Defineixen la seua música com “concebuda per acariciar els oïts de qualsevol que desitge viatjar fins un lloc idíl·lic”. No és per a menys. Les cançons del primer disc dels valencians Litoral, 'Incidents melòdics del món irracional', sonen preciosistes i ens duen a pensar que són ells els encarregats de modernitzar el folk. El grup està format per Pau Roca (La Habitación Roja), Pablo Magariños, Manu Moreno, Javier Montserrat, Iván Cuevas y la belga Guillaine Goosse. L’àlbum està a punt d’eixir del forn i Panorama ha tingut l’ocasió de parlar amb el primer.
Carles Senso, València
Comencem, com s'ha de fer, des del principi. Com i per què naix Litoral?
- Doncs, no hi ha una data concreta. Ivan i jo hem viscut junts molts anys i jo feia temps que tenia moltes cançons fetes amb la guitarra espanyola i amb l'idea de fer alguna cosa amb una instrumentació concreta. Sempre hem tocat versions a casa i el fet de que Ivan estiga sempre escrivint em va fer obligar-lo a posar-li lletres a les meves músiques i inclús fer-ne d'alguna junts. Hem pensat molt en com i amb qui fer-ho, encara que hi han moltes coses improvisades a molts nivells ho hem pensat tot molt, com, què, amb qui i per què...
A Litoral tot el grup és multidisciplinar.
- Tenim la sort de estar rodejats de gran músics, tots ells tenen, menys Ivan i jo gran educació musical i està molt bé tindre tanta llibertat a l'hora de poder tocar-ho tot. A més, volem que Litoral siga una prolongació de com veiem la vida, en aquest sentit és important com transmetem les coses a l'exterior del grup, a nivell de vídeos, fotos, concerts etc..
La crítica està sent enormement generosa amb vosaltres i arriben a comparar-vos amb Fleet Foxes, el grup folk més sensacional de les darreres dècades. Paraules majors.
- La veritat es que ens està sorprenent que, en general, tots els grups que es solen citar siguen dels que ens agraden i que no es parle de coses més obvies i menys encertades. De Fleet Foxes adorem les veus, és una cosa a la que dediquem molt de temps, i poc a poc anem treballant i millorant.
Enamorats hem restat amb la veu de Guillaine Goosse, sobretot en Fane-toi en toi, l'adaptació al francès del clàssic Mazzy Star, Fade into you.
- Té un registre preciós, és dolça sense ser massa suau i a més té un gran instint musical, a més d’una gran tècnica. És un gran descobriment. La versió va sortir fent el tonto a casa i ja quasi la sentim com nostra.
Del EP anterior al disc ens encantava el tall "Un segle de paisatges". Hi ha moltes cançons perdudes que no han tingut cabuda a 'Incidents melòdics del món irracional'?
- En realitat jo propose moltes coses, però acabar les cançons ens costa Déu i ajuda. Tenim un parell acabades sense lletra. Ivan tarda el seu temps en encaixar i escriure les lletres, encara que desprès sempre mereix la pena. Hi ha una amb el títol de treball "mexicana" que duu més d'un any esperant.. No puc més!