Entrevista a Andreu Valor, qui presenta "En les nostres mans"

-->

Andreu Valor (Cocentaina, 1978) debuta amb “En les nostre mans”, un treball intimista que no deixa de costar les seues ànsies per canviar el món. Diu el valencià que canta perquè amb el crit no hi té prou. Ho fa de forma dolça fins commoure i excitar. La nova discografia MesdeMil presenta a un nou cantautor que ha debutat situant-se entre els més destacats de la cançó en català. Diu ser “principiant” i a nosaltres ens costa creure-ho. Indiecat ha tingut el plaer de parlar amb Andreu Valor.
Per a un músic debutar discogràficament és com tenir un fill, no? Com et sents?
No sabria dir-te perquè no tinc fills (jeje) però imagine que metafòricament es pot comparar pel fet d’haver vist com creixia aquesta il·lusió, com ha anat desenvolupant-se i com arriba al dia (i a més la gravació d’aquest treball ha durat al voltant dels 9-10 mesos) de veure la forma que adopta, el resultat final, el cos que prendrà de cara a l’oient. Si quan s’acaba aquesta dolça tasca, li afegeixes que una discogràfica dona suport al teu treball, doncs pots imaginar-te on arriba el grau de satisfacció.
Què ofereix “En les nostre mans”?
“En les nostres mans” és un treball molt íntim, lligat a tots els caps que envolta la creació d’un disc. És a dir, dona a conèixer la meua forma de pensar i sentir al voltant de la temàtica dels temes, ofereix la meua tendència musical en quant als arranjaments que també he tingut la possibilitat de fer amb la col·laboració d’alguns companys i finalment baix la visió senzilla, novell i humil d’haver-ho gravat en gran part a l’estudi propi, donar el vist i plau al resultat final de la majoria de detalls.
Música tan dolça com crítica. Intimista però compromesa. Creus que aquesta és la fórmula per canviar les coses?
Si tingués la seguretat de saber com fer per canviar certes coses, no dubtes que ho utilitzaria. La veritat és que he volgut que aquest primer treball fos un reflexe de com jo sóc. Més que criticar, m’agrada oferir possibles reflexions...Jo tinc molt que aprendre i no m’agrada la manera d’obligar a canviar les coses a la força, sempre m’ha agradat el diàleg i utilitzar la paraula per oferir un punt de vista diferent en quant a les coses que veig injustes i en aquesta possibilitat de barrejar un missatge amb música, (que diuen que així la lletra entra millor), donar una visió diferent i sempre buscant un avanç més positiu. Les coses no són blanques o negres i els extrems porten al que estem vivint ara, una època de poques aliances per fer entre tots una societat més pura.
Entre les teues influències es parla del blues, el pop, el folk-rock americà i la cançó d’autor més tradicional... Què surt de tota eixa conjunció?
Doncs espere que surta un disc que no es faça gaire pesat, que puga arribar al coret d’aquell qui l’escolta i que a la fi que eixa varietat en estils i temàtica, puguen servir per a compartir sentiments, sensacions i una possibilitat de canvis substanciosos en tots els temes injustos i intolerants que ens rodegen.
El teu és ja un treball madur adobat amb un bon nombre de directes...
No, la veritat és que part de la sorpresa que estic assumint aquestes setmanes és que ha arribat a molts més llocs que imaginava la presentació d’aquest treball. Sóc principiant en aquest aspecte i m’agafa una mica de imprevist. És cert que ja son prous els anys fent concerts amb les antigues formacions, però des que vaig començar en solitari a finals del 2008 i fins ara, no havia tingut l’oportunitat de madurar-lo perquè he estat centrat en composar, aprendre a programar i gravar-me els temes a l’estudi propi.
Es recuperen al disc temes que tenies guardats als calaixos de casa?
Pràcticament no...Des que vaig tenir com a finalitat fer un treball propi, vaig voler començar de zero. Trencar un poc en cada aspecte que em lligava a la meua anterior manera de fer cançons i començar a treure els meus sentiments i poder-los plasmar en un foli de manera tan senzilla com aportant veu i guitarra (encara que després s’han adornat una mica), així que “En les nostres mans” és un recull de valoracions íntimes i pròpies, creades especialment per aquest global. Això si, rebutjos...uns quants.
T’has rodejat de gent consolidada a l’escena de la música en català com Cesk Freixas o la violinista habitual de Pau Alabajos, Laura Navarro.
La veritat és que han segut uns mesos de continues alegries...La creació de nous temes, el creixement i avançament del disc i per damunt de tot, tenir l’oportunitat de conèixer a grans talents i referents musicals del nostre entorn i gaudir i aprendre de l’humilitat que els envolta. Així és com he conegut a aquestos companys que després d’anar a veure’ls en les seves actuacions i veure com al acabar el concert, tenen el compromís de rebre opinions, felicitacions i de fer que cada oient es convertisca en un company proper...En la riquesa d’aquestes coses, poder-los oferir un tema i que accepten gustosament a compartir i a difondre conjuntament un sentiment amb un desconegut que està en inferior nivell que ells, es de les coses que arriben a la màxima plenitud. M’han demostrat com continuar aprenent i treballant per una finalitat...
Donat que la música en valencià ha demostrat que el futur està en els directes... On et podem veure en els pròxims mesos?
Doncs, en aquest més de maig, el 6 i el 7 estaré participant a la semifinal del concurs de cantautors CÁNTIGAS DE MAYO en Ceutí (Múrcia). El 23 farem la presentació amb banda completa al Centre Cultural Vila de Muro (El comtat) i el 26 acompanyarem a lliurar els premis literaris d’adults organitzats per Escolta Valenciana a Cocentaina (El comtat)...Per a Juny hi ha dos o tres cites més que tancarem ben aviat.