dimecres, 24 de febrer de 2010

Els suecans Inòpia tornen als escenaris en l'homenatge a Salvador Espriu


Els suecans, convertits en una barreja entre grup maleït i de culte després de publicar el passat 2009 un dels millors –i alhora desapercebuts- discos de rock de l’any, tornen als escenaris este dissabte per a actuar a un homenatge al poeta Salvador Espriu a València. Tocaran tan sols quatre cançons, però els seus seguidors, els que els descobriren al 2005 quan publicaren aquell debut Latent que venia embolicat en un saquet d’arròs, o els que tingueren la fortuna d’al·lucinar l’any passat en sentir el magnífic Les 4 estacions de l’arròs, sabran, gràcies a la seua participació a l’homenatge a Salvador Espriu (que este dissabte 27 tindrà lloc al Teatre Micalet), que Inòpia estan vius.

I és que, els que no són amics propers, podrien pensar que el quartet rocker de Sueca, que barreja el metall amb el rock més melancòlic que va regnar a meitat dels noranta, i canta les seues cançons en la llengua de Joan Fuster, és una espècie de llegenda. Llegenda perquè el seu darrer disc és massa bo com per a haver passat absolutament desapercebut als mitjans de tot tipus. Llegenda perquè malgrat això, tampoc és fàcil vore-los damunt d’un escenari. És tan difícil vore-los que ni tan sols als seus discos claven una foto seua.

Veritablement existeix Inòpia? “I tant” ens diu rient Raül Adam, cantant de la banda, “el que passa és que fer música no ens costa molt, però ficar-nos davant de la càmera és una mica més complicat. Tenim fotos però molt poquetes” això justifica part del mite, però no l’estranya història del seu segon disc. I és que el llarg viatge de Les 4 estacions de l’arròs, més que de llegenda, és cosa de tragèdia, perquè des que l’enregistraren a finals del 2007 va passar més d’un any abans de que veiera la llum. “Començàrem el projecte del disc molt abans, però, quan vàrem fer la tria de temes que el conformarien ja vàrem vore que el disc podia estar molt bé. Per això ens gastarem molts diners per fer-ho, i anàrem a gravar als estudis Millenia, que són uns dels millors d’Espanya, i amb un productor com Vicent Sabater, que ha treballat per molts grans grups. Però, quan ho enviem a discogràfiques de tot arreu, no rebem cap resposta positiva. Ens va passar com al protagonista del disc, estàvem a rabiar de contents, però ens topàrem amb el silenci”, ens conta el cantant de tota la peripècia.

Malgrat tot, finalment Les 4 estacions de l'arròs va vore la llum el passat 2009 com una de les primeres referències del segell Mésdemil, amb una excel·lent presentació per reforçar l’historia musical que conté, la d’un xic apassionant per la musica que viu una tràgica experiència vital que la banda narra en paral·lel als canvis que te el paisatge degut al conreu de l’arròs. El disc és impressionant, però la banda amb prou feina el presenta en directe. “La veritat és que hem passat un any 2009 molt fluix de concerts i hem estat a punt d’enviar-ho tot a fer punyetes” confessa Adam, que creu que no deu haver “quòrum” per a la música que fan, ja que assegura que la banda ha cridat a moltes portes per a actuar, però mai els han deixat pas: “només hem aconseguit que ens clavaren una cançó al disc d’Escola Valenciana del passat any, però mai ens han cridat per a actuar, per dir-te un exemple”.

Però, no tot és rebuig i mala sort. Precisament fa uns mesos, quan la banda barallava l’idea de posar punt i final a la seua trajectòria, varen aparèixer els organitzadors d’un homenatge a Salvador Espriu que s’estava preparant, perquè els consideraven la banda idònia per ficar música a alguns dels seus poemes. “Al primer disc havíem musicat un poema de Joan Fuster i potser allò els va cridat l’atenció per oferir-nos musicar dos poemes d’Espriu. I és el que hem fet”. Eixa oferta va fer reviscolar a Inòpia, i eixes cançons, amb les que integren Les 4 estancions de l’arròs, es poden sentir ara al seu myspace. Les dos, més Ara que vens primavera de Joan Fuster i una del seu darrer disc, sonaran este dissabte a l’escenari del teatre El Micalet, en un homenatge en el qual també participen Òscar Briz i Jordi Batiste i que presenten Isabel Clara Simó i Vicent Torrent. Potser siga este el punt de inflexió que la banda necessita per començar a deixar de ser llegenda i convertir-se en la sòlida realitat que apunten als seus discs. Esperem que així siga.
Juan E. Tur - L'informatiu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada