Els Patis Interiors és un disc d’endreça i voluntat harmònica. Un eclèctic calaix de sastre on es compilen cançons dels últims 5 anys. L’etapa de Barcelona, quan s’estableix el campament base, després de l’època universitària i els viatges. Un arxiu de cançons de caràcter íntim i confessional. que busquen una solidesa anímica i descriuen un diari de campanya vers l’univers adult.
Lletres d’enyorança i alhora futur. Mesos amb erra i fragilitat de pestanya, però també de sang que bull i estómac i l’escut de la ironia. Auto-crítica i mordacitat, sota un embolcall d’aparença dolça. I malgrat tot, el riure i el sucre i molta estima.
El disc és una cartografia emocional feta d’imatges i versos amb melodia. Llocs mentals i deliris perennes. Realisme en primera persona i un ampli imaginari d’influència poètica i lírica (Miquel Martí i Pol, Ausiàs March, Salvat-Papasseit, Carner, Bauçà, Ferrater, Vicent Andrés Estellés, Apollinaire, Berger), llargs plans seqüència (Truffaut, Rohmer, Bertolucci, Wenders, Jarmusch, Tarkovski, Angelopoulos, Lynch i l’escola de Barcelona), les ciutats on he estimat, après i sentit estranya, i una inacabable discoteca essencial de cantautors i compositors com Dylan, Nick Drake, Brel, Townes Van Zandt, Moustaki, Cohen, Gainsbourg, els nostrats Pau Riba, Sisa, Serrat, Llach, Ovidi Montllor, els 16 jutges… i veus de dona que admiro: Carole King, Joni Mitchell, Rose Melberg, Kath Bloom, Margo Guryan, Nico, Astrud Gilberto, Françoise Hardy, Vashty Vunian, Juli e Doiron, Cat Power, Ute Lemper, PJ Harvey, Bonet, Guillermina Motta i Vainica Doble i moltes altres.
Lletres d’enyorança i alhora futur. Mesos amb erra i fragilitat de pestanya, però també de sang que bull i estómac i l’escut de la ironia. Auto-crítica i mordacitat, sota un embolcall d’aparença dolça. I malgrat tot, el riure i el sucre i molta estima.
El disc és una cartografia emocional feta d’imatges i versos amb melodia. Llocs mentals i deliris perennes. Realisme en primera persona i un ampli imaginari d’influència poètica i lírica (Miquel Martí i Pol, Ausiàs March, Salvat-Papasseit, Carner, Bauçà, Ferrater, Vicent Andrés Estellés, Apollinaire, Berger), llargs plans seqüència (Truffaut, Rohmer, Bertolucci, Wenders, Jarmusch, Tarkovski, Angelopoulos, Lynch i l’escola de Barcelona), les ciutats on he estimat, après i sentit estranya, i una inacabable discoteca essencial de cantautors i compositors com Dylan, Nick Drake, Brel, Townes Van Zandt, Moustaki, Cohen, Gainsbourg, els nostrats Pau Riba, Sisa, Serrat, Llach, Ovidi Montllor, els 16 jutges… i veus de dona que admiro: Carole King, Joni Mitchell, Rose Melberg, Kath Bloom, Margo Guryan, Nico, Astrud Gilberto, Françoise Hardy, Vashty Vunian, Juli e Doiron, Cat Power, Ute Lemper, PJ Harvey, Bonet, Guillermina Motta i Vainica Doble i moltes altres.
Oscil·lant d’estils entre el pop, el rock, la bossa nova, l’electrónica fina, la clàssica barroca, les cançons de Nadal, el cabaret i el vals, Els Patis Interiors són tots els jocs musicals que em bateguen per dintre.
I tot allò que sentia la necessitat d’explicar.
I tot allò que sentia la necessitat d’explicar.
Mireia Madroñero
Showcase de presentació
Primavera Sound a la ciutat
Miss Carrussel @ Fnac Triangle
Dimarts 25 de Maig
19:00h
Click aquí per sentir el disc
Click aquí per comprar-lo
Primavera Sound a la ciutat
Miss Carrussel @ Fnac Triangle
Dimarts 25 de Maig
19:00h
Click aquí per sentir el disc
Click aquí per comprar-lo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada