze temes inclosos en el CD, cançons que la Bàrbara ha trobat aquí o allà. Moltes d'elles en l'obra de Joan Amades i d'altres als arxius municipals, les biblioteques o al Centre de Promoció de la Cultura Tradicional Popular Catalana. Aquest treball de recerca s'ha completat amb les investigacions sobre el terreny: la Bàrbara ha voltat per pobles i ciutats per parlar amb persones de totes les edats que li han regalat les seves cançons d'infantesa. Aquest és el cas, per exemple, de la veïna de l'Escala, Maria Teresa Pellicer, de 81 anys, o del veí de Cassà de la Selva, Lluís Carbó, de 88 anys, que han col·laborat en el disc i canten 'El Pardal' i 'El cant dels ocells', respectivament.

Videoclips Indiecat




Nou cd-dvd de Lax'n'Busto

Nou DVD+CD que recull tota la intensitat del concert espacial realitzat l'Apolo, amb dos temes inèdits, documentals, entrevistes, fotos, els darrers videoclips....



L’1 d’Otubre del 2009, els Lax’n’Busto van realitzar un concert molt especial i irrepetible a la Sala Apolo de Barcelona. Una escenografia única en un espai especial, on la proximitat amb el públic és el principal argument, per a tancar un any de presentacions del seu darrer treball “Objectiu: la Lluna”, que precisament també va començar a Barcelona. El concert a l’Apolo, aprofitant la suma de coincidències, es va agafar com a base per a l’edició d’un dvd + cd, realitzat en forma de documental, apropant la realitat actual del grup, amb entrevistes a cada component en el seu “hàbitat” natural. El dvd inclou el concert en forma de pel·lícula, amb diferents opcions de visualització i audició, els darrers videoclips del grup no editats anteriorment, i diferents extres.

La proximitat de la realització, les dimensions de l’escenari, l’escenografia i l’entrega del públic que va exhaurir les entrades per aquest concert, fan d’aquest dvd la millor “carta de presentació” d’un dels grups més emblemàtics de Catalunya, que ha sabut créixer amb el temps i evolucionar constantment, sense perdre en cap moment el que són els seus principals actius: l’energia del seu directe i la fidelitat del seu públic.

dijous, 10 de desembre del 2009

Els amics de les arts regalen els seus treballs


Una de les propostes més apasionants de la música en català actual són Els amics de les arts, un quartet que reinventa el pop-folk català des de les veus cantants d'un jove grup inigualable, increïble, sofisticat, intel•ligent, provocador i carregat d'ironia. La seua cançó "L’home que treballa fent de gos" és una autèntica obra d'art que passarà als annals de la nostra música com una de les millors mai fetes. Doncs bé, aquest grup català no dubta en regalar els seus treballs a la seua pàgina web (http://elsamicsdelesarts.wordpress.com/), dos maquetes i dos senzills inacabables, doncs darrere una escolta, dessitjareu fer-ne d'altra. Per aquest fet, ens permetem a Indiecat el luxe d'incloure un enllaç perquè conegueu aquest grup de llarg recorregut.

Descarrega't... Els amics de les arts...

(2005) Catalonautes
(2006) Roulotte Polar
(2008) Castafiore Cabaret
(2009) Càpsules Hoi-poi

Coneix Noemi Lila...


Nascuda en 1985, la compositora catalana Noemi Lila autoedita aquest 2009 el seu primer disc titulat "Deu somnis". Música com diu ella "sense veu" ambientada en els seus propis somnis. Amb l'ajuda de guitarres, alguns tambors i de tant en tant una harmónica, la compositora dóna llum a deu cançons de poc més d'un minut que donen so a l'onírica més sincera i profunda de l'autora.

MySpace


Pròxims conerts:

dimarts, 8 de desembre del 2009

Manel i Joan Miquel Oliver pacten nova data


Dins a programació del Festival Mil·lenni de Barcelona, un dels plats forts de l'esdeveniment, en l'àmbit català, és sens dubte el doble cartell de Manel i Joan Miquel Oliver. Dues propostes musicals en estat de gràcia que després d'esgotar el seu primer concert programat per al dia 15 de gener en el Palau de la Música catalana, ja anuncien una segona data el pròxim 18 de gener. Les entrades per a aquesta segona actuació estaran a la venda a partir del divendres 4 de desembre en els canals habituals del festival: www.telentrada.com, el telèfon 902101212 i les taquilles del Palau de la Música.
A més d'aquestes dues propostes el Festival Mil.leni conta amb una programació molt variada i interessant que inclou artistes de l'òrbita independent o alternativa tan rellevants com: Fangoria, Nacho Vegas, Love of Lesbian, Astrud & Brossa o Benjamí Biolay, a més de l'actuació de Russian Red, enclavada dins de les celebracions del  15º aniversari

Más informació en http://www.festivalmillenni.com

dilluns, 7 de desembre del 2009

Menaix a Truà. 10 anys. Ja a la venda


Amb motiu del seu desè aniversari, Menaix a Truà ens complau amb un CD+DVD amb els millors cançons de la seva trajectoria musical. EL DVD inclou 21 cançons acompanyats amn l'Orquesta de caambra Virtèlia. Cançons que parlen de paisatges mediterranis, estats d'anims, secrets, amor presents, passats i futurs.

Jep Cardona presenta el seu quart disc en solitari, Encara


Després de cinc anys sense cap àlbum nou, el sabadellenc Jep Cardona presenta el quart disc de la seva carrera en solitari, amb un títol en què vol recordar que hi és i segueix cantant: Encara (La Chatunga Records, 2009). El treball, gravat de fa tres anys, marca distàncies amb el seu primer i únic disc en català, que tenia un caire molt més humorístic: Quin menú! (Disconform, 1996). Ara hi ha pinzellades iròniques, però tal com explica el cantautor, "és molt més subtil perquè quan el vaig enregistrar, el 2006, havia patit molts canvis a la vida i això s'hi reflecteix bastant".
Les cançons d'Encara s'allunyen també de la producció de Cardona en castellà: "Quan escric en català sóc més jo, quan ho faig en castellà creo un personatge que no té gaire a veure amb mi", explica. Així, podem escoltar temes com "Els papers, els diners, la nació i la llengua". "Podria semblar una allegoria catalanista però en el fons toca el tema global. Si no tens papers no pots estar ni aquí ni enlloc, sense diners ets un esclau, i si no tens una nació reconeguda com a tal ets un pària".

dissabte, 5 de desembre del 2009

Els Amics de les Arts, At Versaris i Rauxa, reclams musicals de la Festa Major de Sant Andreu



Fins al proper 12 de desembre el barri de Sant Andreu del Palomar de Barcelona celebra la seva Festa Major. La cançó-pop d'Els Amics de les Arts, la rumba festiva de Rauxa i el hip-hop combatiu At Versaris són alguns dels reclams de l'edició d'enguany, que a més a més de la programació oficial, compta també amb una Festa Major Reivindicativa i una Festa Major Alternativa.


El dissabte 5 de desembre, als Jardins de Can Fabra i en el marc de la Festa Reivindicativa, actuaran a partir de les 20h Bliss Thru (rock), Medicina y Agua (rumba), Poca Broma (punk-rock), Escalivada (ska) i Rauxa (rumba). La mateixa nit, en el marc de la Festa Alternativa, se celebra una un concert de "hip-hop amb consciència" amb la participació dels grups Bittah, 2DB i At Versaris. El recital començarà a les 21.30h a la carpa de la Festa Alternativa.

El dilluns 7 de desembre, en el marc de la Nit Jove de la Festa Major, actuaran el grup de percussió Grallakatú, Metropol i Els Amics de les Arts, que presentaran les cançons del seu nou disc, Bed & Breakfast (2009). El concert se celebrarà a partir de les 21h a l'envelat de la Festa Major.

Elena - L'amor es ah (2009)

dimecres, 2 de desembre del 2009

"És el millor moment musical de la història del nostre país" - Entrevista a uns Xeic! que presenten Birla!!!


Son nous però duen un llarg camí a l’esquena. Debutaren recentment però quasi deu anys als escenaris els avalen. Xeic! es presenta com un nou grup que practica a la perfecció un ska rural depurat als darrers anys per infinitat de grups que faciliten un solatge que ara aprofiten ells a la perfecció en directes elèctrics. És la continuació de Kontrol Antidoping i presenten Birla!!!



- Per què de la remodelació del grup, el nou nom i el ska rural?

- Perquè els inicis foren molt diferents al que és actualment el grup. Vàrem començar fent punk-rock en format trio i quan la cosa va començar a estar rodada van entrar nous components que tocaven instruments de vent. Aquell fet, va provocar que l’estil més “distorsionat” donés pas a un estil molt més melòdic i de ritmes més festius. D’aquesta manera l’ska va agafar força en les nostres cançons i el nostre petit món rural on vivim va acabar de fer la resta.

- És Xeic! un grup que es troba més còmode als escenaris que als estudis?

- Sense cap mena de dubte l’escenari és el nostre habitat natural. Val a dir, però, que l’experiència d’anar fent discos fa que cada cop ens sentim més còmodes a l’estudi.

- Des de l’inici s’haveu rodejat de gent destacada en l’escena musical catalana (Obrint, Lax’n’Buxto, Gossos, Brams...) i ara heu pogut contar amb la col•laboració de Xavi Sarrià d’Obrint Pas o de Marc Sendra de Vitruvi (per posar un exemple). Què oferiu que tant agrada?

- Creiem que pot ser la sinceritat i la humilitat que el grup porta per bandera. Sempre estem aprenent i ens deixem assessorar per tothom. Les col•laboracions aporten coses noves i fan millor el producte. És un orgull per nosaltres rodejar-nos d’aquests grans músics.

- Què aporta la cultura rural a l’ska?

- A nosaltres, una manera de reivindicar la terra, la cultura popular... o simplement, ens permet sentir-nos orgullosos del lloc on vivim.

- Repartíreu gratuïtament el primer treball amb una gran acollida de seguidors, cregueu que les vendes van a funcionar bé?

- La veritat és que aquest segon treball també l’estem distribuint gratuïtament des del nostre web: www.xeic.cat però a diferència del primer, aquest es pot aconseguir físicament als concerts a un preu mòdic.

- Donat que gaudiu d’un ampla experiència als escenaris us considerem carregats de raons per opinar sobre els canvis esdevinguts en la música catalana en la darrera dècada. Quina és la principal transformació?

- La gran varietat de grups que hi ha i la qualitat que aquests tenen. A més, el fenomen internet a afavorit la difusió i la independència a l’hora de donar-se a conèixer sense complexes.

- Haveu nascut com a grup en el millor moment de la història del nostre país?

- Musicalment parlant potser si. Mai havia hagut tants grups cantant en català.

- On vos podem veure en directe pròximament?

- El dia 19 de desembre estarem al Perelló (Baix Ebre). Compartirem escenari amb Pepet i Marieta i per nosaltres serà l’últim concert de la temporada. L’any que ve farem 10 anys i volem preparar un directe espectacular.


Preguntes per contestar en poques paraules:


- Qui formaria el Supergrup (millor baix, millor bateria, millor veu….) de la història de la música en català?

- Ens agafeu una mica en fora de joc, però alguns podrien ser: Adrià Punti, Carles Sabater, Max Sunyer, Jimmy Piñol, Carles Benavent...

- I qui el Supergrup de l’actualitat?

- N’hi ha per triar i remenar...

- Quina és la millor frase que ha escrit el grup?

- Calma, molta simpatia i un somriure són els secrets i l’Ebre hi són, perquè les vides alegres i tranquil•les fan avançar i millorar el món.

- Quin és el vostre grup de referència?

- N’hi ha uns quants, Obrint Pas, Betagarri, Dr. Calipso...


Lo secret - XEIC! from mandril on Vimeo.

WHISKYN’S en format de luxe...


diumenge, 29 de novembre del 2009

Coneix Amanida Peiot


Quatre és el nombre de tripulants d’aquesta aeronau musical que, un bon dia de la tardor del 2003, decidiren batejar amb el nom d’Amanida Peiot. I ho feren en honor al nom artístic que una mestra mexicana, d’origen català, feia servir als recitals de contes que oferia arreu del desert de Chihuahua, on visqué des què els seus pares arribaren exiliats en acabar la guerra civil espanyola. Però també perquè reflecteix amb claredat l’essència de la nostra aventura: una combinació no mesurada de diversos ingredients musicals, que navega a la recerca de nous paratges on expressar les seues emocions. LaCasaCalba, ubicada a la Valldigna, és el centre d’operacions des d’on planifiquen i enllesteixen la maquinària necessària per als seus viatges sònics. Para atenció perquè en qualsevol moment descarreguen el pròxim muntatge al terrat de ta casa! Com diu la dita popular: "el que avisa no és traïdor".
DISC JA A LA VENDA! El podeu trobar a PARTISANO, llibreria 3 i 4 ( OCTUBRE CCC ) i a Discos OLDIES, tots a València ciutat. També el podeu trobar a TUBE SOUND carrer Badia 12 ( metro fontana) Barcelona. Contractació i contacte: LaCasaCalba, cultura popular contemporània. lacasacalba@gmail.com [Francesc] http://www.lacasacalba.org/
MySpace

Entrevista amb Gerard Quintana


Observant el ritme de la ciutat i de la seva gent des de la seva atalaia privilegiada al barri Gòtic de Barcelona, Gerard Quintana ha concebut el seu darrer disc, Deterratenterrat (Música Global). S’hi poden trobar onze acurats temes que suposen l’exploració de noves vies per part de l’exlíder de Sopa de Cabra, amb cançons en què gèneres tant diversos com l’electrònica, la rumba o el reggaeton tenen un paper destacat.



dissabte, 28 de novembre del 2009

dijous, 26 de novembre del 2009

Enderrocks entra de nou a l'estudi de gravació


El grup de heavy rock en valencià de la Ribera Enderrocks es troba en procés d’enregistrament del seu nou traball discogràfic. Després de l’éxit que va supondre Fills del Xúquer amb la venda de més de 700 exemplars, la formació treballa ja per pulimentar un àlbum plagat de nous temes de rock dur que surtirà a la llum el proper primer mes de 2010.

La formació encara no ha manifestat quin serà el titol d’aquest nou cd, el qual contindrà deu temes (un d’ells la versió d’una famosa cançó catalana) i una introducció temàtica. El grup porta des del passat dimarts als Rock Flow Estudios de l’Alcúdia de Carlet treballant, i a hores d’ara ja estan gravades les bateries. Algunes dels temes que contindrà aquest àlbum ja s’han interpretat a diferentes concerts, com Aquesta Nit, Octubre, Jugant a Matar o Miralls Trencats.

www. enderrocks.com
www.myspace.com/enderrocks

dimecres, 25 de novembre del 2009

Anatomia de la relativitat, el nou disc de Pep Sala



El nou disc de Pep Sala, el 21è de la seva carrera, Anatomia de la relativitat (Indi Music, 2009) sortirà a la venda el proper 30 de novembre. Després del darrer treball discogràfic, que recollia cançons emblemàtiques de la seva trajectòria artística, Manual teòric i pràctic sobre el pas del temps, Pep Sala ha composat onze temes nous de diversos estils i ritmes, que deixen el regust dels més purs anys 70 americans. Un repertori variat, ple de colors diferents, festiu i optimista, en un enregistrament de gran qualitat i riquesa instrumental.


Presentació a Barcelona la gira de l’espectacle “Circ Global”

Els temes d’Anatomia de la relativitat s’escoltaran en directe a la gira que portarà per nom “Circ Global”, i que començarà oficialment el proper dissabte 12 de desembre a la Sala Luz de Gas de Barcelona. Continuarà l’endemà del concert de presentació, el 13 de desembre, a El Catllar (Tarragonès), i passarà per diverses poblacions catalanes.

Un dels singles del disc serà el tema “L’últim que es perd”, un so del més pur gènere soul i del qual també s’editarà el primer vídeo clip del treball. Altres estils musicals que podem trobar al disc són el funky “Bona nit Rubí”, o un dels sons més autèntics americans, el cajun “Pensant en blanc i negre”. Pep Sala però no ha deixat enrere composicions amb l’empremta que caracteritza l’artista, que trobem en cançons com “Finestres i miralls”, i tampoc hi falten balades com “Tu, jo i la soledat” o “La imatge d’un instant
MySpace

Electrotoylets presenta el seu primer disc Volempamboli

Electrotoylets manipulen indiscriminadament la tradició musical catalana, armats amb un autèntic arsenal d’instruments, joguines i trastos de tot tipus. El 21 de novembre actuen al CEM Festival dins la presentació oficial del seu disc “Volempamboli”.



dilluns, 23 de novembre del 2009

Pau Alabajos, absorbit per la Història del seu País

En certa ocasió, Fidel Castro va dir que la Història l’absoldria. Ho vaig recordar ahir a Massalavés, escoltant a Pau Alabajos en un acte en que es demanava una televisió sense fronteres. Vaig redefinir la frase i vaig pensar que a aquest successor dels grans cantautors dels setanta, la Història l’ha absorbit. Em va semblar que Alabajos té un compromís indefugible amb el seu País, amb els seus pobles, amb la seua gent i les seues reivindicacions. Sempre està allà on se’l demana. Sempre, a més, pròxim i entregat. Les lletres que ha composat en la seua curta, i al mateix temps llarga carrera, penetren tan profund en el subconscient del públic que el de Torrent es transforma en un excel·lent orador al vell estil. Els seus manifests i les seues poesies són exemples de magnífica literatura musicalitzada a l’abast de molts pocs hui en dia, en mans de molts pocs cantants a la història dels nostres Països Catalans. És únic i no hem d’esperar a adonar-nos-en. Pau Alabajos canta perquè és la seua forma de parlar però per la seua boca ja no sols s’expressa ell, ja ho fa tot un País. Ell composa allò que els valencians necessitem fer saber. Haurà de ser solidari amb els veïns d’aquesta terra bipolar i submisa doncs el necessitem. Es cert, la Història l’ha absorbit però el millor de tot és que ell controla la Història al seu antull.
Carles Senso

diumenge, 22 de novembre del 2009

Gerard Quintana publica el seu quart disc en solitari, Deterratenterrat


Gerard Quintana és apunt de publicar el seu quart disc en solitari, Deterratenterrat (Música Global, 2009). Un treball que ha enregistrat i produït Albert Pla, i en el qual l'excantant de Sopa de Cabra deixa de banda la seva vessant més trascendent per endinsar-se en el món urbà i un cert costumisme musical. Queden enrera els temptejos amb el pop-rock de Senyals de fum (Música Global, 2003), disc inicàtic després de la dissolució de Sopa, i els viatges interiors de Les claus de sal (Múscia Global, 2004) i Treu banya (Música Global, 2007), molt marcats per la seva nova etapa vital a Eivissa, on flirtejava amb la cançó, el folk i el pop més intimista.

Deterratenterrat està dedicat a Barcelona, ciutat on Quintana passa llargues temporades, i el primer senzill, "Barcelona en colors", suposa un trencament musical amb la seva obra anterior. "Les ganes d’explorar noves sonoritats sempre les he tingut, sobretot des del final del grup. Amb Sopa tot estava molt marcat, semblava que no podíem sortir gaire de la nostra casella perquè la banda perdia l’essència. Amb els discos anteriors he fet un recorregut buscant un món propi", explica el músic en una entrevista que publicarà la revista Enderrock el proper desembre.

Per promocionar el llençament del nou disc, que es presenta el 27 de novembre al Teatre de Salt, el segell Música Global i el manàgement PromoArts estan difonent per internet i les xarxes socials clips com el que il·lustra aquesta notícia.

dijous, 19 de novembre del 2009

Raimon ret homenatge a Fuster


Tot preparat i a punt per a retre-li un sentit homenatge a un dels suecans més il·lustres de tots els temps, Joan Fuster. La Setmana dedicada a l’escriptor compta amb diferents al·licients de diferents camps del món de la cultura. Des del dilluns 16 fins al dijous 19 de novembre, el cine cobrarà un protagonisme especial. Cinema a l'escola, a partir de les 9:30 hores, i amb projecció d’ Ausiàs March: cor d'acer, de carn i fusta , marca el punt d’arrancada de les activitats de la Setmana Fuster. La projecció va dirigida a estudiants de secundària i batxillerat, amb reserva prèvia. Les projeccions tindran lloc en la Casa de la Cultura de Sueca. El divendres 20, el protagonisme se’l repartiran dos activitats. D’una banda, a les 20:00 hores des de la Biblioteca Suecana, una activitat literària: presentació del llibre l’agitació de l'escriptura. Itineraris entre la vida i l'obra de Joan Fuster , de l’escriptor Josep Ballester. La presentació anirà a càrrec de l'escriptor i regidor de l'Ajuntament de Sueca, Josep Franco, i d'Abel Guarinos, director del MIM.
Una altra activitat preparada pel dia 20, però a les 23:00 hores, és l’esperada actuació del cantant Raimon, en el Centre Municipal Bernat i Baldoví. La venda d’entrades anticipades del concert estarà compresa entre els dies 16 al 20, en la pròpia taquilla del Centre Municipal, a un preu de 15 euros en horari de 19:00 a 21:00 hores. Degut a la gran expectació, cada persona podrà adquirir un número limitat d’entrades anticipades. El preu de venda el dia de concert serà de 18 euros.
Els actes previstos a la Setmana Joan Fuster es tancaran el dissabte 21, en la Biblioteca Suecana, amb un recital poètic, La veu dels poetes valencians , a càrrec de Lluís Alpera.

121db, Sva-ters, Pirat's i Aspencat en concert...


dimecres, 18 de novembre del 2009

Manel fa les Amèriques...


El quartet barceloní Manel actuarà el 21 de novembre en el Festival Bafim 09 de Buenos Aires, a l'Argentina.

Manel presentarà a la capital argentina el seu primer treball, Els millors professors europeus, acompanyats de cantants com Anni B Sweet.

En menys de divuit mesos, el quartet barceloní s'ha convertit en la banda de música independent que més ha tocat en directe al llarg del 2009.

Els millors professors europeus (Discmedi, 2008) va ser àlbum de l'any per a la revista Enderrock, tercer en les classificacions de Rockdelux i El Periódico i setè en la de MondoSonoro.

La trajectòria de Manel s'ha vist reconeguda pel Premi Pop-Eye al Grup Revelació de l'Any, cinc nominacions als Premis UFI a la creació independent, premi Puig-Porret 09, grup revelació en els premis ARC i amb el rècord absolut de presència continuada en el top-100 de vendes espanyol (Promusicae) per a un disc cantat en català.

Ja has descobert La Increible Història de Carles Carolina?


Ensaladilla (Música Global, 2009) és el disc de debut de La Increïble Història de Carles Carolina;  el projecte més guitarrer de Ramon Garriga, també conegut per les seves facetes musicals amb Cabo San Roque, Tuesday Afternoon o Oscar Abril Ascaso y Sed Contra. Aquesta increïble història és la seva via d'escapament, el retorn a les guitarres i les lletres d'autor, iròniques i costumistes, exhibicionistes i curioses.

Vols veure'l?
Aquest dijous Ramon Garriga s'acompanyarà de la banda per presentar els temes d'Ensaladilla (Música Global, 2009). Serà a les 21.30 h. a la Sala Luz de Gas, en un altre dels concerts que el grup TR3SC ofereix als seus socis. Si vols descobrir com sona La Increïble Història de Carles Carolina, envia un correu electrònic a concurs@enderrock.cat especificant a l'assumpte del correu 'La Increïble Història de Carles Carolina'. Entre tots els que hi escriviu, sortejarem 5 entrades dobles per assistir a aquest concert.

Maria Coma engega la gira de presentació de Linòleum

El 10 de desembre a l'Heliogàbal de Barcelona, Maria Coma farà la presentació oficial de Linòleum (Amniòtic Records, 2009), el seu debut discogràfic. Aquesta pianista, cantant i compositora barcelonina comparteix amb la seva parella, Pau Vallvé, el projecte u_mä, a més de treballar en músiques per curtmetratges, documentals, anuncis i falques de ràdio.

De gira...
Maria Coma també actuarà a Manresa (27 de novembre), Badalona (29 de novembre), Vilassar (18 de desembre), el Cafè del Teatre de Lleida (8 de gener), Banyoles (20 de gener) i Vic (20 de febrer).


diumenge, 15 de novembre del 2009

M'he avançat al meu temps: m'agraden Els Amics de les Arts


Adherit. Així és com estic a Bed & breakfast(Nòmada 57, 2009), el nou disc d'Els Amics de les Arts. Adherit a totes i cadascuna de les tretze cançons que formen part d'un dels àlbums que, si em fessin firmar ara i aquí, de ben segur que figuraria en les posicions més destacades de la llista dels més ben parits d'aquest 2009. Si amb Castafiore cabaret (2008) ja vam intuir que amb Els Amics podien passar coses grans, aquí la tendència es confirma. N'expliquem quatre coses en aquest apunt (a l'Enderrock de novembre l'Elisenda Soriguera Poc-Moderna els fa una entrevista ben sucosa), mentre escoltem una peça d'avançament del nou àlbum, "L'home que treballa fent de gos".[Més]

 

Amb Els Amics ens vam conéixer –personalment, vull dir– a principi d'any, quan van venir a tocar a l'Expressió Directa. Compartien un cartell a priori estranyot amb Xazzar (al final tot va encaixar bastant bé, creiem). La combinació d'ambdós va ser que fos el concert més multitudinari de tot el cicle. Després del recital, veient l'afluència i la reacció del públic, ens van quedar algunes idees ben clares: que el grup estava creixent, que cançons com "Per mars i muntanyes" demostraven que estaven en un molt bon estat de forma a nivell compositiu, que tenen molta facilitat per connectar amb la gent i que al pròxim disc podien acabar de concretar una història graaaan. I penso que així ho han fet. 
Musicalment, a Bed & Breakfast Els Amics segueixen entenent el pop com un territori ample, on els ressons propis de la cançó d'autor sempre hi són benvinguts, on el rotllo més electro conviu amb els sons més orgànics –el grup ha treballat per primer cop amb baix i bateria–. En alguns moments tensen la corda estilística i s'apropen al musical tipus Sondheim –com a la cançó "Bed & Breakfast"–. Això els generarà odis i amors a parts iguals, clar. Però per sobre de tot hi ha les cançons: impecables. És impossible trobar-ne alguna que faci mandra d'escoltar. Els Amics glossen la vida del mileurista català: totes les cançons tenen un punt entre looser i esperançat, gens resignat i molt irònic. I trist, també. És un disc tristot, amb cançons com "Liverpool", amb claríssims resons de Manuel de Pedrolo. Una peça recuperada del primer treball del grup on narren una mena de futur postindustrial on la raça humana ha estat pràcticament aniquilada. De les més maques del disc. 
Un altre tema: serà inevitable que Els Amics siguin comparats amb Manel. Amb això se'ls atacarà prou i s'ho hauran de menjar amb patates. Se'ls acusarà d'arribistes, de tirar-se al rotllo costumista ara que tothom s'ha fet costumista i els ukeleles triomfen (ells no van amb ukelele, eh?)... Però hem de ser justos i mirar-ho tot amb prespectiva: Els Amics de les Arts són un grup amb quatre discos publicats, que ja feia de les seves abans que esclatés el fenomen Manel, i que discursivament, tot i que tenen punts de confluència amb la banda encapçalada pel cantant Guillem Gisbert, han sabut bastir un discurs musical i conceptual propi que, de moment, coronen amb aquest magnífic treball. 

[Al seu MySpace, més cançons]