dijous, 29 d’abril del 2010

EnVers presenta "Com la veu de l'aigua" (Quadrant Records, 2010)

'Musicar poemes era, al principi, una excusa per a allargar les nits d'hivern', escriu Emília Rovira, cantant del grup EnVers, que acaba de publicar el primer disc, 'Com la veu de l'aigua'. És un recull de nou poemes de Màrius Torres que el grup d'Alpicat ha musicat. Segons Rovira, el grup va néixer 'sense presses, fill d'un amor adolescent i d'unes ganes boges de fer música'. Després d'uns mesos musicant poemes a quatre mans, amb Miquel a la guitarra i Emília a la veu, van incorporar-se al projecte les guitarres i el baix de Jose Ramón Madrid i els teclats de Marc Magrí. I amb l'empenta que els donà el productor Josep Ramon Jové, EnVers van engrescar-se a posar música als versos de Màrius Torres, de qui enguany se'n celebra el centenari del seu naixement.
'Com la veu de l'aigua' és un homenatge a la 'mirada contemplativa' de Torres, 'al seu amor per la música i a la riquesa del seu llenguatge, extremament líric i personal', diu Rovira.
Envers és un grup de música que neix a Lleida l’any 2008, tot i que la idea del grup ja s’havia començat a gestar als voltants de 2005 amb les primeres composicions de Miquel Abella i Emília Rovira. EnVers es dedica a musicar textos de grans noms de la poesia catalana contemporània.La filosofia del grup se centra a atorgar una gran importància a les lletres i a crear una atmosfera adequada per al context de cada poema. L’estil del grup es podria resumir com a acusticointimista, i la seva estètica veu de fons que tenen les sonoritats mediterrànies com a denominador comú.

Faèrica presenta nou videoclip


La banda de rock Faèrica que recentment va publicar el seu primer treball discogràfic (Benvinguts al Planeta Vermell - Anmi Records) ha donat a la llum un nou projecte: el seu primer videoclip! La cançó escollida ha estat Planeta Vermell, tema que inspira el nom del disc i que resumeix les singulars característiques de la música de Faèrica: expressivitat i contundència, melodies d’inspiració clàssica i temàtiques compromeses amb els problemes de l’home del segle XXI. Una música que no deixa indiferent i que ja ha rebut crítiques elogioses tan per part de mitjans de comunicació catalans (Enderrock) com de la resta de l’Estat (Kerrang!).
         El clip ha estat rodat per l’artista gràfic Gerard Freixas i alguns col·laboradors i tècnics en un teatre centenari.  La banda vol així ampliar la seva difusió mitjançant un nou producte audiovisual que complementa el seu so amb imatges, tractant sempre de suggerir noves possiblitats a l’espectador. La banda Faèrica compta amb cinc components que provenen d’experiències musicals diverses i amb aquest nou projecte enèrgic estan obrint un nou camí en la música en català.


Troba més vídeos com aquest a Concurs Sona 9

dimecres, 28 d’abril del 2010

Convocats els V Premis Ovidi Montllor a la música en valencià

Els V Premis Ovidi Montllor ja tenen bases per a la participació. Els guardons, promoguts pel COM,  s’atorguen anualment als artistes que publiquen música en valencià en el transcurs d’un any.
Actualment, les modalitats que participen a concurs són al millor disc en les categories de pop-rock, cançó d’autor o folk i noves músiques, als millors arranjaments i orquestració, a la millor cançó i a la millor lletra; a més, Escola Valenciana premia la millor maqueta, i hi ha un premi per votació popular al millor disc de l’any de tot l’àmbit lingüístic.
En la seua V edició, però,  els premis estrenen dues noves seccions: un premi al millor disseny (de CD i aplicació a la imatge del grup) i un altre al millor videoclip. Unes novetats orientades a  incentivar als músics a millorar els aspectes d’imatge  i projecció de la música en valencià.
La inscripció als premis es podrà realitzar fins al 9 de maig.
Les bases completes es poden consultar al web del COM.

dimarts, 27 d’abril del 2010

Entrevista als Mishima en la presentació d'"Ordre i aventura" (2010)

Si "Set tota la vida" (Sinamon, 07) és un dels millors discos gravats per aquestes latituds en el que va de segle, "Ordre i aventura", i m'aposte la meua còpia de l'àlbum, serà objecte dels mateixos elogis. Després de l'enregistrament del disc, han abandonat Mishima el bateria Òscar D'Aniello i el baixista Dani Acedo. En el lloc del primer s'incorpora Alfons Serra de Nisei; la vacant del segon l'ocupa Xavi Caparrós de Linn Youki. 
"Els canvis s'han produït perquè mentre que solament era Òscar qui faltava als directes a favor del seu altre grup Facto Delafé, no havia problema, però ara que Dani també forma part de Delafé, vam preferir, de mutu acord i bon rotllo, cercar un relleu definitiu. De moment només hem donat un concert amb la nova formació, però la cosa pinta molt bé"
Produït, com el seu antecessor, per Paco Loco en els estudi que aquest té al Port de Santa Maria, "Tot torna a començar" és una peça que ens remet una vegada més al mític "Wall of sound" de Phil Spector passat pel tamís de The Velvet Underground, tot això, evidentment, sota el prisma personal de Mishima. "Exacte. Són els nostres referents bàsics. La història de Mishima comença amb Òscar tocant la caixa de ritmes, perquè no era bateria, i amb mi, que tampoc sóc músic de formació. Más que músics érem persones amb cultura musical. I en el cas concret d'Òscar, la seua manera de tocar la bateria ha vingut molt marcada per Moe Tucker, que, com en molts dels enregistraments de Phil Spector, seguia uns patrons rítmics molt senzills però amb ànima". 
Notables per excel·lents una vegada més, són les històries quotidianes i costumistes amb les quals Carabén dota de vida les seues composicions. "La història d'una cançó ha de ser prou concreta com per a ser interessant i que l'oient es crega que el que estàs explicant és veritat, però, al mateix temps, la idea ha de ser tan abstracta i tan poc definida com perquè puga ser universal. Per exemple, quan en una cançó dius "et vull", el més bonic és que el "jo" pot ser qualsevol oïdor i el "tu" pot ser qualsevol persona en la qual estiga pensant".
Entrevista d'Oriol R. Gomis

Descarrega el nou single de La Troba King-Fú

La seva no és una manera molt tradicional de presentar un disc, ja que primer van penjar alguns temes a través de jocs interactius en la seua pàgina web, i ara, regalen el seu nou single, "Flor de primavera", a través del link de descàrrega que podeu trobar més baix. Però Joan Garriga, La Troba Kung-Fú, no són tampoc convencionals, així que qualsevol manera és bona per a compartir el seu nou treball, "A la panxa del bou", el segon treball de LTKF. A més, estaran el pròxim 5 de maig en la sala Apol·lo (Barcelona), per a presentar totes aquestes cançons i molt més en directe. 
Per descarregar:  
http://www.latrobakungfu.net/mondosonoro.html
MondoSonoro

dilluns, 26 d’abril del 2010

Coneix Filippo Landini...

Filippo Landini es forma el febrer del 2006. Els mateixos components formaren anteriorment un altre grup. "Filippo Landini sorgeix com un nou camí, una necessitat per expressar la nostra manera d’entendre la vida, a través de la música" diuen al seu MySpace. Elseu primer treball arriba al setembre del 2007, sota el títol “Primer Primera” (Gorvijac Music, 2007) i sota la producció de Manel Rubira, amic de la banda i guitarrista. Onze cançons amb un accentuat esperit pop, combinant guitarres, distorsió i melodia. És amb aquest disc on toquen i canten amb tota la se energia, emoció i sentiment, davant d’un públic entregat des del primer acord. Hann tocat al Palau Sant Jordi, Sala Luz de Gas, Festes de Sabadell, Festa del Gamper, Acampada Jove, Hard Rock Cafè, Sala Mariscal, El Clap de Mataró, La Mirona, Sala Razzmatazz... i una llarga llista de concerts i nits màgiques.
Gràcies a la gran gestió de Gorvijac Music, el disc sona per totes les ràdios de Catalunya amb el single “Viu-la”. Cançó que també va formar part de l'anunci de la programació de tardor 2008 de Televisió de Catalunya. Amb la furgoneta descansant i aparcada a Canet de Mar, tancats des del dia 1 de juliol de 2009 als estudis “La Sucursal”, i sota les ordres de Tato Latorre (productor d’Antonio Orozco i altres) graven el seu segon disc amb el que intenten, i troben, seguir amb la línia que havíen apuntat amb “Primer primera” i plasmar la força i l’actitud del directe amb un CD. Amb l’experiència d’en Tato les cançons agafen una enorme magnitud musical, el pop s’ha fet amo de les melodies, i aquestes s’obren i arriben un punt més enllà. 12 cançons amb lletres que cadascú pot agafar i fer-les seves. Un disc que ix sota el títol “Farem Revolucions” (Gorvijac Music, 2009). Un disc sorprenent, que no deixarà a ningú indiferent.

divendres, 23 d’abril del 2010

Reedició de "Autobiografia oficial”, el segon disc de ROSA-LUXEMBURG

RGB Suports reedita enguany “Autobiografia oficial”, el segon disc de ROSA-LUXEMBURG, distribuit exclusivament fins al moment amb l’exemplar de la revista Enderrock corresponent al mes de novembre de 2007.
Aquest disc, enregistrat sota la batuta d’Èric Fuentes (The Unfinished Sympathy) i els germans Víctor i Santi García (principals cervells de l’esclat qualitatiu de l’Indie-Rock de l’escola B-Core) trenca els esquemes del so clàssic del rock en català per apropar-se a l’estètica de grups punters internacionals com The Killers, Franz Ferdinand o Bloc Party i va permetre també a Santi García alçar-se amb el premi Joan Trayter a la millor producció del 2007.
L’essencia i l’autenticitat humana de ROSA-LUXEMBURG, son l’espurna del seu rock incendiari, esbojerrat i amb caracter, que combinats amb un directe que mai deixa indiferent i els seus aclamats videoclips, han portat al quartet barceloní a actualitzar el rock cantat en català amb el reconeixement de critica i públic, fins i tot el de l’habituat al rock independent cantat en altres llengües.
Exahurides les 8.000 còpies inicials d’“Autobiografia oficial”, es llença al mercat, ara sota el segell RGB Suports, aquesta edició en format jewel box, revisada, molt més complerta i acurada, que inclou una pista extra inèdita, amb la versió enrregistrada en directe a la sala Razzmatazz de Barcelona del clàssic “Bèstia” amb Oriol Tramvia al capdavant del grup. Aquesta fou la primera vegada en 30 anys (després del clàssic directe al Zeleste de 1976) que la cançó es tornava a interpretar en la seva genuïna versió rock.

La música en català en el conflicte d'Orient Mitjà...


"Més enllà del mur. Cançons contra l'aparheid" amb Obrint Pas, Pau Alabajos, Cesk Freixas i Nabil Almanzour from lugaracogedor on Vimeo.

dijous, 22 d’abril del 2010

Enderrocks presenta el seu nou disc amb magnificència

La nit prometia i no va defraudar. La banda riberenca Enderrocks es va encarregar de què així fora descarregant una alta dosi de força en les seves cançons i interactuant amb les 200 persones que van assistir a la presentació del nou àlbum anomenat El meu nom és l'oblit.
El concert va ser, senzillament, exquisit. L'ambient es va escalfar molt aviat amb la magnífica actuació dels Hooker Hüt, que va recordar alguns dels més famosos temes del heavy rock internacional. Sobre la 1:30 hores començaven a sonar els primers acords de la introducció del nou àlbum d'Enderrocks, a la qual van seguir tres de les noves cançons interpretades sense cap pausa. El públic es va entregar amb els fills del Xúquer, cantant les seves lletres i taral·lejant les seves melodies. Els nous membres van brillar a gran altura: Andreu, amb la seva magnífica veu, i Alfredo puntejant la guitarra a una velocitat de vertigen. La resta, simplement, van actuar amb la tranquil·litat i la seguretat de portar ja quatre anys junts dels sis que té la banda.
Amb el dolç so de Si Pogués, la balada del nou treball, es va encarar una recta final de concert en la que Enderrocks va recordar alguns dels temes més representatius del seu primer disc, Fills del Xúquer -cantats per gran part del públic- i va interpretar la cançó que dóna nom a El meu nom és l'oblit. Va ser llavors quan, amb l'escenari en silenci, el públic va demanar el tema més famós del grup, Flames. Aquest -junt amb Boig per tu, la versió del grup desaparegut català Sau- va posar punt i final a una nit màgica de música a la Sala Hot Rod Café de Sueca.

dimecres, 21 d’abril del 2010

Ja tenim guanyadors del concurs del disc de La Gira 2009

El concurs de deu discs de La Gira 2009 ha arribat ja a la seua fi després de l'excel·lent rebuda que ha hagut (i, és clar, les encertades respostes). 
Efectivament, el disc d'Humitat Relativa de 1979 és del Remigi Palmero, un dels creadors, junt Laguarda y Bustamante, del pop mediterrani. 
Els primers en respondre la pregunta i que, per tant, rebran un cd en els pròxims dies són:
Pep Soriano (l'Alcúdia)
Miguel Castells (Calp)
Xavier Giménez (Quartell)
Ricard Ros (Barcelona)
Jordi Farriol (Barcelona)
Antoni Estrada (Vinaròs)
Chrístopher Casas (Mareny de Barraquetes)
Alba Arnés (Granollers)
Pau Mariné (Vic)
Hèctor Serra (Aldaia)

Moltes gràcies a tots per participar i recordeu seguir consumint música en català i un Indiecat al dia...

A punt la 11a Fira de Música al Carrer de Vila-Seca

La 11a Fira de Música al Carrer de Vila-seca, se celebrarà els dies 7,8 y 9 del pròxim mes de maig en diferents escenaris de Vila-seca, a Tarragona. Aquest any es donarà de nou l'oportunitat a noves i futures promeses musicals de l'escena catalana. Aquestes són les bandes participants:
Afluències (Aljub + Krama)
Ambäukatunàbia
Angelina i els Moderns
Arthur Caravan
At Versaris i Asstrio
Baião Brasil
Balkatalan Experience
Bikimel
Brincadeira
Cardova
Companyia de la Font del Vi . Cantatataula, àpat cantat
Compartir Dóna Gustet
CostoRico
Cuzo
Dani Molina Quartet
Deblassis
Didac Rocher
Dilemn
Enrique Espera
Es Revetlers
Espaldamaceta i Mazoni (Presentació de la FiM a Tarragona, 1 de maig)
Giulia y los Tellarini
Grai’ Oli
ix!
Joan Colomo
Kassia
L’abdominable gallina nauseabunda
Lecirke
Los Barrankillos
Los Impagaos
Maria Coma
Maria Rodés
Marina Gallardo
Mine!
Mirna
Moya Kalongo
Paula Sendim
Percupads
Raynald Colom Quartet
Residual Gurus / Karam
Sanjosex
Sol i Serena
The Seihos
Txaranga band tocats
The Last 3 Lines
Yuntamalandra
Za!
Zetzània Grup Vocal
Fira de Música al Carrer de Vila-seca 
Descarrega’t la programació FiM 2010

dimarts, 20 d’abril del 2010

Oberta la convocatòria del lll Concurs Sons de la Mediterrània


La Fira Mediterrània de Manresa, el Centre Artesà Tradicionàrius i el Grup Enderroc —a través de la revista Sons de la Mediterrània— convoquen la tercera edició del concurs de maquetes adreçat als grups o solistes que vulguin presentar propostes de folk i música d'arrel en català o bé instrumentals. En aquest concurs es prioritzen les propostes que afavoreixin la renovació de les músiques d'arrel, especialment les que provinguin d'artistes emergents. La recepció de les mquetes acaba el 31 de maig, però podeu enviar les vostres cançons en format mp3 a l'adreça electrònica sons@enderrock.cat. La final se celebrarà a la Fira Mediterrània del 4 al 7 de novembre del 2010, i el guanyador podrà enregistrar un disc i se'l contractarà per oferir una gira de concerts als principals festivals i cicles de folk a Catalunya, tal com els ha succeït a Amansalva, guanyadors de la darrera edició del concurs.

diumenge, 18 d’abril del 2010

Concurs amb deu discs de la música en valencià 2009


CONCURS TANCAT 

Indiecat disposa d’un regal pels seus seguidors. Si voleu aconseguir de forma totalment gratuïta el quart disc de la música en valencià 2009 sols teniu que respondre a una senzilla pregunta i rebreu el recopilatori del millor de 2009 a les vostres cases. Tenim deu discos per enviar-vos així que no demoreu molt les vostres respostes.
La pregunta:
De qui és el disc “Humitat relativa” publicat a 1979?

CONCURS TANCAT

Envieu les vostres respostes a carlesenso@hotmail.com, indicant el vostre nom i la vostra direcció on voleu rebre el cedé. 
Amb la col·laboració d'Escola Valenciana

dissabte, 17 d’abril del 2010

Els Pets, Mishima i Els Surfing Sirles han publicat disc aquesta setmana

Si algú necessitava alguna altra prova sobre la vitalitat de l'escena musical catalana actual, aquí en tenim un bon exemple:aquesta setmana ha estat triada per tres grups diferents per treure a la llum nou material. Els Pets, Mishima i Els Surfing Sirles publicaren el passat dia 12 (els tres grups el mateix dia) els seus respectius nous discos: en el cas d'Els Pets, la dotzena referència discogràfica de la seva carrera, Fràgil (DiscMedi). En el cas de Mishima, la cinquena, Ordre i aventura (Sones). I en el cas d'Els Surfing Sirles, el primer, LP (BankRobber).
Fràgil ha estat enregistrat entre els estudis LaCasaMurada de Banyeres del Penedès i els estudis Alex the Great de Nashville, i ha estat produït per Brad Jones. El grup de Constantí ha treballat per quarta ocasió amb Jones de productor, mirant cap al soul a l'hora d'arranjar unes composicions que segueixen sent rabiosament pop. "Per veure't a tu", primer senzill del nou disc, il•lustra aquesta notícia.
Mishima ha aconseguit amb Ordre i aventura la seva col•lecció de cançons més espiritual. La banda del cantant i compositor David Carabén ha treballat de nou amb el productor Paco Loco, com ja van fer amb el seu anterior treball, Set tota la vida (Sinnamon, 2007). Des que Mishima va penjar el seu disc íntegrament a MySpace, s'ha convertit en la banda més escoltada en aquesta xarxa social a l'Estat espanyol, segons les dades facilitades per la pròpia web. Es dona el cas que dues bandes més que s'expressen en català, Manel i Els Amics de les Arts, figuren entre les deu primeres posicions en aquest rànquing que elabora periòdicament MySpace.
Els Surfing Sirles són la banda més gamberra de l'escena barcelonina. Liderats pel cantant, poeta i actor Martí Sales, el grup mira cap a les essències del punk i el rock'n'rol per facturar deu cançons adrenalítiques que han comptat amb la producció de Joan Colomo (The Unfinished Sympathy).

dimecres, 14 d’abril del 2010

Enderrocks torna amb "El meu nom és l'oblit"

El grup riberenc Enderrocks presenta dissabte que ve 17 d'abril el seu segon disc a la Sala Hot Rod Cafè de Sueca. El nou àlbum, que duu el nom de "El meu nom és l'oblit", arreplega deu cançons entre les quals es troba una versió del conegut tema "Boig per tu", del grup català Sau.
El treball va eixir a la venda dilluns passat i ja es pot adquirir en els concerts o per contacte directe. A més, a partir de la pròxima setmana es podrà comprar en les grans superfícies i en les xarxes de venda per internet, gràcies a l'acord que la banda va arribar amb l'empresa discogràfica Maleït Records i amb la distribuïdora K-Indústria.
Respecte al treball, "El meu nom és l'oblit" es va gravar en els estudis Rock Flow de l'Alcúdia i va ser materitzat per Fernando Álvarez en els estudis 440 Mastering de Madrid. Arreplega algunes de les últimes cançons compostes per l'anterior formació que va editar el primer àlbum, "Fills del Xúquer", com "Aquesta Nit" o "Jugant a Matar". Les altres cançons, en canvi, han vist la llum després de l'entrada al grup d'Alfredo de Fortaleny i Andreu de Canals. Entre els nous temes, Enderrocks torna a apostar per temes habituals com l'amor i el desamor com en "Ulls de Foc", "Octubre" o "Miralls Trencats" i per una base rítmica dura acariciada per una línia melòdica agradable; una de les característiques més sensibles de la ja coneguda banda de la Ribera.
Després de la presentació oficial, el quintet musical emprendrà la gira del seu nou treball. La primera parada serà Elx, on actuarà a la Mostra de Música a València i en el concurs de grups UMH Fest, festival en el qual la banda ja va aconseguir una excel·lent tercera posició a 2008.

divendres, 9 d’abril del 2010

L'estiu arriba amb el "Candela" d'Arròs Caldós


L’arròs caldós va a deixar de ser pesat a estiu. L’arribada de la calor, a més, ja no la marcaran el pas dels mesos i serà a partir d’ara que l’estiu arribarà quan a aquest grup valencià que s’anomena Arròs Caldós els done per treure nou treball discogràfic. El darrer, “Candela”, que acaba d’arribar a les nostres mans i que ha sigut presentat recentment dona per començat l’estiu 2010. És una autèntica meravella de disc, amb una agilitat, una vitalitat i una bufetada d’aire fresc que t’obliga a moure’t al ritme de ball llatí o reggae. Si tens la sort d’escoltar les cançons a un lloc paradisíac, la música de Candela et trasllada, t’enlaira. L’ambient festiu, tanmateix, no exclou les lletres reivindicatives a l’estil Macaco, Manu Chao o Amparanoia... No té res que envejar Arròs Caldós a aquests destacats grups. La transformació de la formació valenciana (després de l’eixida de la dolçainera antiga Rossella Antolí) ha fet que el grup vire cap estils arribats del sud i centre d’Amèrica (Horace Andy o el gran Bob Marley estarien orgullosos) e inclòs de països africans amb una picada d’ull a Alí Farka Touré o Fela Kuti.
El penúltim tema del disc, “Respira”, desentona enormement. Ja “Parlem de pau” té una base més rockera amb guitarres dutes a les seues màximes possibilitats i veus que utilitzen el crit per transmetre disconformitat. “Respira”, tanmateix, suposa, o això sembla, un comiat a la darrera etapa del grup, amb la tornada de la dolçaina a escena i la música caracteritzada pels trets valencians que ha definit els anys noranta a l’estela d’Obrint Pas.
Arròs Caldós, afortunadament, s’oblida de ratolins i ha decidit, directament, ser cap de lleó. Al reggae fet a la nostra terra e inclòs a l’estat espanyol són pràcticament inassolibles.        
01. Veri-tats
02. Resingnacio
03. Ritme de vida
04. Viure presents
05. Cuida-la
06. Camí de l’esperança
07. El son de l’emigrant
08. Mon monde
09. Parlem de pau
10. Respira
11. Resignació dub version

dijous, 8 d’abril del 2010

Coneix els Ressonadors...

R e s s o n a d o r S és el nou projecte musical dels músics i productors eivissencs Joan Barbé (Statuas d Sal, Projecte Mut) i Omar Gisbert (Statuas d Sal), amb el que intenten reactivar i apropar la música popular d’Eivissa i Formentera al públic en general, molt especialment a la joventut, recolçant-se en la seva riquesa compaginada amb un so contemporani i amb les col·laboracions d’amics i artistes de renom a les illes.
El projecte consisteix en un CD amb 13 cançons i un DVD amb el documental “Ressonadors endins”, a través del qual es documenta el procés de gravació del projecte, així com donar també informació sobre la procedència i les anècdotes de la història musical d’aquestes cançons, mitjançant entrevistes amb els artistes col·laboradors. El DVD contén, a més, material extra amb desglossaments individuals de les cançons realitzat pels productors del disc, i karaokes d’algunes de les cançons per a poder-les cantar amb la música original del disc.
Ressonadors no només ha aconseguit crítiques possitives de premsa i públic, sinò també uns números espectaculars per als temps que corren: més de 3.000 còpies venudes en menys de 6 mesos a la venda, i una assistència de més de 3.000 persones al concert de presentació, i més de 5.000 a l’última actuació.
En definitiva, l’objectiu principal de Barbé i Gisbert amb aquest CD+DVD és apropar i promocionar les cançons tradicionals pitiüsses (com, per exemple, Bona nit blanca roseta, Anàrem a Sant Miquel o Jo tenc una enamorada) en un format més modern per al públic popular.

dimarts, 6 d’abril del 2010

L'Espai Cultural Caja Madrid ompli Barcelona de música en català

El cicle Sobretaula s’instal·la aquest abril a l’Espai Cultural de Caja Madrid, a la plaça Catalunya de Barcelona. Tres parelles compartiran vi i cançons durant tres dimecres consecutius, sempre a partir de les 19:30 hores.

Dimecres 7 d’abril, 19h30
Joan Pons (El Petit de Cal Eril) + Joan Colomo

Dimecres 14 d’abril, 19h30
Le Petit Ramon + Martí Sales (Els Surfing Sirles)

Dimecres 21 d’abril, 19h30
Espaldamaceta + María Rodés


Quatre ratlles sobre els músics participants...

En moltes llengües del món, jugar és sinònim de tocar música. Aquesta equivalència també és bona a Guissona, dalt de l’altiplà de la Segarra, on va néixer i juga amb cançons en Joan Pons, el Petit de Cal Eril. Amb el recent disc I les sargantanes al sol, El Petit de Cal Eril demostra que també es pot fer somriure des de la cruesa i la malenconia

Podria explicar que toca amb La Célula Durmiente i Unfinished Sympathy, però prefereix presentar-se iaxí: “Amb tots vostès, acabat d’arribar de Birmingham, Sant Esteve de Palautordera i Sant Petersburg, cavalcant el circ dels arbres, el vent i les guitarres elèctriques, l’aquelarre revolucionari d’en Joan Colomo, el bruixot del Montnegre”. El seu primer disc en solitari es diu “Contra todo pronóstico” (Bcore).

Le Petit Ramon és un cronista modern de Barcelona, un Ray Davies que surt de festa pel Raval o perd la tarda en una terrassa de Gràcia. Acusticus replica és el seu nou disc, on defensa un folk psiquedèlic que es matisa, segons calgui, amb actitud punk o dosis d’intimisme.

Martí Sales és un reconegut poeta i també és la veu i la cara dels Surfing Sirles, una banda barcelonina que aquest 2010 publicarà el seu primer disc, amb cançons com “El trineu” o “Neverland”.

El secret més ben guardat de Tarragona. Espaldamaceta és un dels valors més prometedors de la cançó en llengua castellana. Només cal sentir les seves cançons per adonar-se de la màgia que desprèn aquest activista de la guitarra de Nylon. Nick Drake en castellà? Acaba de publicar el disc “Madera y poca luz”.

La veu i les cançons de Maria Rodés són l’espina dorsal d’Oníric, un projecte musical tan càlid com innovador que ja ha donat fruits amb discos a B-Core i Cydonia. Una de les veus més joves i prometedores que ha donat l’escena barcelonina amb molt de temps. Aquesta primavera ha publicat el seu esperat disc en solitari, “Una forma de hablar”
 

dilluns, 5 d’abril del 2010

Descarrega el darrer treball de Dekrèpits


Què millor per conèixer-los que saber que opinen ells mateixs?
"Dekrèpits som un grup empordanès nascut el 2003, on després de posar fi al grup Skamot Empordà varem començar a treballar i a fer rodar aquest projecte. Basem la nostra música en ritmes de reagge i ska , tot i que amb unes pinzellades imprescindibles de folk, gràcies a un acordió diatònic collonut. La secció de vents, importantíssima en la nostra música té un alt nivell musical, així com de dekrepitisme, que es manifesta a cada concert que fem, i la columna vertebral dekrèpita l'acaben formant baix, bateria, guitarra i la veu, una veu que també fa percussions amb congues i jamblocks. La ideologia dels Dekrèpits és clarament de crítica social, on reivindiquem i defensem uns ideals que considerem bàsics per poder aconseguir uns Països Catalans lliures i socialistes ( de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar) que ens identifiquen com a poble".
Descarrega el seu darrer treball des de la seua web.

diumenge, 4 d’abril del 2010

Coneix Oriol Barri...

L'Oriol Barri es pot considerar cantautor (cant-autor), sempre i quan aquest adjectiu s'entengui com aquell que composa i canta els seus temes. Sí, és cantautor!

Per primer cop, a mitjans de març de 2010 s'atreveix a mostrar al "món" els seus primers temes enregistrats i produïts per ell mateix de la manera més xapussa possible. Comença la seva carrera en solitari, però ja fa algun temps que treu el cap pel món de la música i dels escenaris. No és fins que s'ajunta amb Lidia Uve, formant el grup LíO, que comença a rondar els escenaris i aconseguiran arribar a la final de la Battle's Band de Barcelona. Actualment, també és cantant del grup de versions i adaptacions de rock català Reclam.

Així doncs, comença aquesta nova etapa en la que anirà mostrant, poc a poc, les seves cançons a mida que les vagi enregistrant. No canviarà el món, ni el país, però el seu propi barri potser us pot agradar. 
Sent-lo al seu MySpace

dijous, 1 d’abril del 2010

Estúpida Erikah treuen el seu primer disc. Saps com sona?

Decorant interiors, decorant exteriors (Temps Record, 2010) és el títol del primer disc dels Estúpida Erikah. Tres mesos després de guanyar el Premi Joventut del concurs Sona 9, la banda de Terrassa treu del forn el seu primer disc. Onze cançons quotidianes que filtren el millor dels seus referents musicals, com Micah P. Hinson, Arab Strap, Low, Tom Waits, Smog, Johnny Cash, Sr Chinarro o Nick Cave.

La revista Enderrock elegeix les 100 millors cançons del pop català del segle XXI

Enderrrock ha escollit la llista de les 100 millors cançons del pop en català de la dècada. Selecció i rànquing del Top 25 elaborats amb les aportacions de la crítica musical i de les preferències dels programadors de festivals. 100 cançons del nou pop català cantades i contades pels seus autors.
Els Amics de les Arts: No podré ser mai el teu heroi
Els catalans estan enganxats a dues coses: la trepidant sisena temporada de Lost i a les cançons del nou disc d’Els Amics de les Arts, Bed & Breakfast. A la portada d’Enderrock s’uneixen aquests dos conceptes per conèixer les interioritats de l’illa perduda d’aquest quartet pop.
DVD Cançons a la vora del pop
Enderrock i la productora Clack Música! presenten el primer documental sobre el nou pop en català amb la participació de Manel, Els Amics de les Arts, El Petit de Cal Eril, Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien i Maria Coma.

La revista també inclou un pòster-suplement sobre El Niño de la Hipoteca i la Guia de la Fira de Música al Carrer de Vila-Seca 2010. A més, la galeria fotogràfica de la Nit dels Premis Enderrock 2010, una entrevista a Filippo Landini o un retrat a Lluís Gavaldà amb els pinzells de Roger Padilla i la ploma d’Albert Puig.

Algunes de les cançons que podreu trobar en el disc de la Gira de la música en valencià 2009 que en breu sortejarà Indiecat