dimarts, 27 d’abril de 2010

Entrevista als Mishima en la presentació d'"Ordre i aventura" (2010)

Si "Set tota la vida" (Sinamon, 07) és un dels millors discos gravats per aquestes latituds en el que va de segle, "Ordre i aventura", i m'aposte la meua còpia de l'àlbum, serà objecte dels mateixos elogis. Després de l'enregistrament del disc, han abandonat Mishima el bateria Òscar D'Aniello i el baixista Dani Acedo. En el lloc del primer s'incorpora Alfons Serra de Nisei; la vacant del segon l'ocupa Xavi Caparrós de Linn Youki. 
"Els canvis s'han produït perquè mentre que solament era Òscar qui faltava als directes a favor del seu altre grup Facto Delafé, no havia problema, però ara que Dani també forma part de Delafé, vam preferir, de mutu acord i bon rotllo, cercar un relleu definitiu. De moment només hem donat un concert amb la nova formació, però la cosa pinta molt bé"
Produït, com el seu antecessor, per Paco Loco en els estudi que aquest té al Port de Santa Maria, "Tot torna a començar" és una peça que ens remet una vegada més al mític "Wall of sound" de Phil Spector passat pel tamís de The Velvet Underground, tot això, evidentment, sota el prisma personal de Mishima. "Exacte. Són els nostres referents bàsics. La història de Mishima comença amb Òscar tocant la caixa de ritmes, perquè no era bateria, i amb mi, que tampoc sóc músic de formació. Más que músics érem persones amb cultura musical. I en el cas concret d'Òscar, la seua manera de tocar la bateria ha vingut molt marcada per Moe Tucker, que, com en molts dels enregistraments de Phil Spector, seguia uns patrons rítmics molt senzills però amb ànima". 
Notables per excel·lents una vegada més, són les històries quotidianes i costumistes amb les quals Carabén dota de vida les seues composicions. "La història d'una cançó ha de ser prou concreta com per a ser interessant i que l'oient es crega que el que estàs explicant és veritat, però, al mateix temps, la idea ha de ser tan abstracta i tan poc definida com perquè puga ser universal. Per exemple, quan en una cançó dius "et vull", el més bonic és que el "jo" pot ser qualsevol oïdor i el "tu" pot ser qualsevol persona en la qual estiga pensant".
Entrevista d'Oriol R. Gomis

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada