Un frare camina vestit amb l'hàbit blanc i negre de Sant Domènec per les rodalies de l'aljub. És de mitjana alçada i camina a passos curts, sense pressa però amb un determini inquietant. El rostre expressa, sobretot, gravetat i aflicció. Allí, a l'aljub -un dipòsit d'obra destinat a desar aigua potable procedent de la pluja recollida de les teulades de les cases- juga tranquil·la Elionor, una jove cortesana de cara ennegrida, com bruta...
Si tens la sort d'escoltar el nou disc del valencians Aljub en un lloc tranquil, proper als pobles de l'interior on cada pedra amaga una història, és fàcil deixar caure les parpelles i llençar la teua ment en un viatge que retrocedeix segles... Som a la València del segle XV, exactament a Algemesí, on la música es crea a partir de ritmes Sinkin Samai 6/4, fandangos o cants de batre... L'herència islàmica segueix viva. De fet, són molts els moriscs que poblen els carrers, compartint amb normalitat les seues vides amb els valencians, eixe poble d'unions diverses arribades del nord...
El disc d'Aljub ("Portes", editat per Picap) és un viatge sense tornada, una classe pràctica d'història que ens parla d'arrels i procedència, d'essència i de les nits banyades de Mediterrània...
L'algemesienc Josep Maravilla ens regala un treball complex sobre música tradicional valenciana en el que s'ha contat com a vocalistes amb Carles Dénia, Òscar Briz, Mara Aranda, Jacint Hernàndez, Nèstor Mont o Rafa Arnal. Un disc construït de forma itinerant que ha begut de les mil influències que, tots i cadascú, gaudim al llarg de la vida... "Portes", a més, concentra influències que l'autor valencià no ha viscut, ha somniat, duu a la sang... És el que té la història del nostre País...
gracies per l'article, al meu germà li agradarà saber que el fiqueu com el creador del disc. Bromes a part. Soc el Joansa Maravilla, agraït pel que fiqueu del disc, si podeu corregir l'errada genial. Gràcies de nou i molta salut.
ResponElimina