diumenge, 26 d’octubre del 2014

Som de ponent, segon disc d'Ali Farnat

El grup de Quart de Poblet Ali Farnat ens presenta el seu segon treball discogràfic que porta per títol Som de Ponent: 8 cançons on podem trobar una bona mostra del que és Ali farnat, una banda de ska fusionado amb ritmes tradicionals valencians i mediterranis amb tocs de la música balcànica. El grup naix en 2008,quan músics provinents d’altres formacions musicals desaparegudes recentment, com ara Skaparapid, Escaramussa Folk o Fuzio Musikistaro, decideixen unir-se i crear esta nova banda que gràcies a la trajectòria dels seus integrants passa a ser exemple de fusió d'estils. I d'ahí també el nom del grup, que sorgeix de la unió de la paraula Ali, part de l'expressió “Fer ali” (1. Fer ali: avenir-se dues o algunes persones, pel seu geni, o entendre's i ajudar-se mútuament per a realitzar algun propòsit: 2. segurament postverbal de aliar, com desvari, canvi, nunci, etc) i la paraula Farnat (sinònim de mescla, barreja). Ali farnat, és doncs una expressió inventada que vol plasmar el concepte de grup per a barrejar estils.

El Sol surt per Castelló amb Égalité

Égalité ens cega per uns segons, com si es tractara del Sol eixint per damunt del Mediterrani un bon matí d’octubre. Sorprenen – i ho fan per a bé- amb la qualitat de so i estructures de les cançons que publiquen a Surt el Sol. Els borriolencs presenten el seu nou treball, un LP de dotze cançons que suposa el seu debut discogràfic. S’endisen en sonoritats properes a La Raíz, La Ruda Salska o Auxili tot jugant en un substrat musical que s’enmiralla amb la música jamaicana.
Unes líriques crítiques amb la realitat social que els envolta, disparen fletxes certeres i amb regust literari contra el desencant i el desànim, però deixant també lloc per a l’amor. Missatges d’esperança i optimisme que es barregen amb versos més intimistes. A més tot i que trobem tots els texts en valencià, hi ha també el tema “Vamos a tocar el cielo”, on s’atreveixen amb el castellà amb reeixit resultat.

dimarts, 7 d’octubre del 2014

"El temps del llop", òpera prima de Gener

L’òpera prima de Gener, El Temps del Llop, suposa un bufit d’aire renovador en l’actual panorama musical en català. Acostant a la sensibilitat mediterrània influències tan diverses com Jeff Buckley, Grizzly Bear, Fleet Foxes, Feist o Elliott Smith, Gener es presenta com una proposta d’autor en clau valenciana, personal i moderna. En ella, conflueixen la música d’arrel americana, la cançó mediterrània, el pop somniador i sofisticat i la ràbia de l’esperit punk. Dins d’este eclèctic mapa de coordenades, les onze cançons d’ El Temps del Llop ens obliguen a emprendre un viatge a través de la valentia i la covardia, l’esperança i la desesperació, l’amor i la mort, la lluita i la ressignació. Un acte de migració espiritual, un intent de mudar la dolorida pell valenciana -insensibil·litzada ja a base de colps i morats- per una nova pell més sensible. 

"Tres", el nou disc de Néstor Mont

Néstor Mont torna amb Tres, el seu tercer treball com a cantautor. Es tracta d’un disc que aposta per la sinceritat sonora, gravat en directe en formació de trio, amb Josep Pérez a la bateria i cors, i Pere Ródenas al baix i cors. Una aposta per la senzillesa i la contundència. Un treball que reflexiona sobre la condició humana, que inclou poemes d’autors com V.A. Estellés i Marc Granell, que posa lletra a La Muixeranga, i que reivindica referents dels drets humans, l’alegria i l’estima.
Resumir la trajectòria musical de Néstor Mont no és tasca fàcil. En la seua etapa de joventut va formar part de diverses bandes de pop-rock. Més tard, s’aficiona a la guitarra clàssica i comença el seu camí com a cantautor. És llavors quan crea, amb Joansa Maravilla i Mara Aranda, el grup Mi bolsillo junto al mar, projecte de guitarres acústiques i veus, que desembocarà en la creació del grup Cendraires on comença la seua aproximació cap a la música d’arrel tradicional i folk i que més tard afavoriria la seua participació en grups com L’ham de foc o Aljub.