diumenge, 7 de febrer de 2010

L’època d’or de la música en català


Poc després de crear-se Pica’m naixia Indiecat, un portal de música en català des del que hem intentat reflexionar sobre l’estat dels nostres grups. No haguérem pogut elegir millor època per fer-ho. Una autèntica fornada de músics han fet del nostre treball desinteressat un autèntic plaer. Viatjant sense destí per la capital del Túria he pogut llegir un cartell on posava “Música que s’escolta amb la pell”, un missatge que m’ha fet reflexionar. Al nostre País Valencià la música ja és enormement madura, ja hem superat la creació en la que el missatge xuclava la qualitat musical i em passat a unes lletres en català despolititzades en les que cap la poesia, les activitats més mundanes o el sensesentit més transcendental.

Ara ja fem un munt de música que s’escolta amb la pell, ja ens aborrona, ja ens commou i ens ajuda a enamorar-nos. Abans hi havia excepcions molt dignes que han fet possible l’actual auge però si això era la prehistòria de la nostra música, avui visquem a la renaixença on pràcticament tot el que produïm és perfecte. A 2009 presentaren discs al País Valencià, per exemple, Amanida Peiot, Artur Caravan, 121 db o Batà. A Catalunya, Mazoni ha arrasat en la cresta de l’ona creada per Manel. Verdcel, Whiskyn’s, Inspira, Raydibaum, Plou com mai, Sitja, Inòpia…

No pretenem afirmar que la música feta fins ara no gaudia de qualitat. Al contrari, el que declarem a crits és per l’excel·lent moment de l’escena actual. La situació de persecució que ha viscut la nostra cultura en general i la música feta en català al País Valencià obligà molts grups a canalitzar la seua disconformitat a través de cançons que caracteritzaren un període brillant. Així triomfaren el rock, el punk o l’ska, estils que duen gravada a sang la seua essència protestatària.

Cap grup, e inclòs entitat cultural, ha fet més per la iniciació de molts joves en el món valencianista com Obrint Pas, el millor grup que mai s’ha creat a les nostres terres. Després arribà una Gossa Sorda que ha sigut amb el temps també una autèntica revolució. Però ara, allunyats de molts dels clixés polítics, la nostra creació és expansiva i valenta. Ara més que mai es visita el pop, el folk o l’electrònica per interpretar-lo baix el prisma de la nostra llengua i terra. La nostra música pot arribar arreu, doncs no cal ser així o aixà, simplement cal estimar la llengua i adonar-se’n que no és de segona, que és preciosa i font i canal de grans creacions.
Pep Gimeno Botifarra i Carles Denia i la Nova Rimaire s’han encarregat de recuperar arrels amb cants tradicionals que ens ajuden a coneix-se’ns millor. La seua proposta uneix història i vanguardia i, per això, agrada joves i grans. Sentir a El Botifarra en acústic a Gavarda rodejat de centenars de persones és una experiència exquisida que deuria repetir-se a tots els pobles d’arreu del País.

Internet i la difusió a través de la xarxa, moltes vegades gratuïta, senta bé a la nostra música. Els nostres cantants, allunyats de les grans discogràfiques i els xecs sense xifres, arriben lliurement a més públic i els conviden a viure amb ells l’experiència mística dels concerts, en un directe on els grups demostren amb sinceritat el que valen. Molts dels nostres músics i cantants es reuneixen el proper dia 12 a l’Alcúdia en un concert solidari per recaptar fons per reconstruir Haití després del terratrèmol. Amb deu euros podrem col·laborar per una bona causa i sentir, entre d’altres, grups com Pau Alabajos, 121 db, Cesc Freixas, Rapsodes, Gàtaca o Bitches&Peatches… el millor moment de la música en català us espera.

Publicat a Pica'm, portal valencià d'opinió i informació













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada